• Ramon Llull (Mallorca, c. 1232
- † 1316 ), també conegut com Raimundo Lulio en castellà, Raimundus o Raymundus
Lullus en llatí, com رامون لول en àrab, com Raymond Lully pels anglesos, Raimon
pels italians o com Raymond Lulle pels francesos, va ser un profés a l’Orde
Tercer de Sant Francesc, filòsof, poeta, místic, teòleg i missioner mallorquí.
Se'l considera un dels primers escriptors a utilitzar llengües neollatines, el
català i l’occità, per expressar coneixements filosòfics, científics i tècnics,
a més de textos novel·lístics, a més del llatí i l’àrab. Se li atribueix la
invenció de la “rosa dels vents” i del “nocturlabi”. Va ser declarat beat per
«culte immemorial» i no per les vies oficials, confirmat el 1847 pel Papa Pius
IX. Tot i que la seva festa es commemora el 27 de novembre, la Família
Franciscana ho fem el 30 de juny.
• Martirologi Romà: En una nau
davant de les costes de l'illa de Mallorca, Beat Ramon Llull, religiós del
Tercer Orde de Sant Francesc, el qual, home de gran cultura i il·luminada
doctrina, per propagar l'Evangeli de Crist va establir un diàleg fratern amb
els sarraïns. ( † 1316)
++++++++++++++++
Va
néixer a Palma, la capital del Regne de Mallorca que el rei Jaume I acabava de
conquerir. No es coneix la data exacta del seu naixement, però va haver de ser
entre finals de 1232 i començaments de 1233. Ramon era fill de Ramon Amat Llull
i Isabel d'Erill, membres d'una important família de Barcelona.
Segons
Umberto Eco, el lloc de naixement va ser determinant per a Llull, ja que
Mallorca era una «encreuament a l'època de les tres cultures, cristiana,
islàmica i jueva, fins al punt que la major part de les seves 280 obres
reconegudes van ser escrites inicialment a català i en àrab».
Abans
de casar-se, va ingressar a la cort del rei d'Aragó en qualitat de patge del
seu fill segon Jaume, futur Jaume II de Mallorca. Aviat els nobles van ser
conscients de la brillant intel·ligència de Ramon i el van convertir en
preceptor de l'infant Jaume, fill de Jaume I.
Durant
els seus anys a la cort, Ramon es va dedicar a portar una vida mundana,
llicenciosa i alegre, gaudint del luxe amb gran ostentació i tenint amors amb
donzelles, fins i tot adulteris declarats. En aquest període l'obra de Llull es
redueix a cançons d'amor, picaresques i divertides, aptes per ser cantades pels
trobadors.
Cap al
1267, als seus 30 anys, la vida de Ramon va patir un tomb transcendental: ell
mateix descriu com va tenir una sèrie de cinc visions de Crist crucificat en
cinc nits consecutives. La profunda impressió que li van causar aquestes
visions el va portar a vendre les seves propietats i patrimoni per avançar
l'herència de la seva dona i fills, als quals va abandonar per sentir-se cridat
per Déu per predicar als camins.
La seva
etapa de nou anys de formació teològica i moral va durar fins al 1275: a la
Ciutat de Mallorca va conèixer i va comprar un esclau musulmà de qui es va
servir com a mestre per aprendre l'àrab. Després es va retirar a una cova a la
Muntanya de Randa (Mallorca) on es va lliurar a la meditació i la contemplació,
i finalment va entrar al monestir cistercenc de Santa Maria de La Real, on els
monjos li van ensenyar llatí, gramàtica i filosofia —tant islàmica com
catòlica—.
El 1274
l'infant Jaume (que regnaria com Jaume II de Mallorca), antic alumne de Llull,
el va cridar al seu castell de Montpeller, on, sota el mecenatge del príncep,
l'estudiós va poder escriure la seva Ars demostrativa, obra que li va
valer ser recompensat amb uns diners que va invertir immediatament en la
construcció del monestir de Miramar a la seva illa natal. L'objectiu d'aquest
monestir era educar missioners per cristianitzar els àrabs, ensenyant-los
tècniques missioneres, mètodes per desautoritzar la filosofia islàmica,
ensenyament de l'àrab, etc.
La
combinació exclusivament llul·liana d'estudis lingüístics i teològics perquè
els missioners poguessin evangelitzar fidels d'altres religions i idiomes va
encantar el papa Joan XXI, que va felicitar públicament Ramon el 1276.
El papa
següent, Nicolau IV, va escoltar les exigències de Llull per a la convocatòria
a una nova croada sobre territoris dominats pels musulmans, però el pontífex es
va mostrar remís. L'estudiós va decidir, llavors, emprendre la seva pròpia
croada personal, que ho portaria a Europa (Alemanya, França i Itàlia), Terra
Santa, Àsia Menor i el Magrib. Li interessava en gran manera convertir els
musulmans i jueus d'aquestes regions, per la qual cosa no dubtava a predicar a
les portes de les mesquites i sinagogues, el que, òbviament, no sempre era
rebut de bon grat pels fidels d'aquests temples. Durant aquests viatges va
escriure una gran quantitat d'obres, destinades principalment a assenyalar els
errors dels filòsofs i teòlegs de les altres religions. Va intentar fundar,
així mateix, nous monestirs catòlics a les zones que visitava.
