PREGAR EN QUARESMA 2019 · 15 de març de 2019 · Divendres 1r de Quaresma

EZ 18, 21-28

“US PENSEU QUE M'AGRADA LA MORT DEL MALVAT? DE CAP MANERA. JO, EL SENYOR, DÉU SOBIRÀ, US HO ASSEGURO: EL QUE JO VULL ÉS QUE ABANDONI ELS MALS CAMINS I QUE VISQUI.”

Masses vegades ens imaginem o en han fet imaginar a Déu com si fos una barreja de policia i jutge alhora. Algú que constantment ens vigila i que te fam i set de castigar als dolents...

Jesús, Déu-amb-nosaltres, s’hi va deixar la pell i s’hi jugà la vida per fer-nos conèixer la paternitat misericordiosa de Déu. Bo i sabent-ho, hores d’ara no ens sabem avenir d’aquest Déu que s’afecta i entristeix quan els seus fills i filles malbaratem les nostres forces i energies fent el mal: ferint, enganyant, estafant... els altres. Encara avui, tot i que sabem que Jesús fou condemnat a mort per haver-nos mostrat Déu que no vol res més que l’ésser humà es salvi i visqui... Malgrat això se’ns fa difícil aquest Déu, Pare/Mare, que confia en nosaltres, que espera en nosaltres... Que davant el fill que fuig de casa somnia sempre amb el seu retorn...

Jesús, oh Crist, Tu ets el Déu viu que estima la vida. 

Tu saps prou per quins camins m’he perdut..., 

Tu saps prou on sóc, per on camino... 

Tu, Crist-Senyor, ets flama encesa dins el meu cor perquè m’hi vegi i pugui tornar a casa i saber-me als teus braços. 

Tu, Amor més enllà de tot amor, quan em saps perdut esdevens ma estesa perquè m’hi agafi fort, i m’ofereixes sempre el consol de la teva abraçada... Gràcies!

(Moltes gràcies, Sílvia)

PREGAR EN QUARESMA 2019 • 14 de març de 2019 • Dijous 1r de Quaresma.

Mateu 7, 7-12

“DEMANEU, I US DONARAN; CERQUEU, I TROBAREU; TRUQUEU I US OBRIRAN...”

Estudiem: carreres, graus, màsters, mòduls... sense la certesa que al final trobem feina; menys encara que la feina que trobem sigui la que havíem somniat, per la qual hem estudiat.

Ens casem, però sense plenes garanties de construir una família estable i feliç.

Confiem en els altres, però amb alguna que altra recança...

Semblaria prou assenyat desconfiar dels altres i posar les nostres expectatives d’èxit en les pròpies fortaleses, qualitats, aptituds...

Passa, però, que hi ha moments i situacions (més que no ens pensem) en els que les nostres forces i capacitats són insuficients... I, aleshores... què?

Jo tic set de Tu...,

tinc set del teu amor!

Jo tinc set de Tu...,

oh font de llibertat!

Un cop més, Senyor, em poso davant teu, a la teva presència. 

Vull parlar amb Tu, em cal el teu ajut. 

Gràcies al testimoni del teu Fill, Jesús, sóc aquí i malgrat encara hi hagi interrogants i dubtes dins meu, la Creu del teu Crist m’encoratja a confiar en la teva Bondat.

Em costa, cert! No m’és fàcil... però a mesura que sóc amb Tu, 

que passo més temps amb Tu... 

em vaig adonant no sols que confiar en Tu és possible, 

tanmateix assenyat i necessari.

Jo tic set de Tu...,
tinc set del teu amor!
Jo tinc set de Tu...,
oh font de llibertat!

(Moltes gràcies, Sílvia)

PREGAR EN QUARESMA 2019 · 13 de març de 2019 · Dimecres 1r. de Quaresma.

Jonàs 3, 1-10

<< “EL SENYOR, PER SEGONA VEGADA, VA COMUNICAR A JONÀS LA SEVA PARAULA. LI DIGUÉ: VÉS A NÍNIVE, LA GRAN CIUTAT, I PROCLAMA-HI EL MISSATGE QUE T'INDICARÉ.” >>

El profeta Jonàs, no podia ser de cap altra més manera, ens fa conèixer el Cor de Déu.

L’imperi sirià fou conegut per la seva violència i crueltat en les seves campanyes de conquesta. Nínive, llur capital, era el símbol de la injustícia, de l’esclavatge, de l’opressió sense mida ni miraments...

A Nínive, senyera del mal, Déu li ofereix una alternativa, una possibilitat de canvi, una opció per l’esperança.

