constitucions generals de l’orde franciscà secular,
PROMULGADES EL 6 DE FEBRER DE 2001.
Capítol
primer
L'ORDE FRANCISCÀ
SECULAR.
Article 1.
𝟭 Tots els fidels són cridats a la santedat i tenen dret a
seguir, en comunió amb l'Església, un camí espiritual propi.
𝟮 A l'Església hi ha moltes famílies espirituals, amb
diversitat de carismes. entre aquestes es troba la Família Franciscana que, en
les seves diverses branques, reconeix com a pare, inspirador i model a Sant
Francesc d'Assís.
𝟯 Dins de la Família Franciscana, des dels seus inicis,
ocupa un lloc peculiar l'Orde Franciscà Secular. Aquest està integrat per la
unió orgànica de totes les Fraternitats catòliques. Els seus membres, moguts
per l'Esperit Sant, es comprometen amb la Professió a viure l’Evangeli a la
manera de Sant Francesc, en el seu estat seglar, observant la Regla aprovada
per l’Església.
𝟰 En virtut de la pertinença a la mateixa família espiritual,
la Santa Seu ha confiat la cura pastoral i l'assistència espiritual de l'OFS al
Primer Orde Franciscà i al Tercer Orde Regular (TOR). Aquests són els
«Instituts» als quals correspon el "𝑎𝑙𝑡𝑖𝑢𝑠 𝑚𝑜𝑑𝑒𝑟𝑎𝑚𝑒𝑛" de què
tracta el cànon 303 del CDC.
𝟱 L'Orde Franciscà Secular (OFS) és una associació pública
a l'Església. S'articula en fraternitats a diversos nivells: local, regional,
nacional i internacional. Cadascuna, individualment, té personalitat jurídica a
l'Església.
Article 2.
𝟭 La vocació a l'OFS és una vocació específica, que informa
la vida i l'acció apostòlica dels seus membres. Per tant, no poden formar part
de l'OFS els qui ja estan vinculats, mitjançant compromís perpetu, a una altra
família religiosa o Institut de vida consagrada.
𝟮 L’OFS està obert als fidels de qualsevol condició. A ell,
hi poden pertànyer:
- els laics
(homes i dones)
- els
clergues seculars (diaques, sacerdots, bisbes).
Article 3.
𝟭 L'índole secular caracteritza l'espiritualitat i la vida
apostòlica dels qui pertanyen a l'OFS.
𝟮 La seva secularitat, en la vocació i en la vida
apostòlica, s'expressa segons la respectiva condició, és a dir:
- Per als
laics, contribuint a l'edificació del Regne de Déu, amb la seva presència a les
realitats i a les activitats temporals.
- Per als clergues
seculars, prestant al poble de Déu el servei que els és propi, en comunió amb
el bisbe i el Presbiteri.
Els uns i els
altres s'inspiren en les opcions evangèliques de Sant Francesc d'Assís,
comprometent-se a continuar la seva missió amb els altres components de la
Família Franciscana.
𝟯 La vocació a l'OFS és una crida a viure l'Evangeli en
comunió fraterna. Amb aquesta finalitat, els membres de l'OFS es reuneixen en
comunitats eclesials, que es s’anomenen Fraternitats.
Article 4.
𝟭 L’OFS es regeix pel dret universal de l'Església i pel
propi: Regla, Constitucions, Ritual i Estatuts particulars.
𝟮 La Regla determina la naturalesa, la fi i l'esperit de
l'OFS.
𝟯 Les Constitucions tenen com a finalitat:
- aplicar la
Regla.
- indicar, en
concret, les condicions de pertinença a l'OFS, el règim del mateix,
l'organització de la vida de la Fraternitat, i la seu.
Article 5.
𝟭 La interpretació autèntica de la Regla i de les
Constitucions correspon a la Santa Seu.
𝟮 La interpretació pràctica de les Constitucions, per tal
d'harmonitzar la seva aplicació en les diverses àrees i en els diversos nivells
de l'Orde, correspon al capítol general de l'OFS.
𝟯 L'aclariment de punts específics, que requereixin una
decisió immediata, és competència de la Presidència del Consell Internacional
OFS (CIOFS). La clarificació té validesa fins al següent capítol general.
Article 6.
𝟭 La Fraternitat internacional de l'OFS té estatuts propis,
aprovats pel Capítol general.
𝟮 Les Fraternitats nacionals tenen Estatuts propis, aprovats
per la Presidència del CIOFS.
𝟯 Les Fraternitats regionals i locals poden tenir Estatuts
propis, aprovats pel Consell de nivell superior.
Article 7.
Totes les
disposicions que no concorden amb les presents Constitucions queden abrogades.
+++++++++++++++++
Capítol segon.
FORMA DE VIDA I ACTIVITAT apostòlica.
TÍTOL I
LA FORMA DE VIDA
Article 8.
𝟭 Els Franciscans Seculars es comprometen amb la Professió,
a viure l'Evangeli segons l'espiritualitat franciscana, en la seva condició
secular.
𝟮 Intenten aprofundir, a la llum de la fe, els valors i les
opcions de la vida evangèlica, segons la Regla de l'OFS:
- en un camí
contínuament renovat de conversió i de formació;
- amatents a
les interpel·lacions que arriben de la societat i de la realitat eclesial,
"passant de l'Evangeli a la vida i de la vida a l'Evangeli";
- en la
dimensió personal i comunitària d'aquest itinerari.
Article 9.
𝟭 L'espiritualitat
del franciscà secular és un projecte de vida centrat en la persona de Crist i
en el seu seguiment, més que un programa detallat per dur-lo a la pràctica.
