Un vespre franciscà pel cor: Conferència de fra Mariano Recio.

Un vespre franciscà pel cor: 

CONFERÈNCIA DE FRA MARIANO RECIO.

Lluís Salas Grau, O.F.S.

Al marc de la Setmana Parroquial, celebrada a la nostra estimada parròquia de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua, vam viure una trobada molt especial. L’objectiu d’aquesta setmana era clar: conèixer-nos, estimar-nos com a germans i reconèixer-nos com a família en la fe. I dimarts 29 d’abril, ho vam fer realitat d’una manera molt significativa.

Aquell vespre vam tenir el goig d’escoltar fra Mariano Recio, Assistent de l’OFS de Catalunya per l’Orde dels Frares Menors Conventuals, acompanyat per la germana Montserrat Linares, Ministra de l’OFS de Catalunya. La seva presència ja era, en si mateixa, un regal.

La vetllada va començar amb una presentació càlida i plena de complicitat a càrrec de fra Àngel Mariano, Guardià del convent, que ens va regalar un moment entranyable compartint anècdotes viscudes amb el conferenciant. Un inici que va obrir els cors i va fer somriure a tothom.

La conferència, titulada “¿Quién eres Tú…? ¿Y quién soy yo…?”, ens va transportar, gairebé sense adonar-nos-en, al Mont La Verna, on Sant Francesc es retirava a pregar. Amb un estil proper, participatiu i profundament espiritual, fra Mariano ens va guiar per un camí de reflexió i pregària, ajudant-nos a mirar dins nostre i a redescobrir la presència viva de Déu en les nostres vides.

Va ser molt més que una conferència. Va ser un moment d’encontre amb nosaltres mateixos, amb Déu, i amb l’esperit franciscà que ens convida a la senzillesa, a la fraternitat i a l’amor.

Gràcies, fra Mariano, per compartir amb nosaltres aquesta estona tan inspiradora. I gràcies a tots els que vau venir i vau fer que aquell vespre fos tan especial. Seguim caminant junts, com a germans, com a fraternitat.

Capítol Electiu i Via Crucis 2025 - Material gràfic.

CAPITOL ELECTIU I VIA CRUCIS. 

24 de març de 2025. 

MATERIAL GRÀFIC.

 

VIA CRUCIS 2025.

 

 EL VIA CRUCIS: 

Un camí de reflexió i espiritualitat.

Lluís Salas Grau, OFS

El Via Crucis, o "Camí de la Creu", és molt més que una simple tradició religiosa. És un camí d’oració que ens convida a endinsar-nos en la Passió de Jesucrist, acompanyant-lo en el seu trajecte cap al Calvari. És un moment per aturar-nos, reflexionar i connectar amb la nostra fe d’una manera profunda i personal.

Un Camí Antic amb un Significat Etern.

Des de fa segles, els cristians han volgut reviure aquesta experiència espiritual. Ja al segle IV, quan l’emperador Constantí va afavorir la difusió del cristianisme, els primers pelegrins que arribaven a Jerusalem recorrien els mateixos passos que Jesús va fer en el seu camí al Gòlgota. Però no tothom podia viatjar a Terra Santa, i per això, amb el temps, es van establir Estacions del Via Crucis en molts santuaris d’Europa, fins a arribar a esglésies i comunitats d’arreu del món.

No es coneix amb exactitud quan es van fixar les Estacions tal com les coneixem avui, però la seva difusió està estretament lligada als franciscans, als quals se’ls va concedir la custòdia dels llocs sagrats de Terra Santa el 1342. Per ajudar els fidels a viure aquesta experiència espiritual, sense necessitat de viatjar, el papa Inocenci XI, l’any 1686, va concedir a l’orde franciscà el dret d’erigir Estacions a les seves esglésies i d’obtenir les mateixes indulgències que es concedien als pelegrins que visitaven els llocs de la Passió de Crist.

Una Experiència Espiritual Compartida.

Aquest any, hem tingut l’oportunitat de caminar el Via Crucis, a l’església de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua, de l’Orde dels Frares Menors Conventuals. Va ser un moment especial, compartit amb germanor, just després d’haver celebrat el nostre Capítol Electiu.

Aquest camí no és només un record del sofriment de Crist, sinó també una invitació a reflexionar sobre els nostres propis camins, els nostres reptes i la manera com vivim la fe en el dia a dia. Cada estació és una oportunitat per connectar amb el missatge de l’amor, el sacrifici i l’esperança.

Recórrer el Via Crucis no és només mirar enrere, sinó mirar endavant, cap a una fe més viva, cap a una relació més profunda amb Déu i cap a una vida més compromesa amb els altres.

Que aquest camí ens ajudi a trobar llum en els moments foscos i força per continuar endavant!

Retiro Cuaresma 2025 - Parróquia OFM Conventual. (22.03.2025)

 

RETIRO PARROQUIAL CUARESMAL 2025.

