DESDE MI RINCÓN. (Junio 2020)

FRANCISCO JAVIER CONEJO, OFS

Me gustaría compartir con vosotros actitudes para la escucha de la Palabra.

Recuerdo el compromiso del franciscano secular a leer el evangelio que recoge nuestras CCGG 9,2: “El franciscano seglar, comprometido a seguir el ejemplo y las enseñanzas de Cristo, dedíquense a un estudio personal y frecuente del Evangelio y de las sagradas escrituras.”

Vivimos en un mundo lleno de ruidos, estamos inmersos en el mundo revolucionario de las tecnologías, de la inmediatez, del todo ahora. Este es nuestro mundo, en él nos toca caminar, servir y amar.

En estos momentos de confinamiento os propongo una serie de pasos que orienten a la escucha y nos ayuden a acoger la Palabra: 

- Cogemos un texto bíblico -

Motivación: Hay que sentirse motivado. Dice el Papa Francisco: “Desafiemos la costumbre, abramos bien los ojos y los oídos, y sobre todo el corazón, para dejarnos descolocar por lo que sucede a nuestro alrededor y por el grito de la Palabra viva y eficaz del resucitado”.

Hacer silencio: Para ser acogida la Palabra necesita de silencio. En este momento podemos integrar prácticas de relajación, de respiración, de silencio, de apertura a la trascendencia que nos ayuda a tomar conciencia de la dimensión interior de nuestro ser. Tenemos que dedicarle tiempo, fomentar y adquirir buenos hábitos, repetirlo hasta que el cuerpo encuentre una postura cómoda y pueda entregar el espíritu y el corazón para el encuentro personal con el Dios vivo que nos habita con su Palabra.

Llamada / invocación al Espíritu Santo: Tras el momento de silencio, paz y serenidad, invocamos al Espíritu Santo para que nos ilumine. A modo de ejemplo: “Espíritu Santo, abre mi mente, sé mi luz, mi guía, mi fuerza y todo el amor de mi corazón para escuchar tu Palabra y ser dócil a tu querer”. O “Sumo. Glorioso Dios, ilumina las tinieblas de mi corazón y dame fe recta, esperanza cierta y caridad perfecta, sentido y conocimiento, Señor, para que cumpla tu santo y verdadero mandamiento”.(Oración de san Francisco ante el Cristo de san Damián).

Acogida: Acogemos la Palabra de Dios con solemnidad, podemos poner un signo externo: una vela encendida, música de fondo, incienso…. La Palabra se proclama con alegría, despacio. Y dejamos silencio para asimilarla. Sobre todo hay que acogerla en nuestro corazón y en nuestra mente.

Resonancia: Elegimos del texto las palabras o las frases que creamos y las repetimos al ritmo de nuestra respiración durante un tiempo para que penetre dentro de nuestro corazón. “Tu palabra es una lámpara a mis pies y una luz en mi camino” (Salmo 118).

Nos preguntamos: Nos preguntamos a nivel personal: ¿Cuál es la Buena Nueva que descubro en este texto? Nos respondemos en primera persona: “yo…”; “para mi…” descubro en este texto…”.

Compromiso: Del texto evangélico saco un compromiso para la vida, para el testimonio. Que la Palabra alimente e ilumine nuestras vidas y que nuestro estilo de vida contagie al mundo las ganas de conocer, amar y seguir a Jesús. “…pasando del Evangelio a la vida y de la vida al evangelio” (Regla 4)

Oración personal y contemplación. En unos momentos de silencio y a partir de la observación y meditación del texto, elige la forma de oración que mejor convenga al texto: oración de confianza, alabanza, acción de gracias, penitencia, súplica intercesión… (Hago una oración que surja del corazón a raíz del texto)

Podemos terminar con la siguiente oración:

Señor, haz de mi un instrumento de tu paz...

Que allá donde hay odio, yo ponga el amor.

Que allá donde hay ofensa, yo ponga el perdón.

Que allá donde hay discordia, yo ponga la unión.

Que allá donde hay error, yo ponga la verdad.

Que allá donde hay duda, yo ponga la Fe.

Que allá donde desesperación, yo ponga la esperanza.

Que allá donde hay tinieblas, yo ponga la luz.

Que allá donde hay tristeza, yo ponga la alegría...

Oh Señor, que yo no busque tanto ser consolado, cuanto consolar,

ser comprendido, cuanto comprender,

ser amado, cuanto amar.

Porque es dándose como se recibe,

es olvidándose de sí mismo como uno se encuentra a sí mismo,

es perdonando, como se es perdonado,

es muriendo como se resucita a la vida eterna.

- ARTICLE ESCRIT PER FRANCISCO JAVIER CONEJO, OFS,

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SECULAR DE CATALUNYA.

ANY 25 – JUNY 2020 - NÚM. 234.

TASQUES SOCIALS DE LA FRATERNITAT DE GRANOLLERS.

Lluís Salas Grau, OFS.