𝟮 El Franciscà Secular, compromès a seguir l'exemple i els
ensenyaments de Crist, dediqui’s a un estudi personal i freqüent de l'Evangeli
i de les Sagrades Escriptures. La Fraternitat i els seus responsables promoguin
l'amor a la Paraula evangèlica i ajudin els germans a conèixer-la i a
comprendre-la, tal com la proclama l'Església, amb l'ajuda de l'Esperit Sant.
Article 10.
"Crist
pobre i crucificat", vencedor de la mort i ressuscitat, màxima
manifestació de l'amor de Déu a l'home, és el "llibre" en què els germans,
a imitació de Francesc, aprenen el perquè i el com viure, estimar i patir. En
Ell descobreixen el valor de les contradiccions per causa de la justícia, i el
sentit de les dificultats i de les creus de la vida de cada dia. Amb Ell poden
acceptar la voluntat del Pare en les circumstàncies més difícils, i viure
l'esperit franciscà de pau, tot rebutjant tota doctrina contrària a la dignitat
de l'home.
Article 11.
Conscients de
que l'Esperit Sant és la font de la seva vocació i l'animador de la vida
fraterna i de la missió, els franciscans seculars intentin imitar la fidelitat
de Francesc a les seves inspiracions, i escoltin l'exhortació del Sant a
desitjar pel damunt de totes les coses "l’Esperit del Senyor i la seva
santa operació".
Article 12.
𝟭 Inspirant-se en l'exemple i en els escrits de Sant
Francesc i, pel damunt de tot, amb la gràcia de l'Esperit, els germans visquin
dia a dia amb fe el gran do que ens ha atorgat Crist: la revelació del Pare.
Donin testimoni d'aquesta fe davant dels homes:
- en la vida
de família;
- en el
treball;
- en
l'alegria i en el patiment;
- en la
trobada amb els homes, germans tots en el mateix Pare;
- en la
presència i en la participació en la vida social;
- en la
relació fraterna amb totes les criatures.
𝟮 Amb Jesús, obedient fins a la mort, procurin conèixer i
complir la voluntat del Pare. Donin gràcies a Déu pel do de la llibertat i la
revelació de la llei de l'amor. Acceptin l'ajuda que, a l'Església, se'ls ofereix
per complir la voluntat del Pare, pels que estan constituïts en autoritat i
també pels germans. Assumeixin, amb serena fermesa, el risc d'opcions valents
en la vida social.
𝟯 Els germans cultivin el tracte filial amb Déu i
"facin de l'oració i de la contemplació l'ànima de la seva vida i del seu
obrar". Intentin descobrir la presència del Pare en el seu cor, en la
naturalesa i en la història dels homes, en la qual es compleix el seu pla
salvífic. La contemplació de tal misteri els mourà a col·laborar en aquest
designi d'amor.
Article 13.
𝟭 Els Franciscans Seculars, antigament anomenats
"germans i germanes de penitència", es proposen viure en un esperit
de conversió permanent. Els mitjans per conrear aquesta característica de la
vocació franciscana, individualment i en Fraternitat, són: l'escolta i les
celebracions de la Paraula de Déu, la revisió de vida, els recessos espirituals,
l'ajuda d'un conseller espiritual i les celebracions penitencials. Freqüentin
el sagrament de la Reconciliació i tinguin cura de la seva celebració
comunitària, tant a la Fraternitat com amb tot el Poble de Déu.
𝟮 En aquest esperit de conversió, s'ha de viure l'amor per
a la renovació de l'Església, acompanyat de la renovació personal i
comunitària. Fruit de la conversió, que és la resposta a l'amor de Déu, són les
obres de caritat en favor dels germans.
𝟯 Els germans cal que tractin de conèixer, valorar i viure
les pràctiques penitencials tradicionals entre els penitents franciscans, com
el dejuni i l'abstinència, atenint-se a les normes generals de l'Església.
Article
14.
𝟭 Conscients de que Déu ha fet
de tots nosaltres un poble, i ha constituït a la seva Església sagrament universal
de salvació, els germans comprometin-se en una reflexió de fe sobre l'Església,
sobre la seva missió en el món d'avui i sobre el rol dels franciscans seculars
en l'Església, afrontant els reptes i assumint les responsabilitats que aquesta
reflexió els ajudarà a descobrir.
𝟮 L'Eucaristia és el centre de
la vida de l'Església. En ella, Crist ens uneix a Ell i entre nosaltres, com un
únic cos. Per tant, l'Eucaristia sigui el centre de la vida de la Fraternitat;
els germans participin en l'Eucaristia amb la major freqüència possible, a
imitació del respecte i amor de Sant Francesc, que en l'Eucaristia va viure
tots els misteris de la vida de Crist.
𝟯 Participin en els sagraments
de l'Església, amb el desig d'aconseguir no només la perfecció personal sinó, a
l’hora, de contribuir al creixement de l'Església i de l'expansió del Regne.
Col·laborin en la celebració viva i conscient dels sagraments en les parròquies
pròpies, particularment en la celebració del baptisme, de la confirmació, del
matrimoni i de la unció de malalts.
𝟰 Els germans i les
Fraternitats atenguin-se a les normes del Ritual, pel que fa a les diferents
formes d'associar-se a l'oració litúrgica de l'Església, tot privilegiant la
celebració de la Litúrgia de les Hores.
𝟱 En tots els llocs i temps és
possible, als veritables adoradors, el donar culte i pregar al Pare; però, els
germans busquin temps de silenci i de recolliment per dedicar-los exclusivament
a l'oració.
Article 15.
𝟭 Els Franciscans Seculars intentin viure l'esperit de les
Benaurances, i especialment l'esperit de la pobresa. La pobresa evangèlica
manifesta la confiança en el Pare, activa la llibertat interior i disposa per
promoure una més justa distribució de les riqueses.
