BEATS LUQUESI I BUONADONA, O.F.S.
Del Martirologi Romà del dia 28 d'abril.
Beats Luquesi i Buonadonna de Poggibonsi. Prototerciaris Franciscans.
· Luquesi i Buonadonna (Gaggiano, Siena, Toscana, 1181 - Poggibonsi, 28 d'abril, abans de 1251) foren un matrimoni que, volent seguir Sant Francesc d'Assís, es convertiren en els primers terciaris franciscans. Ambdós són venerats com a beats per l'Església Catòlica.
• Martirologi Romà: A Poggibonsi, a la regió de Toscana, beat Luquesi, que, primer àvid de riqueses, en convertir-se va vestir l'hàbit del Tercer Orde dels Penitents de Sant Francesc, va vendre els seus béns i els va distribuir als pobres, servint Déu i el proïsme amb pobresa i humilitat segons l'esperit de l'Evangeli.
Contemporani de Francesc d'Assís, que havia conegut com a fill del seu col·lega Pietro di Bernardone, va veure'l a Poggibonsi el 1221 i tingué una crisi espiritual. El matrimoni va voler imitar el sant, va desfer-se dels seus béns i començà a fer caritat. D'entrada, la seva esposa va posar en dubte la salut mental del seu marit; segons la llegenda, un cop que el reprenia perquè havia donat tot el pa de la casa als pobres i no n'hi havia, però en obrir el rebost, va trobar-lo ple de pa fet de nou. En veure aquest miracle, donà suport al marit i el seguí en la seva nova vida. Havien perdut els seus dos fills de petits, i es dedicaren a la caritat i la pregària.
Luquesi i Buonadonna van pensar de fer-se Franciscà ell i Clarissa ella, però en trobar Francesc, aquest els digué que eren marit i muller i havien de continuar vivint junts. Per fer-ho, va donar-los una regla de vida perquè visquessin de manera cristiana i segons el carisma franciscà.
El mateix Francesc els donà la túnica de color de cendra i els cenyí el cordó; segons les 𝐹𝑙𝑜𝑟𝑒𝑡𝑒𝑠 els digué: «𝑉𝑖𝑢𝑟𝑒𝑢 𝑎𝑙 𝑚𝑜́𝑛 𝑐𝑜𝑚 𝑎 𝑓𝑟𝑎𝑟𝑒𝑠 𝑝𝑒𝑛𝑖𝑡𝑒𝑛𝑡𝑠, 𝑝𝑒𝑟𝑜̀ 𝑛𝑜 𝑢𝑠 𝑎𝑝𝑎𝑟𝑡𝑎𝑟𝑒𝑢 𝑑𝑒𝑙 𝑚𝑜́𝑛: 𝑓𝑎𝑟𝑒𝑢 𝑜𝑏𝑟𝑒𝑠 𝑝𝑖𝑒𝑠, 𝑑𝑒𝑗𝑢𝑛𝑎𝑟𝑒𝑢 𝑖 𝑝𝑟𝑒𝑑𝑖𝑐𝑎𝑟𝑒𝑢 𝑙𝑎 𝑝𝑎𝑢».
Es convertiren així, sempre segons la tradició, en els primers membres de l’Orde de la Penitència, després Tercer Orde de Sant Francesc; la primera regla d'aquest ordre fou aprovada el 1223 per Honori III. El matrimoni anava amb freqüència a pregar al convent de 𝑆𝑎𝑛𝑡𝑎 𝑀𝑎𝑟𝑖𝑎 a Camaldo, on s'havien establert els franciscans, després anomenat de 𝑆𝑎𝑛 𝐹𝑟𝑎𝑛𝑐𝑒𝑠𝑐𝑜, i segons la tradició, Luquesi hi tenia èxtasis i levitava.
El 1227 vengueren la casa que havia aportat Buonadonna com a dot i donaren els diners a l'hospital de 𝑆𝑎𝑛 𝐺𝑖𝑜𝑣𝑎𝑛𝑛𝑖. Els esposos van viure llavors en una caseta prop d'un camp que Luquesi conreava, i destinar el producte a alimentar els necessitats.
Els dos esposos van morir el mateix dia, el 28 d'abril, abans de 1251, amb poques hores de diferència.
Morts en llaor de santedat, se'ls atribuïren nombrosos miracles. A un moment indeterminat, es va creure que el cos de Luquesi fou portat envers Alemanya, però els franciscans de Poggibonsi se'n quedaren un braç i la mà esquerra, i en conservaren el crani en un reliquiari. El 1274, Gregori X, de pas a Poggibonsi va autoritzar el culte al beat.
El 1581, en unes obres foren trobades les restes de Luquesi i es col·locaren en una urna a l'altar de l'església, amb les de la seva muller.
A un altar pintat per Filippino Lippi per a 𝑆𝑎𝑛 𝑆𝑎𝑙𝑣𝑎𝑡𝑜𝑟𝑒 de Florència (avui a la National Gallery de Washington), apareixen acompanyant Sant Francesc els sants terciaris: Lluís IX de França, Elisabet d'Hongria i Luquesi i Bonadona, la qual cosa confirma l'antiguitat de la seva veneració.