Des del primer dia en el que els Terciaris Franciscans de Granollers es van constituir en Fraternitat, van tenir mot clar que calia practicar l’esperit d’amor amb el proïsme que ens mostrava sant Francesc  i, molt especialment, amb els desvalguts. Dins de les nostres possibilitats, els seus continuadors de la Fraternitat Franciscana Secular de Granollers ho hem considerat sempre un fonament del nostre tarannà.

- Ara per ara, col·laborem amb Càritas Parroquial, i molt especialment, amb el Cafè Franciscà, un espai de caritat cristiana. És un punt de trobada on acollir, escoltar, compartir experiències de vida i recerques espiritual i pal·liar, dins les possibilitats, les carències relacionals, afectives, familiars o anímiques de les persones que venen, al mateix temps que orientar o derivar cap els recursos socials que ja existeixen a Granollers i als municipis del voltant. Ajudem fent, d’entre d’altres coses, cursos de costura, electricitat, alfabetització de espanyol i de català. Altres anys també d’informàtica, però aquest anys no ha pogut ser, per força major.

- Un projecte que porta un munt d’anys, i que ens fa molta il·lusió, és l’apadrinament d’un nen de Corozal, a Colòmbia. Ens fem càrrec de les seves necessitats alimentàries i educacionals mentre està estudiant, a fi de que no li calgui preocupar-se de res més. Ja en són molts els nens i nenes que han pogut enllestir els seus estudis.

- Fa uns dies, i dins del context de la pandèmia del COVID 19, hem col·laborat econòmicament, també amb Càritas Parroquial, amb un donatiu per a la compra de queviures per a la gent afectada.

- D’altres anys també hem col·laborat econòmicament amb l’Associació Casa Guadalupe per la defensa de la Vida, de Sabadell. Aquests germans fan una gran tasca, orientada a dones embarassades o amb nens nounats, de qualsevol raça, religió i condició social, que no tenen recursos econòmics, personals i / o familiars i que afronten amb dificultat el seu embaràs o maternitat.
 

 

A més, hem ajudat econòmicament als Grups de Joves de sant Josep: gent jove que van a la nit pels carrers de Barcelona i, als exclosos de la societat que dormen al carrer o en caixers, els donen mantes, aliments, parlen amb ells ... però sobretot volen que aquestes persones sàpiguen que són estimades per Déu.

FRANCISCO JAVIER CONEJO, OFS

Me gustaría compartir con vosotros algunas reflexiones sobre la Fraternidad local como plataforma evangelizadora. MISION,

Una misión: el Evangelio de la paz.

En medio de las desigualdades, rivalidades, codicias, cruzados y guerras..., los hermanos traen la paz del Evangelio que reconcilia a los Hombres y mujeres entre sí y con Dios.

Más que una palabra o predicación, el anuncio son sus propias persones y vides: su comportamiento, su aparecer sin codicia alguna, su sensibilidad hacia la angustia de los Hombres, su complicidad fraternal con todos...

Estos hombres, de Dios no se ponían por encima de nadie, y así todos podían comprender que Dios se acercaba a ellos, que nadie era rechazado; amados y reconciliados con Dios, en Paz, eso “reciben” de su amor gratuito.

Las primeras fraternidades. San Francisco de Asís de Jesús Torrecilla

Artículo 19 CCGG

1. Los Franciscanos seculares actúen como levadura en el ambiente en el que viven, mediante el testimonio del amor fraterno y de bien definidas motivaciones cristianas.

2. Con espíritu de minoridad, elijan en primer lugar el trato con los pobres y los marginados, ya sean individuos, grupos de personas o todo un pueblo; colaboren a erradicar la marginación y todas aquellas formas de pobreza que son fruto de ineficiencia y de injusticia.

La misión no es otra cosa que anunciar a Cristo Resucitado, transformar realidades muertas en realidades vivas. Viviendo la Oración simple de san Francisco. Esa transformación de realidades muertas en vivas se debe hacer de una forma específica que es desde la minoridad.

La periferia es donde está la muerte (hay muerte en mí, hay muerte en mi Fraternidad, hay muerte en mi entorno y hay muerte en nuestro Mundo), esa muerte que podemos tocar (nosotros u otros hermanos franciscanos seculares) tenemos que transformarla en vida, eso, es decir.

Cristo Vive y nos vemos en Galilea.

Es muy importante no permitir que el mal cicatrice el contorno de la muerte, eso es cultura de la indiferencia, debemos volver a llevar nuestra ternura franciscana y nuestras obras de misericordias allí, e intentar seguir haciendo lo que durante ocho siglos hemos hecho.

- ARTICLE ESCRIT PER FRANCISCO JAVIER CONEJO, OFS,

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SECULAR DE CATALUNYA.

ANY 25 – MAIG 2020 - NÚM. 233.

GERMÀ JACINT BIGORDÀ.

Jordi Coll, ofs

Dins el confinament que estem vivint, potser el nostre Pare Sant Francesc l’anomenaria germà, la Fraternitat d´Arenys de Mar ha sentit profundament la pèrdua per defunció del germà Jacint (Cinto) Bigordà i Peiró (A.C.S.).

