Convivència fraterna a Castell d'Aro.
Lluís Salas Grau,OFS.
Aquests
dos anys de Covid ens han afectat a tots d’una manera molt
marcada, i els detalls són sobrers.
Ara,
tot mirant enrere, i pel que fa a la nostra Fraternitat, potser ens ha afectat més del que creiem que seria, mentre la passa anava a la seva.
Durant
aquelles eternes setmanes de confinament dins les llars, i els posteriors mesos
d’aïllament social, vam intentar que, a la Fraternitat, l’enrenou es notés el
menys possible. Vam activar al màxim les trobades per videoconferència i les
comunicacions mitjançant l’Internet. D’altra banda, els Frares Menors
Conventuals, els nostres germans, cada dia compartien, pel capbaix, la missa
per Internet.
Poc a poc hem anat tornant a les trobades presencials de quart diumenge
de mes, tot i que encara sense el dinar de germanor. Tot i això, aquests dos anys
d’aïllament limitat, a una fraternitat com la nostra, ha deixat les
seves marques, i ens cal recuperar la proximitat fraterna d’abans.
En
aquest context, l’Esperit Sant va il·luminar la germana Sussi, la qual va
proposar al Consell que la Trobada Fraterna del quart diumenge d’abril es
convertís en un cap de setmana de convivència, dels germans i germanes de la
Fraternitat. El Consell vam considerar l’excel·lent proposta, i ràpidament la
vam recolzar.
Així
doncs, a 2/4 de 10 del matí de Sant Jordi, vam sortir uns quants cotxes, des de
l’aparcament del convent, fins a Castell d’Aro. Malgrat que durant tot el
trajecte semblava que plouria, el temps aguantà i els cotxes van arribar
eixuts.
Només arribar al Centre Mariàpolis Loreto, una masia restaurada del Moviment dels Focolars, el matrimoni d’en Lluís i la Marta ens fan fer sentir molt acollits, tot fent-nos cinc cèntims del funcionament del Centre i assenyalant-nos les cambres, on cadascú es va posar confortable.
I ja, mentre fora queia una forta tempesta d’aigua i vent, a una de les sales, el germà Fernando Llanillo ens va fer la formació, tot dissertant al voltant del tema “Filosofia Franciscana per a la vida quotidiana”. Val a dir que a ser una formació magistral i entenedora.
En
ben dinat les excel·lents menges que ens havien preparat, vam reposar una
petita estona a les nostres cambres, per a tornar a la sala i participar d’un
videofòrum al voltant de la pel·lícula “La Cabaña”, la qual molts ja
coneixereu. Els comentaris posteriors, pel que fa a com viuria cadascú una
situació semblant, van ser oberts i força interessants.
Tot
i que el videofòrum va durar més estona de l’esperada, encara vam tenir temps
per a agafar els cotxes i apropar-nos a l’església i al monestir de Solius*. Cal
dir que Santa Maria de Solius és un monestir Cistercenc fundat el 1967 i situat
al costat de l'església parroquial de Santa Agnès de Solius, a Santa Cristina
d'Aro. La comunitat, que es dedica principalment a la pregària, té un taller
d'enquadernació de llibres i una exposició de pessebres diorama. El nom de
Solius prové del terme "les oliveres", que en un moment en què es
parlava salat, i amb l'article del pronom llatí ipse, s'anomenava "Sos Olius". Feia referència a un petit
oliverar propietat dels benedictins de Sant Feliu de Guíxols. Amb el temps, per
llei fonètica cau la lletra essa del mig i "sos olius" esdevingué
Solius, al peu dels olius del paratge. Per això la Mare de Déu de Solius sosté
una branca de set fulles que s'identifica com una branca d'olivera.
El
monestir de Santa Maria de Solius fou fundat el 21 de gener de 1967, per quatre
monjos del Monestir de Poblet: l'ex-abat de Poblet i primer prior de Solius,
Edmon Maria Garreta i Olivella, juntament amb Albert Fontanet, Enric Benito i
Jordi Gibert. Els monjos fundadors volien allunyar-se del turisme de Poblet i
amb l'ajuda del Bisbat de Girona van trobar aquest espai, que en aquell moment
era una casa de colònies, i que estava més a prop del que consideraven el seu
ideal.
Allà
vam saludar un monjo de Granollers, vell conegut de gent de la Fraternitat, i
varem compartir les Vespres amb la comunitat Cistercenca.
Cal
esmentar que el bon Déu, ens va regalar una típica tarda de primavera, amb
pluja, vent, sol, més pluja… La seva magnificència, viscuda en aquest indret, a
alguns ens va fer venir al cap el Càntic
de les creatures, del seràfic Sant Francesc d’Assís.
Tornats
a la masia, vam sopar i, tot seguit a la sala, el germà Javi Conejo ens va
projectar una presentació de fotografies que havia pogut localitzar, de germans
de la Fraternitat que en un moment o altre d’aquests darrers vint-i-cinc anys
havien estat a la fraternitat o que encara hi érem. Va ser molt entranyable.
Vam
acomiadar dissabte amb una vetllada molt distesa i divertida, a la qual també
hi van participar el Lluís i la Marta.
Diumenge
ens van aixecar d’hora i, havent esmorzat, vam agafar els cotxes fins Sant Feliu
de Guíxols per assistir a la missa de l’església de Santa Maria dels Àngels de
Guíxols, una magnífica construcció del romànic tardà.
Enllestida
la missa, va tocar fer “turisme fraternal”, tot visitant indrets tant únics com
el passeig vora la platja de Sant Feliu, el mirador de l’ermita de Sant Elm, la
platja de Sant Pol i el Camí de Ronda de S’Agaró.
Ja
a la masia, i per darrer cop en aquesta convivència,vam tornar a gaudir de les
menges preparades per la Marta i el Lluís, del Centre Mariàpolis.
I atès
que s’apropava l’hora de dir adéu, doncs cadascú recollí les seves pertinences
i ens vam acomiadar del matrimoni, tot agraint-los la seva generositat i bon
fer, moment que van aprofitar per a fer-nos una nova visita guiada pel centre.
Val a dir que aquest cap de setmana, hem viscut cada instant l’obra que Déu ens demana en el germans.