Crédito a fray Ángel Mariano Guzmán, OFM Conventual.

CUARESMA: Dejándonos llevar.

 

1.      Nos dejamos llevar al desierto.   

"El Espíritu lo fue llevando durante días por el desierto, mientras era tentado por el diablo" (Lc 4, 1-2)

Los desiertos no elegidos_: Una enfermedad, achaques de salud, servicios o tareas que ya no se nos piden a nosotros, pérdida de amigos y familiares, soledad, incomprensiones... Estos momentos de nuestra vida nos hacen las preguntas claves: ¿Sigues confiando en mí? ¿Sigues sintiendo que soy un Dios vivo y presente en tu vida? ¿Todavía soy para ti: roca, baluarte, refugio, morada...?

 

2.      Con Jesús en la Montaña.

"Este es mi Hijo, el predilecto, escuchadlo" (Lc 9,35)

Y le pedimos poder discernir sobre nuestra escucha: A qué voces prestamos atención y a cuáles silenciamos o nos pasan desapercibidas. ¿Qué nos bloquea para tener una escucha sana y atenta? ¿Qué defensas o filtros ponemos para que la Palabra no penetre, como espada de doble filo, en el centro del corazón?

 3.      Jesús nos lleva al huerto.

"Señor, déjala todavía este año y mientras tanto yo cavaré alrededor y le echaré estiércol, a ver si da fruto en adelante, si no la puedes cortar" (Lc 13, 8-9)

Contemplando esta escena se nos invita a conjugar dos actitudes: exigencia y paciencia. Somos muy exigentes y lo queremos todo rápido, ya, ahora; o bien, excesivamente pacientes esperando que el tiempo cure, solucione las carencias por su misma inercia.

 

4.      De comida con Jesús.

"En aquel tiempo, solían acercarse a Jesús todos los publicanos y pecadores a escucharlo. Y los fariseos y los escribas murmuraban diciendo: "Ese acoge a los pecadores y come con ellos" (Lc 15, 1-3)

Dejar que os vengan a la memoria rostros y nombres de tantas personas enfermas, solas, vulnerables... , vidas "pródigas", alejadas, aisladas, rotas. Agradece a Dios las veces que habéis sido cauces de ese amor compasivo, de la acogida y hospitalidad del padre de la parábola. Pero también este Evangelio nos lanza una pregunta sobre nuestra propia vida: ¿Tú tienes padre? ¿Sientes tu vida sostenida, abrazada? ¿Te vives realmente como hijo/a y hermano/a?
 

 

5.      Madrugando al templo con Jesús.

"Al amanecer se presentó de nuevo en el Templo y todo el pueblo acudía a él, y sentándose les enseñaba. Los letrados y fariseos le traen una mujer sorprendida en adulterio..." (Jn 8, 1-3)

Deja resonar en lo más profundo del corazón esa palabra de Jesús que, cara a cara, te dice: "Tampoco yo te condeno. Anda, y en adelante no peques más.”

AMANDO HASTA EL EXTREMO - Maite López.

22 al 28 d'abril - Setmana Parroquial – “Coneix la teva església”.

 DIJOUS 25 D'ABRIL: “CONEIX LA TEVA ESGLÉSIA”. 

 

Lluís Salas Grau, OFS.

Pau i Bé. Tot seguint amb la “Setmana Parroquial” organitzada per la nostra parròquia de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua, amb la idea de que tots els feligresos ens coneguem, ens estimem com a germans i ens reconeguem com a família (la qual cosa s’està reeixint), dijous 25, acabada la Missa de 2/4 de vuit (19:30), vam passar al saló parroquial.

Allà vam participar tots plegats, amb els nostres mòbils, a un joc interactiu dissenyat per la nostra amiga Teresa Jofre. Ella s’ho havia treballat a consciència i va resultar ser un joc molt atractiu, amè, distret i divertit. El va anomenar “Coneix la teva església” i calia que triéssim la resposta correcta a les preguntes que se’ns feien, al voltant d’un munt de llocs, vitralls, pintures i capelles de l’església. Val a dir que la Teresa i fra Antonio van ser un meravellós tàndem a l’hora de fer-nos gaudir del joc, fins a la seva finalització.

El premi pels guanyadors era el llibre “UN FARO DE LUZ Y ESPERANZA – Las pinturas de la Iglesia de los Franciscanos Conventuales de Granollers”, escrit pel benvolgut fra Gonzalo Fernández-Gallardo Jiménez. No cal saber el nom de les tres persones amb la puntuació més alta, atès que fra Antonio va optar per a donar el premi als tres darrers, a fi de que coneguessin molt millor l’església.

Tot seguit, tothom vam ajudar a endreçar les cadires i a gaudir del pica-pica dolç, que ens van oferir els germans conventuals, als qui agraïm el gran efecte que ens tenen a tots plegats.