Senyor, parla amb mi! Crida’m pel meu nom! Duc a les espatlles la meva història, els meus camins, les meves decisions... Carrego amb la meva creu, amb les meves creus... Tal vegada algunes me les hagi guanyat a pols... D’altres han estat fruit de... Simplement, m’han tocat.

Parla’m, Senyor! Pronuncia dins meu paraules que em duguin al desig de canviar-ho tot, d’ordenar-ho tot segons el vostre amor misericordiós. Pronuncia, Pare, dins meu paraules que em moguin a la set de Tu, del teu perdó, de la reconciliació amb Tu. Senyor, no et cansis de mi. No deixis de cridar-me pel meu nom, siguin els que siguin els camins que entomi. Sobretot quan m’allunyi de Tu.

Parla, Senyor, parla amb mi! Insisteix! Encara que em faci el sord, encara que no et vulgui sentir... Parla amb mi! Crida’m a la pau del saber-me estimat per Tu!

(Moltes gràcies germana Sílvia)

PREGAR EN QUARESMA 2019 • 12 de març de 2019 • Dimarts 1r de Quaresma

MT 6, 7-15

“... SI PERDONEU ALS ALTRES LES SEVES FALTES, EL VOSTRE PARE CELESTIAL TAMBÉ US PERDONARÀ A VOSALTRES ...”

“Ull per ull, dent per dent...,” entre els pobles, dins de casa a la família, a la feina, a l’escola, l’institut o la universitat, entre la gent d’Església, en la política, el món de l’economia i les empreses, el món de la informació... Arreu! Penso que avui fins i tot anem més enllà, no ens conformem amb “l’ull per l’ull...”, avui és més aviat “els dos ulls i les ulleres per l’ull” i “la dentadura sencera, amb implants inclosos, per la dent”.

L’agressió i la violència dels uns ens serveix com a justificació de noves agressions. ¿Qui posseirà la saviesa (o la bogeria) i la força per posar punt i final a aquesta espiral infinita de maldat?.

Déu de tendresa i de misericòrdia, un cop més has pres la iniciativa de respondre amb amor a la meva negligència i indiferència. 

Tu allargues la teva mà a la meva manca de fe, per enfortir-la... 

Tu has optat per estimar-me fins i tot quan amb els més actes, pensaments, intencions i decisions, jo m’he allunyat de tu, t’he donat l’esquena, simplement t’he ignorat o t’he abandonat...

Contagiem el teu viure! Mou el meu cor a estimar com Tu, a perdonar com Tu. 

A estimar i perdonar com Tu m’estimes i em perdones.

(Moltes gràcies germana Sílvia)

PREGAR EN QUARESMA 2019 • 11 de març de 2019 • Dilluns 1r de quaresma

MT 25, 31-46

“...TENIA FAM, I EM DONÀREU MENJAR...

...TOT ALLÒ QUE FÈIEU A UN D'AQUESTS GERMANS MEUS MÉS PETITS, A MI M'HO FÈIEU.”

¿Es pot creure en Déu i ser indiferent a tots aquells que Ell estima amb major i més gran tendresa: els més pobres, els més febles, els més ferits, els més rebutjats i menystinguts; els que no saben, ni poden, trobar un horitzó digne en llurs vides; tots els que són víctimes de tants i diferents menes de violències que nosaltres mateixos som capaços de generar?

¿Es pot dir que es creu en el Déu de la VIDA i de l’AMOR, ignorant a tots aquells a qui els hem manllevat la dignitat i les més mínimes condicions humanes de vida?

... Sols hi ha una resposta: NO! MAI DE MAI!

Tu, Jesús, ets present, ets amb mi, ets amb nosaltres, ets en nosaltres! No ets pas una idea, un concepte abstracte, tampoc ets una “cosa-de-les-nostres-àvies”.  

La teva Paraula –sempre, sempre viva- m’és font de llum, de saviesa, de sentit comú, m’és brúixola que m’assenyala sempre el meu nord. És en la teva “colla-d’amics-i-amigues”, en la teva Església –SANTA i PECADORA- que trobo una llar. A l’Eucaristia, Pa pel camí, trobo desig de fer-me “pa-pels-altres” i la força que em cal per fer-ho! En la pobresa, la fragilitat i la feblesa dels qui m’envolten et trobo a Tu esguardant la meva capacitat de servir i estimar amb la bogeria amb la que Tu m’estimes!

Ajuda’m, Senyor, a saber donar-te espai i temps a la meva vida. Fes el meu cor més semblant al teu: més capaç de copsar els crits ofegats dels petits, dels febles i dels pobres, aquells que el meu egoisme no em permet de sentir ni de veure; fes-me més generós per sortir al seu encontre, i en l’encontre servir-te i estimar-te en ells.

(Moltes gràcies, germana Sílvia).