Beat Ugolino Magalotti de Fiegni. O.F.S.

Del Martirologi Romà del dia 11 de desembre.
Beat Pere Pettinaio de Siena, O.F.S.

· Ugolino Magalotti (... - Camerino , 11 de desembre de 1373) fou un ermita italià, del Tercer Orde de Sant Francesc. 

· Martirologi Romà: Al territori de Camerino a les Marques, el Beat Ugolino Magalotti, ermità del Tercer Orde de Sant Francesc.
 

++++++++++++++++++++

El beat Ugolino, anacoreta de les muntanyes Sibillini, va néixer a Fiegni, a sis quilòmetres de Fiastra, a la província de Macerata, cap a principis del segle XIV. El pare era Malagotto III, descendent de la família dels comtes Malagotti, amos de quatre feus: Appennino, Poggio, Cerreto i Fiastra.
 
Quan Ugolino va néixer, els feus ja havien estat donats al municipi de Camerino. El castell de Fiegni, que també pertanyia al feu de Fiastra, però, no va ser donat i va romandre com la residència dels Malagotti, i en aquest va néixer el Beat. La seva mare, Lucia, no va sobreviure al naixement i el va deixar orfe.
 
Des de la infantesa, Ugolino va tenir una sòlida formació espiritual, que el va portar a continuar el camí de la vida en solitari, sense dubtar-ho, fins i tot quan el seu pare va morir quan el noi només tenia tretze anys.
 
D’ençà aquell moment, el jove, lliure de disposar del seu testament, va desenvolupar la idea de vendre els béns deixats pels seus progenitors d'acord amb el precepte de la perfecció evangèlica. Així que als vint anys, havent-se integrat a l’actual Orde Franciscà Seglar, va vendre la propietat i es va retirar a una ermita. Una decisió que havia madurat cada cop més a partir de l'estudi de les sagrades escriptures, de les quals hauria copsat i aplicat a si mateix la invitació a la perfecció, allunyant-se del món.
 
A prop de Fiegni, en un lloc fet per a la contemplació solitària, hi havia un antic monestir benedictí que Ugolino podria haver escollit la seva residència com a ascètica. Tanmateix, va preferir retirar-se en meditació solitària a una cova prop de Fiegni. Aquí romandria fins a la seva mort, vivint en unió de pregària i meditació amb Déu, mortificant el seu cos tot domant els seus instints amb l'abstinència i el dejuni; feliç d'alimentar-se de pa, que potser havia rebut en almoina, amb herbes i arrels. Va ser refrescat per una font, que la tradició ha fet brollar d'ell mateix.
 

A la solitud de l'ermita va patir temptacions i va tenir visions al·lucinants. Es parla d'aparicions demoníaques, que li van robar la son i fins i tot li van arrabassar el seu petit i miserable aliment. Sempre va aconseguir guanyar en aquestes proves. Va fer intervencions meravelloses a favor dels qui, atrets per la fama de la seva santedat, confiaven en ell amb confiança. Va curar un tal Pietro, coix de naixement i incapaç de caminar; va tornar la vista a un tal Antonio que havia perdut un ull en tallar fusta; curava els posseïts.
 
El beat Ugolino va romandre a l'ermita uns trenta anys i va morir el desembre de 1373. La mort va tenir lloc a la mateixa ermita. Després de la seva mort, el cos del beat va ser traslladat al proper castell de Fiegni i col·locat a l'església dedicada a Sant Joan Baptista.
 
El papa Pius IX, mitjançant un decret del 4 de desembre de 1856, va confirmar el seu culte amb el títol de Beat.

Lluís Salas Grau, OFS.