Fraternitat d’Igualada, ofs
El nostre
germà Francesc Josep Vilaplana Oriol, de la fraternitat d’Igualada ens va
deixar el passat 14 d’abril, dimarts de Pasqua, a les 3:00 de la matinada, una
víctima més d’aquesta epidèmia que tantes vides s’està enduent. Feia ja uns
quants anys que s’havia traslladat a la Llar del Sant Crist, la residència que
les Germanetes dels Pobres tenen a Igualada, i que, com tantes altres arreu del
país, està vivint una situació bastant complicada.
No sabem
gaires coses de la seva biografia oficial. Va néixer el 15 de juliol de 1939,
creiem que a Terrassa. Havia treballat en el sector de l’hostaleria, gràcies al
seu domini d’idiomes, com a recepcionista de l’Hotel Amèrica, un dels
principals establiments de la ciutat. Era vidu i havia viscut uns anys a
Alemanya on encara resideixen les seves dues filles. Esperava amb molta
il·lusió les èpoques de l’any i les celebracions familiars en què es podien
reunir, com per exemple, quan hi va anar per la confirmació d’una néta. Sempre
ens portava algun petit record, com els llantions d’un convent franciscà de la
zona, que sempre cremen durant les nostres trobades fraternes. També li
agradava col·leccionar bolígrafs, que mai no ens mancaven.
Va ingressar a
la Fraternitat Franciscana Seglar d’Igualada el 24 d’octubre de 2010, tot i que
ja feia uns quants anys que simpatitzava amb l’espiritualitat franciscana i
assistia a actes que se celebraven en el convent dels Caputxins. Va professar
com a Terciari Franciscà el 27 de gener de 2013. Sempre va viure intensament la
seva relació amb el nostre patró. Procurava sempre d’evangelitzar el seu entorn
en la mesura que li era possible i mirava sempre de fer servei. Quan es va
jubilar, anys abans de traslladar-s’hi, anava sempre a la Llar del Sant Crist
per tal d’afaitar tots aquells avis que ho necessitessin.
També era un
gran devot del Sant Crist d’Igualada, la suor de sang del qual commemorem
precisament cada dimarts de Pasqua. Ell assistia cada any a les celebracions i,
malgrat les xacres de l’edat i una salut delicada, sempre havia volgut sortir a
processó amb la bandera de la fraternitat. No dubtem que Nostre Senyor volgué
endur-se’l aquest dia perquè pogués participar ja de la processó del cel.
Des de la
fraternitat desitgem aprendre del seu exemple de perseverança, i procurar com
ell, esdevenir uns bons transmissors de la bona nova del Crist crucificat i
ressuscitat, sense cansar-nos-en mai, amb paraules i obres, rere les passes de
Sant Francesc, per més difícil que ens pugui semblar a vegades.
El germà
Francesc Vilaplana havia passat la vida cercant d’acostar-se més a Déu, i ara
que ja l’ha trobat, gràcies a la germana mort, tindrà la vida eterna per
gaudir-ne. Preguem per ell que ben segur també intercedeix per nosaltres.
- ARTICLE ESCRIT PER FRATERNITAT D’IGUALADA, OFS,
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SECULAR DE CATALUNYA.
ANY 25 – MAIG 2020 - NÚM. 233.