𝟮 Els Franciscans Seculars, que mitjançant el treball i els
béns materials han de proveir a la pròpia família i servir a la societat, tenen
una manera pròpia de viure la pobresa evangèlica. Per comprendre-ho i viure-ho,
es requereix un fort compromís personal i l'estímul de la Fraternitat,
mitjançant la pregària i el diàleg, la revisió comunitària de vida, l'escolta
de les normes de l'Església i de les interpel·lacions de la societat.
𝟯 Els Franciscans Seculars comprometin-se a reduir les
exigències personals, a fi de poder compartir millor els béns espirituals i
materials amb els germans, particularment amb els últims. Donin gràcies a Déu
pels béns rebuts, usant-los com a bons administradors i no pas com a amos.
Adoptin una
posició ferma contra el consumisme i contra les ideologies i les postures que
anteposen la riquesa als valors humans i religiosos, i que permeten
l'explotació de l'home.
𝟰 Estimin i visquin la puresa de cor, font de la veritable
fraternitat.
Article 16.
𝟭 Maria, Mare de Jesús, és el model per a escoltar la
Paraula i ser fidels a la vocació: en Ella, com Francesc, veiem realitzades
totes les virtuts evangèliques.
Els germans
cultivin l'amor intens a la Santíssima Mare de Déu, per mitjà de la imitació,
l'oració i el lliurament filial. Manifestin la seva devoció personal amb
expressions d'una autèntica fe, en les formes acceptades per l'Església.
𝟮 Maria és model d'amor fecund i fidel per a tota la
comunitat eclesial. Els franciscans seculars i les Fraternitats busquin viure
l'experiència de Francesc, que va fer de la Mare de Déu la guia de la seva vida
i de la seva obra; amb ella, com els deixebles a la Pentecosta, acullin
l'Esperit per realitzar-se en comunitat d'amor.
······················
TÍTOL II
PRESÈNCIA
ACTIVA A L'ESGLÉSIA I AL MÓN
Article 17.
𝟭 Cridats a col·laborar en la construcció de l'Església com
a sagrament de salvació per a tots els homes i constituïts pel baptisme i la
professió "testimonis i instruments de la seva missió", els
franciscans seculars anuncien el Crist amb la vida i la paraula.
El seu
apostolat preferent és el testimoni personal en l'ambient en què viuen i el
servei per a l'edificació del Regne de Déu en les realitats terrenals.
𝟮 En les Fraternitats, promogui's la preparació dels
germans per a la difusió de missatge evangèlic "en les condicions comunes
del món" i perquè col·laborin en les catequesis de les comunitats
eclesials.
𝟯 Els que són cridats a exercir la missió de catequistes,
de presidents de comunitats eclesials o d'altres ministeris, així com els
ministres sagrats, visquin l'amor de Sant Francesc a la Paraula de Déu, la seva
fe en què la anuncien i el gran fervor amb que va rebre del Papa la missió de
predicar la penitència.
𝟰 La participació en la funció de santificar, que l'Església
exerceix mitjançant la litúrgia, l'oració i les obres de penitència i de
caritat, portin-la els germans a la pràctica primer a la pròpia família,
després a la Fraternitat i, finalment, amb seva presència activa en l'Església
local i en la societat.
-Per una
societat justa i fraterna-
Article 18.
𝟭 Els franciscans seculars són cridats a oferir la seva
contribució personal, inspirada en la persona i en el missatge de Sant Francesc
d'Assís, en vistes a establir una civilització en la qual la dignitat de la
persona humana, la coresponsabilitat i l'amor siguin realitats vives.
𝟮 Aprofundeixin en els veritables fonaments de la
fraternitat universal i creïn a tot arreu un esperit d'acollida i una atmosfera
de germanor. Rebutgin amb fermesa tota forma d'explotació, de discriminació, de
marginació i tota actitud d'indiferència cap als altres.
𝟯 Col·laborin amb els moviments que promouen la germanor
entre els pobles: Comprometin-se a "crear condicions dignes de vida"
per a tothom i a treballar per la llibertat de tots els pobles.
𝟰 Seguint l'exemple de Sant Francesc, Patró dels
ecologistes, promoguin activament iniciatives per a la salvaguarda de la
creació, esforçant-se per evitar la contaminació i la degradació de la
naturalesa, i crear condicions de vida i ambient, que no siguin una amenaça per
a l'home.
Article 19.
𝟭 Els Franciscans Seculars actuïn com a llevat en l'ambient
en què viuen, mitjançant el testimoni de l'amor fratern i de ben definides
motivacions cristianes.
𝟮 Amb esperit de minoritat, triïn en primer lloc el tracte
amb els pobres i els marginats, ja siguin individus, grups de persones o tot un
poble; col·laborin en l'eradicació de la marginació i de tota forma de pobresa,
que són conseqüència de la ineficàcia i de la injustícia.
Article 20.
𝟭 Entestats en la construcció del Regne de Déu dins de les
realitats i activitats temporals, els franciscans seculars, per vocació, han de
viure com una realitat indivisible la seva pertinença a l'Església i a la
societat.
𝟮 Com a primera i fonamental contribució per a l'edificació
d'un món més just i fratern, comprometin-se en el compliment dels deures propis
del seu treball i en una adequada preparació professional. Amb el mateix
esperit de servei assumeixin les seves responsabilitats socials i civils.
Article 21.
𝟭 Per a Sant Francesc, el treball és un do i el treballar
és una gràcia. El treball de cada dia és no només un mitjà de vida, ans també
una ocasió de servei a Déu i al proïsme, i un camí per desenvolupar la pròpia
personalitat. En la convicció de que el treball és un dret i un deure, i que
tota forma de treball mereix respecte, els germans comprometin-se a col·laborar
perquè tothom tingui la possibilitat de treballar, i perquè els mitjans de
treball siguin cada vegada més humans.