En Cinto junt amb la seva esposa la Rosario Dalmau i Vila, també Terciària Franciscana, varen sentir la necessitat com a família cristiana d’aprofundir la seva vida en l’Evangeli seguint l’exemple de Sant Francesc i proposaren entrar a la Fraternitat d’Arenys de Mar, tot i que la seva residència és de Premià de Dalt.

Després de fer la formació reglamentària, celebren la Professió Solemne el dia 22 de Maig del 1983 junt amb altres germans. La Fraternitat acollidora, dinàmica i activa els dona la benvinguda i s’integren plenament.

En la seva participació i intervencions molt positives i vàlides a les Assemblees dins el desenvolupament de la Fraternitat, va ser proposat per a ser Ministre i fou elegit per dirigir-la els anys 1993-1996 junt amb l’assistent Fra Miquel Colom, ofmcap. Posteriorment també va ser elegit Ministre Provincial.

Va assistir a les Assemblees fins al darrer any i ens omplia de goig poder comptar amb la seva presència i ara ens deixa el bon record d’haver compartit tant de temps amb la Fraternitat.

Rebi el nostre condol la germana Rosario i tota la seva família en aquests moments de dolor, i ens unim en pregària en aquest temps de Pasqua del Crist Ressuscitat.

- ARTICLE ESCRIT PER JORDI COLL, OFS,

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SECULAR DE CATALUNYA.

ANY 25 – MAIG 2020 - NÚM. 233.

LA NOSTRA GERMANA OTÍLIA TORNER.

BENAURAT EL SERVENT QUE AL CEL TRESOREJA ELS BÉNS QUE EL SENYOR LI MOSTRA I NO MIRA DE MANIFESTAR-LOS ALS HOMES AMB EL DELIT DEL GUANY...(Admonició XXVIII de sant Francesc).

Fra Josep Maria Segarra, ofmcap

En la darrera eucaristia que mensualment celebrem amb els germans terciaris de la residència Assís, de Sant Quirze, pocs dies abans del confinament, el Senyor ens va concedir el regal encara de la companyia de dues germanes molt estimades: la Remei Garcia i la Otília Torner, i també la d’un germà, antic “terciari aïllat” que exercia com a sagristà-escolà de la residència, en Josep Muixench, un dels que ens deixà en els primers dies. La Otília ja feia temps que estava ingressada a la infermeria del centre. La vam anar a recollir amb la cadira de rodes, i el seu rostre, com sempre, estava radiant de felicitat, traspuava l’alegria del retrobament amb els germans. Ja gairebé no se l’entenia, però el seu somriure ho deia tot. Què tal, Otília?. I ella responia invariablement: Bé, molt bé, gràcies a Déu. Que n’era de bonic veure com la Remei i la Otília, participaven de l’eucaristia. Escoltaven la Paraula, se la feien seva. Quan parlaves de sant Francesc, els ulls se’ls il·luminaven. Havien entès molt bé el que significa ser franciscà seglar. I ho vivien, cadascuna d’elles amb el seu tarannà i les seves aptituds, però ambdues, amb una infinita fidelitat a la vocació franciscana.

La Otília, junt amb la seva germana, Maria Ràpita, traspassada ja fa alguns anys, formaven part de la fraternitat de Pompeia, on eren molt conegudes i estimades. Provenien de Sant Carles de la Ràpita i parlaven entre elles aquell bell català tan característic que a mi em recordava la meva família materna, especialment, la meva àvia tortosina. Eren d’aquelles persones que sempre estaven a punt, que sabies que podies comptar amb elles per al que fos. Tenies el seu “sí” assegurat. I sense fer mai soroll, sempre des de l’ombra, sense cap mena de protagonisme ni de voler sobresortir en cap moment. Eren dones cultes. En la seva joventut, cosa no massa freqüent en l’època, i menys entre les noies, havien cursat estudis universitaris. Jo ho vaig “descobrir” quan comentava amb elles el que visitàvem en els pelegrinatges a Assís i als llocs franciscans. Les precisions històriques que feien i que gairebé els havies d’arrencar a la força, així com els seus coneixements de l’espiritualitat cristiana i, no diguem, franciscana, anaven molt enllà del que hauríem pensat mai. I què bé que s’ho passaven en les festetes de les fraternitats i en els esbarjos dels finals de jornada de les excursions i convivències dels terciaris!

Gràcies, Otília! Gràcies, Maria Ràpita! La vostra vida va ser un regal de Déu a les nostres fraternitats, sobretot a la de Pompeia, al nostre Orde, a l’Església i al nostre món. Vau passar sense fer gens de soroll però deixant una petjada profunda d’Evangeli, de fraternitat. Ajudeu-nos a respondre a la nostra vocació de laics i frares franciscans amb la vostra mateixa senzillesa i transparència, a ser “germans i germanes menors” de debò, al vostre estil.

- ARTICLE ESCRIT PER FRA JOSEP MARIA SEGARRA, OFMCAP

PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SECULAR DE CATALUNYA.

ANY 25 – MAIG 2020 - NÚM. 233.