Josep
Serra i Sales, ofs.
Tots estaríem d’acord en que els principals valors
franciscans són la fraternitat, la pobresa, la humilitat, l’oració i una
concepció de l’alegria. Perdoneu la meva pedanteria, no és la meva intenció
descobrir la sopa d’alls, sinó la de transmetre com aquesta desgràcia que ha
estat la pandèmia del Covid-19 m’ha fet reflexionar sobre els valors franciscans,
la seva actualitat i la necessitat de portar-los a terme en la nostra vida
diària quan aquesta es normalitzi.
Anem a pams. Segurament el valor referència del
franciscanisme és la fraternitat i aquests dies que hem estat confinats hem
pogut observar com allò que passa a un germà situat a milers de quilòmetres ens
afecta. Sempre ha estat així però, ara més que mai, en som conscients. També
hem pogut veure la necessitat de la solidaritat entre tots els humans del món
per fer front als grans problemes i que intentar solucionar-los de forma
individual ens porta al desastre global, a la incompetència, la por i la desesperança.
Per altra banda les trucades telefòniques, o a través d’altres mitjans
tecnològics, s’ha demostrat que són molt necessàries per a mantenir l’ànim. Un
cop més, doncs, la fraternitat efectiva es demostra com una de les millors
eines humanitzadores. També hem pogut observar com l’activitat de moltes
persones que voluntàriament dediquen el seu temps lliure a l’ajuda dels veïns i
conciutadans s’ha convertit en quelcom imprescindible, vital i, per tant,
quelcom de primera necessitat. Així, doncs, l’esperit fratern tant
característic de l’esperit franciscà (encara que no únicament ni exclusivament
propi del franciscanisme) és l’eina fonamental per a ser humans, per a
convertir-nos en humans, per a desenvolupar-nos com a humans i per a viure com
a humans.
No podem oblidar el valor de la humilitat. La
Covid-19 ha posat de manifest la nostra debilitat, que no som gran cosa i que,
en qualsevol moment, tot el que tenim, tot allò que presumptament ens dona la
seguretat, desapareix, es fon en un no-res. Però no sols això, sinó que hem
vist com han estat els més humils els que han sustentat la nostra civilització,
la nostra manera de viure. Han estat les caixeres del supermercat, les persones
que es dediquen a reposar el menjar o a netejar els edificis clau, els
escombriaires i, com no, les infermeres les que han fet més humana la vida
durant aquests durs dies.
Una altra lliçó de tota aquesta tragèdia és que ha
fet visible que moltes de les “necessitats” que aparentment tenim no són
autèntiques necessitats. Quan es va anunciar el confinament, ningú no va buscar
joies sinó paper higiènic. Tota una metàfora. ¿Per què no mantenir aquest
criteri la resta de l’any? La germana mort va afectar rics i pobres. Altra cosa
són les conseqüències de la crisi sanitària, però en aquest punt hi entra en
joc el valor de la fraternitat del que ja he parlat. No defenso la misèria sinó
una vida allunyada de l’ostentació, de l’opulència, del consumisme pel
consumisme i d’un capitalisme salvatge que destrueix no sols la fraternitat i
la dignitat humana sinó el mateix ecosistema terraqüi de forma global. No deixa
de ser curiós i molt cridaner el comportament dels animals en estat salvatge
ara que els humans ens hem quedat a casa. Tota una lliçó però també una crida a
la reflexió del que estem fent i com ho estem fent amb tota la resta de la
creació.
Finalment voldria dir quelcom sobre la perfecta
alegria franciscana fonamentada, principalment, en el concepte d’agraïment.
Agraïment a Déu per la vida, per allò que hem pogut gaudir i pel temps que ho
hem fet, per les sortides de sol, pel vermut del diumenge o, per que no dir-ho,
per la cerveseta en una terrassa una tarda calorosa d’agost. Per la gent que
hem conegut, per tot allò que hem pogut compartir; per tot el positiu, pel tot
el perdó rebut i per tot el perdó donat. També agrair als amics amb els que hem
compartit el meravellós viatge que és el viure i, en el nostre cas, agrair el
poder haver fet aquest viatge acompanyats d’un munt de germans amb els que no
sols hem compartit moments sinó també una espiritualitat viscuda amb
fraternitat.
Finalment sols indicar que aquests dies haurien de
servir també per poder dedicar un temps a un diàleg íntim i sincer amb Déu, a
una oració fruit d’un exercici d’introspecció serè i sincer i que ens hagi
portat, en la mesura del possible, al descobriment del jo més profund, en fer
sortir a la llum la veracitat i l’autenticitat de la nostra fe. Però també crec
que és molt important no deixar de fer-ho quan tot això passi i, en aquest fet,
la vida fraterna amb els nostres germans franciscans seculars, però també amb
els nostres germans i germanes de la primera i segona ordre franciscana és
fonamental. No perdem tot allò positiu que ens ha portat, enmig de tot el
negatiu, aquesta pandèmia.
Salut, Pau i Bé.
- ARTICLE ESCRIT PER JOSEP SERRA I SALES, OFS,
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SECULAR DE CATALUNYA.
ANY 25 – MAIG 2020 - NÚM. 233.