𝟮 El temps lliure i l'esbarjo tenen el seu propi valor i
són necessaris per al desenvolupament de la persona. Els franciscans seculars
mantinguin una equilibrada relació entre treball i repòs i interessin-se en la
pràctica de formes qualificades d'ocupació del temps lliure.
Article
22.
𝟭 Els Franciscans Seculars
"estiguin presents ... en el camp de la vida pública"; col·laborin,
segons les seves possibilitats, en la promulgació de lleis i normes justes.
𝟮 En el camp de la promoció
humana i de la justícia, les Fraternitats comprometin-se amb "iniciatives
valentes", en sintonia amb la vocació franciscana i amb les directrius de
l'Església. Assumeixin posicions clares quan l'home és agredit en la seva
dignitat, per causa de qualsevol forma d'opressió o indiferència. Ofereixin el
seu servei fratern a les víctimes de la injustícia.
𝟯 La renúncia a l'ús de la
violència, característica dels deixebles de Francesc, no vol dir renúncia a
l'acció; els germans procurin que les seves intervencions estiguin sempre
inspirades per l'amor cristià.
Article
23.
𝟭 La pau és obra de la justícia
i fruit de la reconciliació i de l'amor fratern. Els franciscans seculars estan
cridats a ser portadors de pau en les seves famílies i en la societat:
-
interessant-se per la proposta i la difusió d'idees i actituds pacífiques;
-
desenvolupant iniciatives pròpies i col·laborant, individualment i com a Fraternitat,
en les iniciatives del Papa, de les Esglésies particulars i de la Família
Franciscana;
-
col·laborant amb els moviments i amb les institucions que promouen la pau en el
respecte dels seus autèntics fonaments.
𝟮 Tot i reconèixer el dret,
tant de les persones com de les nacions, a la legítima defensa, valorin l'opció
dels qui, per objecció de consciència, rebutgen "portar armes".
𝟯 Per a salvaguardar la pau a la
família, els germans facin, en el moment oportú, el testament dels seus béns.
-A la família-
Article 24.
𝟭 Els Franciscans Seculars considerin a la seva família com
l'àmbit prioritari en què viuen el seu compromís cristià i la vocació
franciscana; en ella concedeixin-li temps a la pregària, a la Paraula de Déu i
a la catequesi cristiana, i defensin el respecte a la vida des de la concepció
i en tota circumstància, fins a la mort.
Els casats
trobin en la Regla de l'OFS una valuosa ajuda per a recórrer el camí de la vida
cristiana, conscients que, en el sagrament del Matrimoni, el seu amor participa
de l'amor que Crist té a la seva Església. L'amor dels esposos i l'afirmació de
valor de la fidelitat són un profund testimoni per a la pròpia família,
l'Església i el món.
𝟮 A la Fraternitat:
- sigui tema
de diàleg i de comunicació d'experiències, l'espiritualitat familiar i conjugal
i el plantejament cristià dels problemes familiars;
-
comparteixin-se els moments importants de la vida familiar dels germans i
tinguin-se una atenció fraterna cap als qui - cèlibes o solters, vidus, pares
sols, separats, divorciats - viuen en situacions i condicions difícils;
- creïn-se condicions
per al diàleg intergeneracional;
- afavoreixin
-se la formació de grups de matrimonis i de grups de famílies.
𝟯 Els germans col·laborin en els esforços que es fan a
l'Església i a la societat, per afirmar el valor de la fidelitat i el respecte
a la vida i per a donar resposta als problemes socials de la família.
Article 25.
Convençuts de
la necessitat d'educar "als nens perquè s'obrin a la comunitat ... i
adquireixin consciència de ser membres vius i actius del Poble de Déu" i
de la fascinació que Francesc pot exercir sobre ells, afavoreixin-se la
formació de grups de nens als quals, amb l'ajuda d'una pedagogia i una
organització adaptades a la seva edat, s'iniciïn en el coneixement i en l'amor
de la vida franciscana. Els Estatuts nacionals donaran adients orientacions per
a l'organització d'aquests grups i per a la seva relació amb la Fraternitat i
amb els grups juvenils franciscans.
-Missatgers
d'alegria i d'esperança-
Article 26.
𝟭 Fins i tot en el dolor, Francesc va experimentar la confiança
i l'alegria, tot nodrint-se:
- en
l'experiència de la paternitat de Déu;
- en una fe
indestructible de ressuscitar amb Crist a la vida eterna;
- en la seva
experiència de trobada i de lloança al Creador, en la fraternitat universal amb
totes les criatures.
𝟮 Així, de conformitat amb l'Evangeli, els franciscans
seculars donen el seu sí a l'esperança i a l'alegria de viure i ofereixen la
seva col·laboració per a minorar les múltiples angoixes i el pessimisme, tot preparant
un futur millor.
A les
Fraternitats, els germans promoguin la comprensió mútua i procurin que
l'ambient de les reunions sigui acollidor i reflecteixi l'alegria. Estimulin-se
mútuament per a fer el bé.
Article 27.
𝟭 Els germans, a l'avançar en edat, aprenguin a acceptar la
malaltia i les dificultats creixents i donin a la seva vida un sentit més
profund, en el progressiu desinterès i en una obertura cap a la terra promesa.
Estiguin fermament convençuts de que la comunitat dels creients en Crist i dels
que s'estimen en Ell, es continuarà en la vida eterna com la "comunió dels
sants".
𝟮 Els Franciscans Seculars comprometin-se a crear als seus
ambients, i especialment a les Fraternitats, un clima de fe i d'esperança, perquè
"la germana mort" sigui esperada com a pas cap al Pare i perquè
tothom pugui preparar-se amb serenitat.
+++++++++++++++++
Capítol
tercer.
VIDA EN
FRATERNITAT
TÍTOL I
ORIENTACIONS
GENERALS
Article 28.