El 1287
va viatjar a Roma per sotmetre a pontífexs i dignataris els seus projectes de
reforma de l'Església, però, una vegada més, ningú ho el va escoltar, perquè
sol·licitaria finançament per a la Croada que ambicionava per poder convertir
tots els infidels de Terra Santa.
Veient
que els seus precs no obtenien el ressò que esperava, va ingressar el 1295 a
l’Orde Franciscà, professant al Tercer Orde de Sant Francesc.
El
1299, el seu antic deixeble, el rei de Mallorca Jaume II, el va autoritzar per
predicar a les mesquites i sinagogues del seu regne. Serà la primera vegada que
Ramon Llull pugui creuar els llindars dels temples per expressar les seves
idees davant dels no cristians.
La
caiguda de les restes del regne de Jerusalem (Sant Joan d'Acre, 1291 i Arwad,
1302) va sacsejar les consciències de molts cristians, que només podien
explicar-se el desastre a causa de pecats o vicis col·lectius de la cristiandat
que calia erradicar amb profundes reformes. Dins d’aquest context, el 1305 va
proposar la seva segona versió sobre com recuperar Terra Santa: el projecte Rex Bellator, d'unificació dels
ordes militars sota el poder d'un príncep cristià, solter o vidu. La conquesta
s'efectuaria partint d' Almeria, Granada, el nord d'Àfrica i Egipte, sota la
protecció d'una flota. Sembla clar el paper que en tot això hauria de jugar el
rei Jaume II d'Aragó, que acabava de conquerir Múrcia i que havia establert
contactes per a mercaders de la Corona d'Aragó a Alexandria. Finalment, però,
res no es va dur a terme, excepte una expedició fracassada de Jaume II sobre
Almeria.
Al
Concili de Viena (Viena del Delfinat, no la Viena austríaca), una de les
propostes presentades pel franciscà Ramon Llull, la de crear col·legis per
ensenyar als missioners l'idioma hebreu, l'àrab i les llengües orientals va ser
acceptada, mentre que l'altra (marxar a una nova croada) va ser rebutjada.
Acabat
el Concili, Ramon va viatjar a Tunísia per continuar missionant. L'any 1307 es
troba documentat a Bugia debatent amb el muftí de la ciutat, cosa que provocà
nous aldarulls populars en els quals estigué a punt de perdre la vida, ja que
fou colpejat i apedregat. Finalment el detingueren i passà sis mesos a la
presó, on escrigué en àrab l'obra de controvèrsia Disputatio Raymundi christiani cum Hamar sarraceno. Després d'això
fou desterrat, però la nau en què anava embarcat naufragà davant les costes de
Pisa. Es va salvar agafat a una fusta, però hi va perdre els seus llibres, que
va refer més tard de memòria.
Durant
l'any 1308 va romandre a la ciutat escrivint, entre d'altres, els llibres
perduts al naufragi i aconseguint suports al seu projecte de croada. Va
obtenir-ne poc després a la ciutat de Gènova, on certes dames li oferiren
trenta-cinc mil florins de subvenció, i poc més tard va tenir un nou
encoratjament de Jaume II de Mallorca, a Montpeller. Amb aquests avals es tornà
a presentar davant Climent V, amb els mateixos mals resultats que l'ocasió
anterior.
Malgrat
tot, Llull s'adonà aviat que res d'allò que acordà el concili es duria a terme
i, una vegada conclòs, retornà a Mallorca, on caigué malalt i dictà el seu
testament, el 26 d'abril de 1313. En ell prenia les disposicions necessàries
per preservar la seva obra dipositant-la en tres llocs: la cartoixa de Vauvert,
la casa del seu amic genovès Perceval Spinola i la casa del seu gendre Pere de
Sanmenat. Feliçment, va recuperar-se i més tard s'embarcaria de nou cap a
Sicília, interessat per l'espiritualitat de Frederic II de Sicília. A Messina
es dedicà a predicar entre les comunitats jueves i a escriure una quarantena
d'obres.
L'any
següent retornà a Mallorca per adreçar-se novament cap a Tunísia, on va seguir
escrivint frenèticament. Jaume II d'Aragó li donà suport amb cartes de
recomanació i ajudants per transcriure els seus llibres en vulgar al llatí. El
mes de desembre de 1315 hi signa la seva darrera obra coneguda, Liber de maiori fine intelectus amoris et honoris. Degué morir molt
poc després, bé en aquesta ciutat, bé a Mallorca, o bé a la travessia que les
uneix. Ramon Llull està sebollit a l'església de Sant Francesc de la ciutat de
Palma.
La
declaració de Beat per «culte immemorial», va ser confirmada el 1847 pel Papa
Pius IX.
Tot i
que la seva festa es commemora el 27 de novembre, la Família Franciscana ho fem
el 30 de juny.
++++++++++++++++
· I PEL QUE FA A LA FALSA MORT PER MARTIRI:
Durant
el segle XVII, dins el procés de canonització, es va situar la seva mort com a
màrtir a Bugia el 1315. La documentació en què es basava era una suposada carta
de Llull als Jurats de Mallorca enviada des de Bugia aquell any. Tanmateix, en
realitat es tractava d'una falsificació feta amb la intenció d'afegir elements
probatoris a l'examen de les restes mortals de Llull feta el 1611. Sense tenir
coneixement de les obres escrites per Llull el 1315 a Tunísia, els
falsificadors varen utilitzar els incidents de 1307 situant-los uns anys més
enrere.
Lluís Salas Grau, OFS
