BEATA TERESA MANGANIELLO. O.F.S.

Del Martirologi Romà del dia 4 de novembre.
Beata Teresa Manganiello. O.F.S.

• Teresa Manganiello (Montefusco, 1 de gener de 1849 - † 4 de novembre de 1876) va ser una italiana que es va convertir en membre de l'Orde Franciscà Seglar. Ella desitjava establir una nova congregació religiosa, però va morir abans que la idea pogués arribar a bon port.

• Martirologi Romà:  A Montefusco, Itàlia, la Beata Teresa Manganiello, laica, del Tercer Orde de Sant Francesc ( † 1876).

 +++++++++++++++++++++++

Teresa Manganiello, natural de Montefusco, a la província d'Avellino, a Itàlia, encara adolescent va expressar el desig de consagrar la seva vida al Senyor.

Quan Teresa tenia uns divuit anys, va arribar al convent caputxí de Sant'Egidio, on el pare Lodovico da Pietradefusi (també conegut com Antonio Acernese), que va establir el Tercer Orde Franciscà̀ a Montefusco pel despertar de la vida cristiana a la ciutat i en els districtes veïns. La noia es va sentir fortament atreta per l'ideal franciscà i de seguida va córrer a matricular-se: el 15 de maig de 1870 es va convertir en la primera terciària de Montefusco.

El pare Lodovico, a qui va triar com a confessor i director espiritual, va saber captar en ella tots els aspectes més especials de la seva ànima i la va designar, per la seva manera d'encarnar l'estil franciscà, primer Consellera i després Mestre de novícies.

L'any següent, el 15 de maig de 1871, Teresa va fer els seus tres vots religiosos, prenent el nom de germana Maria Lluïsa. El papa Pius IX la va rebre en audiència privada el 1873 i la va beneir per la seva missió que era establir una nova congregació religiosa, cosa que no va poder veure feta atès que va morir a final de 1876, a l’edat de 27 anys, d'una malaltia sobtada. Tanmateix, el seu treball va portar aviat a l'establiment de les Germanes Franciscanes Immaculatines, que va fundar el pare Ludovico Acernese. Es considera que ella va ser la pedra angular espiritual d'aquesta congregació.

Just quan el pare caputxí pensava posar la jove terciària al capdavant de la nova família religiosa i ell havia començat a escriure per a ella la "Petita Regla", la seva salut va començar a decaure. El 14 de febrer de 1874, mentre resava a l'església de Sant'Egidio, va tenir la primera hemoptisi. Va continuar amb pujades i baixades de la malaltia fins que, l'estiu de 1876, finalment li va caldre fer llit: la tuberculosi va venir acompanyada d'una forma severa d'artritis. A cadascun dels molts sacerdots i fidels que la van anar a visitar, va regalar el seu meravellós somriure, tot abandonant-se a les mans i voluntat del Senyor i de la Mare de Déu, mentre resava fervorosament.

El 4 d'octubre de 1876 va rebre la Unció dels Malalts. Va morir un mes després, el 4 de novembre, als 27 anys, i va ser sebollida al cementiri de Montefusco.

La causa de beatificació va començar el 23 d'abril de 1991 amb la declaració de nihil obstat (res en contra) sota el papat de Sant Joan Pau II, que li va concedir el títol de Serva de Déu. El procés va començar a nivell diocesà l'any 1991, amb la validació del procés l'any 1992. La Positio va ser presentada a la Congregació per a les Causes dels Sants l'any 1999, i va culminar amb la declaració de la seva vida de virtut heroica el 3 de juliol de 2009. Això va permetre que Benet XVI la declarés Venerable.

Un miracle atribuït a la seva intercessió es va investigar l'any 2002, amb la validació d'aquest procés conclosa l'any 2003. Benet XVI va signar el decret del miracle el 19 de desembre de 2009, fet que va permetre la seva beatificació. El cardenal Angelo Amato -en nom del Papa- la va beatificar el 22 de maig de 2010.

Lluís Salas Grau, O.F.S.