𝟭 La Fraternitat de l'OFS té el seu origen en la inspiració
de Sant Francesc d'Assís, a qui l'Altíssim li va revelar l'essència evangèlica
de la vida en comunió fraterna.
𝟮 "L'OFS es divideix en Fraternitats, de diversos
nivells", per tal de promoure de forma ordenada la unió i la col·laboració
mútua entre els germans i la seva presència activa i comunitària, tant en
l'Església particular com en l'Església universal. L’OFS afavorirà, a més, el compromís
de les Fraternitats al servei en el món i, de manera particular, en la vida de
la societat.
𝟯 Els germans s'uneixen, ja sigui en Fraternitats locals,
erigides en una Església o una casa religiosa, ja sigui en Fraternitats
personals, constituïdes per motivacions concretes, vàlides i reconegudes en el
decret d'erecció.
Article 29.
𝟭 Les Fraternitats locals s'agrupen en Fraternitats, de
diversos nivells: regional, nacional, internacional, segons criteris eclesials,
territorials, o d'una altra naturalesa. Es coordinen i uneixen entre si, en
conformitat amb la Regla i les Constitucions. Aquesta és una exigència de la
comunió entre les Fraternitats, l'ordenada col·laboració entre elles i la
unitat de l'OFS.
𝟮 Aquestes Fraternitats, que cadascuna de les quals té
personalitat jurídica en l'Església, adquireixin, si és possible, la
personalitat jurídica civil per al millor compliment de la seva missió.
Correspon als consells nacionals donar orientacions sobre les motivacions i
procediments que cal seguir.
𝟯 Els Estatuts nacionals han d'indicar els criteris
d'organització de l'OFS en la nació. L'aplicació d'aquests criteris es deixa al
prudent judici dels responsables de les Fraternitats interessades i del Consell
nacional.
Article 30.
𝟭 Els germans són corresponsables de la vida de la
Fraternitat a la qual pertanyen i de l'OFS com a unió orgànica de totes les
Fraternitats esteses pel món.
𝟮 El sentit de corresponsabilitat dels membres exigeix la
presència personal, el testimoni, la pregària, la col·laboració activa, segons
les possibilitats de cada un i els eventuals compromisos per a l'animació de la
Fraternitat.
𝟯 Amb esperit de família, cada germà dipositi a la caixa de
la Fraternitat una aportació, segons les seves possibilitats, per tal de
facilitar els recursos financers necessaris per a la vida de la Fraternitat i
per les seves obres de culte, apostolat i caritat. Els germans, a més,
proveiran al sosteniment de les activitats i de les obres de les Fraternitats
de nivell superior, amb altres aportacions econòmiques.
Article 31.
𝟭 "En els diferents nivells, cada Fraternitat és
animada i guiada per un Consell i un Ministre (o president)". Tals oficis
es confereixen mitjançant eleccions, d'acord amb la Regla, les Constitucions i
els Estatuts propis. Només en casos excepcionals o en la primera fase de la
seva institució, poden existir Fraternitats sense un Consell regular. Davant
aquesta mancança supleix el Consell de nivell superior durant el temps estrictament
necessari per assegurar la continuïtat o la normalització de la Fraternitat, la
formació dels seus animadors i el tràmit de les eleccions.
𝟮 L'ofici de Ministre o de Conseller és un servei fratern,
un compromís de disponibilitat i responsabilitat pel que fa als germans i a la
Fraternitat, perquè cadascun es realitzi en la seva vocació i cada Fraternitat
sigui una veritable comunitat eclesial franciscana, activament present en
l'Església i en la societat.
𝟯 Els responsables de l'OFS de cada nivell, siguin germans
professos perpetus, convençuts de la validesa de la vida evangèlica
franciscana, atents, amb visió àmplia i generosa, a la vida de l'Església i de
la societat, oberts al diàleg, disposats a donar i rebre ajuda i col·laboració.
𝟰 Els responsables tinguin cura de la preparació i
l'animació espiritual i metodològica de les reunions, tant de les Fraternitats
com dels Consells. Infonguin ànim i vida a la Fraternitat, amb el seu
testimoni, tot suggerint els mitjans idonis per al desenvolupament de la vida
de Fraternitat i de les activitats apostòliques, a la llum de les opcions
fonamentals franciscanes. Facin que les decisions preses es compleixin, i
promoguin la col·laboració dels germans.
Article 32.
𝟭 Els Ministres i Consellers visquin i promoguin l'esperit
i la comunió entre els germans, entre les diverses Fraternitats i entre
aquestes i la Família Franciscana. Procurin, pel damunt de tot, la pau i la
reconciliació en l'àmbit de la Fraternitat.
𝟮 L'ofici de guia dels ministres i consellers és temporal.
Els germans, fugint de tota ambició, han de mostrar el seu amor a la
Fraternitat amb el seu esperit de servei i amb la seva disponibilitat tant per
a acceptar, com per deixar el càrrec.
Article 33.
𝟭 A la guia i coordinació de les Fraternitats i de l'Ordre cal
promoure la personalitat i capacitat de cada germà i de cada Fraternitat, i
respectar també la pluralitat d'expressions de l'ideal franciscà i la
diversitat de cultures.
𝟮 Els Consells de nivell superior, no facin el que poden fer
adequadament les Fraternitats locals o els Consells de nivell inferior;
respectin i promoguin la seva vitalitat perquè compleixin adequadament els seus
deures. Les Fraternitats locals i els Consells interessats, que s'esforcin en
posar en pràctica les decisions de el Consell internacional i dels altres
Consells de nivell superior, i duguin a terme els programes, adaptant-los,
segons els casos, a la pròpia realitat.
Article 34.
Allà on la
situació ambiental i les necessitats dels seus membres ho requereixin, dins de
l'àmbit de la Fraternitat poden constituir-se, sota la guia d'un únic Consell,
seccions o grups que reuneixin els membres units per particulars exigències,
per afinitat d'interessos o per identitat d'opcions de treball.
Tals grups
podran donar-se normes específiques relatives a trobades i activitats, romanent
ferma la fidelitat a les exigències que neixen de la pertinença a una
Fraternitat. Els Estatuts nacionals han d'establir els criteris idonis per a la
formació i el funcionament de les seccions o grups.
Article 35.
𝟭 Els sacerdots seculars, que es senten cridats per
l'Esperit a participar del carisma de Sant Francesc d'Assís a la Fraternitat
Secular, trobin en aquesta una atenció específica, d'acord amb la seva missió
en el Poble de Déu.
𝟮 Els sacerdots seculars franciscans poden reunir-se en
Fraternitat personal, per tal d'aprofundir els aspectes ascètics i pastorals
que la vida i la doctrina de Francesc i la Regla de l'OFS els ofereix per viure
millor la seva vocació en l'Església. És adient que aquestes Fraternitats
tinguin Estatuts propis que prevegin les modalitats concretes relatives a la
seva composició, a les seves trobades fraternes i a la seva formació
espiritual, així com per a fer viva i operant la comunió amb tot l'Orde.
Article 36.
𝟭 Poden ser de gran ajuda per al desenvolupament espiritual
i apostòlic de l'OFS, els germans que es comprometen amb vots privats a viure
l'esperit de les Benaurances i a estar més disponibles per a la contemplació i
per al servei de la Fraternitat.
𝟮 Aquests germans i germanes poden reunir-se per grups,
segons els Estatuts aprovats pel Consell nacional o, quan la difusió de tals
grups superi les fronteres d'una nació, per la Presidència del CIOFS.
𝟯 Tals Estatuts han d'estar en harmonia amb les presents
Constitucions.
······················
TÍTOL II
INGRÉS A
L'ORDE, I FORMACIÓ
Article 37.
𝟭 La inserció a l'Orde es realitza mitjançant un temps
d'iniciació, un temps de formació i la Professió de la Regla.
𝟮 Des de l'ingrés a la Fraternitat s'inicia el camí de
formació, que s'ha de desenvolupar durant tota la vida. Tenint present que
l'Esperit Sant és el principal agent de la formació, i atents sempre a
col·laborar amb Ell, els responsables de la formació són: el propi candidat, la
Fraternitat sencera, el Consell amb el Ministre, el Mestre de formació i
l'Assistent.
𝟯 Els germans són responsables de la seva formació, a fi d’augmentar
cada vegada més la vocació rebuda del Senyor. La Fraternitat està cridada a
ajudar els germans en aquest camí, amb l'acollida, la pregària i l'exemple.
𝟰 Correspon als Consells nacionals i regionals, de comú
acord, l'elaboració i adopció de mitjans de formació adequats a les situacions
locals, com ajuda als responsables de la formació de cada Fraternitat.
-El temps
d'iniciació-
Article 38.
𝟭 El període d'iniciació és una fase preparatòria del temps
de formació pròpiament dit, i es destina al discerniment de la vocació i al mutu
coneixement entre la Fraternitat i l'aspirant. Ha de garantir la llibertat i la
serietat de l'ingrés a l'OFS.
𝟮 La durada i les maneres de desenvolupar el període
d'iniciació, els estableixen els Estatuts nacionals.
𝟯 Correspon al Consell de la Fraternitat la decisió
d'eventuals exempcions d'aquest període d'iniciació, tenint presents les
orientacions del Consell nacional.
-Admissió a l'Orde-
Article 39.
𝟭 La petició d'admissió a l'Orde és presentada per
l'aspirant, al Ministre d'una Fraternitat local o personal amb un acte formal
i, si pot ser, per escrit.
𝟮 Les condicions per a l'admissió són: professar la fe
catòlica, viure en comunió amb l'Església, tenir una bona conducta moral,
mostrar signes clars de vocació.
𝟯 El Consell de la Fraternitat decideix col·legialment
sobre la petició i dóna resposta formal a l'aspirant i ho comunica a la
Fraternitat.
𝟰 El ritu d'admissió es desenvolupa d'acord amb el Ritual.
L'acte és registrat i conservat a l'arxiu de la Fraternitat.
-El temps de formació inicial-
Article 40.
𝟭 El temps de la formació inicial té una durada d'un any,
pel capbaix. Els Estatuts nacionals poden fixar una durada més gran. La
finalitat d'aquest període és la maduració de la vocació, l'experiència de vida
evangèlica en Fraternitat, i un millor coneixement de l'Orde. Aquesta formació
s'ha de viure freqüentant reunions d'estudi i de pregària i amb experiències
concretes de servei i d'apostolat. Tals reunions, quan sigui possible i adient,
tinguin-se en comú amb els candidats d'altres Fraternitats.
𝟮 S'orientarà als candidats vers a la lectura i la meditació
de la Sagrada Escriptura, al coneixement de la persona i escrits de Francesc i
de l'espiritualitat franciscana, i a l'estudi de la Regla i de les Constitucions.
Se'ls ensenyarà a estimar l'Església i a acollir el seu magisteri. Els laics
exercitin-se a viure amb estil evangèlic, el compromís temporal al món.
𝟯 La participació en les reunions de la Fraternitat local
és una exigència irrenunciable per iniciar-se en l'oració comunitària i en la
vida de fraternitat.
𝟰 Adopti’s-se una pedagogia d'estil franciscà i que
respongui a la mentalitat de l'ambient.
-La Professió
o Compromís de vida evangèlica-
Article 41.
𝟭 El Candidat, acabat el temps de formació inicial,
demanarà emetre la Professió al Ministre de la Fraternitat local. El Consell de
la Fraternitat, escoltat el responsable de la formació i l'Assistent, decideix,
mitjançant votació secreta, l'admissió a la Professió, i dóna resposta al candidat
i ho anuncia a la Fraternitat.
𝟮 Les condicions per a la Professió o Compromís de vida
evangèlica són:
- tenir
l'edat establerta pels Estatuts nacionals;
- la
participació activa en la formació inicial, al menys, durant un any;
- el
consentiment del Consell de la Fraternitat local.
𝟯 Quan sembli oportú perllongar el temps de formació
inicial, aquest no s'allargarà més d'un any sobre el temps establert pels
Estatuts nacionals.
Article 42.
𝟭 La Professió és el solemne acte eclesial amb el qual el candidat,
recordant la crida rebuda de Crist, renova les promeses baptismals i afirma
públicament el compromís de viure l'Evangeli en el món, seguint l'exemple de
Francesc i segons la Regla de l'OFS .
𝟮 La Professió incorpora al candidat a l'Orde i és de per
si un compromís perpetu. A la Professió perpètua, per raons pedagògiques objectives
i concretes, pot precedir una Professió temporal, renovable anualment. El temps
total de la Professió temporal no pot superar els tres anys.
𝟯 La Professió la rep el Ministre de la Fraternitat local,
o un delegat seu, en nom de l'Església i de l'OFS. Celebri’s el ritus segons
les disposicions del Ritual.
𝟰 La Professió no compromet únicament als professos amb la
Fraternitat, sinó que, de la mateixa manera, compromet a la Fraternitat a
procurar el seu benestar humà i religiós.
𝟱 L'acte de la Professió és registrat i conservat a l'arxiu
de la Fraternitat.
Article 43.
Els Estatuts
nacionals estableixen:
- l'edat
mínima per a la Professió, que no serà, en cap cas, inferior als divuit anys
complerts;
- el signe distintiu
de pertinença a l'Orde (la "TAU" o un altre símbol franciscà).
-Formació
permanent-
Article 44.
𝟭 Iniciada en les etapes precedents, la formació dels
germans es realitza de manera permanent i continua. És un ajut per a la conversió
de tots i cadascun, i per l’acompliment de la pròpia missió en l'Església i en
la societat.
𝟮 La Fraternitat té el deure de dedicar especial atenció a
la formació dels neoprofessos i dels professos temporals, per ajudar-los a
madurar la seva vocació i arrelar el sentit de pertinença.
𝟯 La formació permanent, mitjançant cursos, trobades i intercanvi
d'experiències, té com a finalitat ajudar a tots els germans:
- a escoltar
i meditar la Paraula de Déu, "passant de l'Evangeli a la vida i de la vida
a l'Evangeli";
- a
reflexionar, il·luminats per la fe i ajudats pels documents del magisteri, al
voltant dels esdeveniments de l'Església i de la societat, tot prenent
consegüentment posicions coherents;
- a
actualitzar i aprofundir la vocació franciscana, tot estudiant els escrits de
Sant Francesc, Santa Clara i d’altres autors franciscans.
-Promoció
vocacional-
Article 45.
𝟭 La promoció de vocacions a l'Orde és un deure de tots els
germans i és un signe de la vitalitat de les mateixes Fraternitats.
Els germans,
convençuts de la validesa de la forma de vida franciscana, demanin a Déu que
concedeixi la gràcia de la vocació franciscana a nous membres.
𝟮 Si bé no hi ha res com el testimoni personal i de les
Fraternitats, els Consells han d'adoptar mitjans oportuns per promoure la
vocació seglar franciscana.
······················
TÍTOL III
LA FRATERNITAT EN ELS SEUS DIVERSOS NIVELLS.
-La
Fraternitat local-
Article 46.
𝟭 L'erecció canònica de la Fraternitat local correspon al Superior
major religiós competent, a petició dels germans interessats, prèvia consulta i
amb la col·laboració del Consell del nivell superior, amb el que la nova
Fraternitat estarà en relació segons els Estatuts nacionals.
Cal el consentiment
escrit de l'Ordinari del lloc per a l'erecció canònica d'una Fraternitat, fora
de les cases o esglésies dels religiosos franciscans del Primer Orde o del TOR.
𝟮 Per l'erecció vàlida d'una Fraternitat local es
requereixen, pel capbaix, cinc membres professos perpetus. L'admissió i la
professió d'aquests primers germans seran rebudes pel Consell d'una altra Fraternitat
local o pel Consell del nivell superior, que de manera idònia haurà atès la
formació. Els actes d'admissió i de professió i el decret d'erecció, es
conservaran a l'arxiu de la Fraternitat, enviant-se còpia al Consell de nivell
superior.
𝟯 Si en una nació encara no hi Fraternitats de l'OFS,
correspon a la Presidència del CIOFS proveir al respecte.
Article 47.
𝟭 Cada Fraternitat local, primera cèl·lula de l'únic OFS,
es confia a la cura pastoral de l'Orde religiós franciscà que l'ha erigit
canònicament.
𝟮 Una Fraternitat local pot passar a la cura pastoral d'un
altre Orde religiós franciscà, segons les disposicions previstes en els
Estatuts nacionals.
Article 48.
𝟭 En cas d'interrupció d'una Fraternitat, els béns
patrimonials de la mateixa, la biblioteca i l'arxiu passen a la Fraternitat del
nivell immediatament superior.
𝟮 En cas de restauració, segons les lleis canòniques, la
Fraternitat recobrarà els béns que quedin, la pròpia biblioteca i l'arxiu.
-El Consell de
la Fraternitat-
Article 49.
𝟭 El Consell de la Fraternitat local està format pels
següents oficis: Ministre, viceministre, Secretari, Tresorer i Responsable de
la formació. Segons les exigències de cada Fraternitat poden afegir-se d’altres
oficis. Forma part del Consell, per dret, l'Assistent espiritual de la
Fraternitat.
𝟮 La Fraternitat, reunida en Assemblea o Capítol, tracta els
assumptes que interessen a la seva vida i organització. Cada tres anys, en
Assemblea o Capítol electiu, tria al Ministre i al Consell, segons les normes previstes
en les Constitucions i en els Estatuts.
Article 50.
𝟭 Correspon al Consell de la Fraternitat local:
- Promoure
les iniciatives necessàries per afavorir la vida fraterna, per incrementar la
formació humana, cristiana i franciscana dels seus membres, i per animar-los en
el seu testimoni i compromís en el món;
- Adoptar
opcions concretes i valentes, adequades a la situació de la Fraternitat, entre
les múltiples activitats possibles en el camp apostòlic.
𝟮 Són, a més, competències del Consell:
a) decidir
l'acceptació i l'admissió a la Professió dels nous germans;
2) establir
un diàleg fratern amb els membres que es troben en dificultats particulars i
adoptar les determinacions adients;
3) acceptar
la petició de baixa i decidir la suspensió d'un membre de la Fraternitat;
4) decidir la
constitució de seccions o grups, d'acord amb les Constitucions i els Estatuts;
5) decidir
sobre els fons disponibles i, en general, deliberar sobre tot el referent a
l'administració financera i als assumptes econòmics de la Fraternitat;
6) confiar
encàrrecs als consellers i a d’altres professos;
7) demanar
religiosos idonis i preparats, com Assistents, als Superiors competents del
Primer Orde i del TOR;
8) complir
els altres deures indicats a les Constitucions, o necessaris per assolir els
seus fins propis.
-Els oficis a
la Fraternitat-
Article 51.
𝟭 Romanent ferma la corresponsabilitat del Consell en
l'animació i guia de la Fraternitat, correspon al Ministre, que és el seu
primer responsable, tenir cura de que es portin a la pràctica les orientacions
i les decisions de la Fraternitat i del Consell, a qui informarà de la seva
actuació.
𝟮 Del Ministre, a més, és competència:
a) convocar,
presidir i dirigir les reunions de la Fraternitat i del Consell; convocar cada
tres anys el Capítol electiu de la Fraternitat, escoltat el Consell pel que fa
a les formalitats de la convocatòria;
2) preparar
la relació anual que cal enviar al Consell de nivell superior, prèvia aprovació
del Consell de la Fraternitat;
3)
representar a la Fraternitat en les seves relacions amb les autoritats
eclesiàstiques i civils. A més, quan la Fraternitat adquireixi la personalitat
jurídica civil, el ministre assumeix, on això sigui possible, la representació
legal;
4) demanar,
amb el consentiment del Consell, la visita pastoral i la visita fraterna, pel
capbaix una vegada durant el trienni;
5) posar en
pràctica els actes que les Constitucions remeten a la seva competència.
Article 52.
𝟭 És competència del Viceministre:
a)
col·laborar amb el Ministre amb esperit fratern i donar-li suport en el
desenvolupament dels deures que li són propis;
2) exercir
les funcions que li siguin confiades pel Consell i / o l'Assemblea o Capítol;
3) substituir
el Ministre en les seves competències i responsabilitats, en cas d'absència o
d'impediment temporal;
4) assumir
les funcions de Ministre quan l'ofici quedi vacant.
𝟮 És competència del Secretari:
a) redactar
les actes oficials de la Fraternitat i del Consell i enviar-les als seus
respectius destinataris;
2) tenir al
dia l'arxiu i els registres, i anotar les admissions, professions, defuncions,
baixes i trasllats de Fraternitat;
3) comunicar
els esdeveniments més rellevants als altres nivells i, si és oportú,
divulgar-les a través dels mitjans de comunicació.
𝟯 És competència del Mestre o Responsable de la formació:
a) coordinar,
amb l'ajuda dels altres membres del Consell, les activitats formatives de la
Fraternitat;
2) instruir i
animar els aspirants durant el temps d'iniciació, als candidats durant el temps
de formació inicial i als neo-professos;
3) informar
el Consell de la Fraternitat, abans de la professió, sobre la idoneïtat del candidat
per comprometre’s a viure segons la Regla.
𝟰 És competència del Tresorer o Ecònom:
a) guardar
diligentment les aportacions rebudes, anotant en un registre apropiat les
entrades, la data en què han estat lliurades i el nom del donant, o de qui les
ha rebut;
2) anotar en
el mateix registre les partides de les despeses, especificant la data i la
destinació, d'acord amb les indicacions del Consell de la Fraternitat;
3) retre
compte de la seva administració a l'Assemblea i al Consell de la Fraternitat,
segons les normes dels Estatuts nacionals.
𝟱 Les disposicions referents a les competències del
Viceministre, Secretari i Tresorer valen, amb les oportunes adaptacions, per a
tots els nivells.
-Participació
en la vida de la Fraternitat-
Article 53.
𝟭 La Fraternitat cal que ofereixi als seus membres ocasions
de trobada i de col·laboració, mitjançant reunions, que s'han de tenir amb la
major freqüència que permetin les situacions ambientals, i amb la participació
de tothom.
𝟮 La Fraternitat es reuneixi periòdicament, com a comunitat
eclesial, per celebrar l'Eucaristia en un clima que consolidi el vincle fratern
i expressi la identitat de la Família Franciscana. On no sigui possible la celebració
particular, participi’s en la d'una més àmplia comunitat eclesial.
𝟯 La inserció en una Fraternitat local i la participació en
la vida de la Fraternitat és indispensable per a la pertinença a l'OFS. S'han
d'adoptar les iniciatives oportunes, segons les orientacions dels Estatuts
nacionals, per mantenir la unió entre la Fraternitat i els germans que _per
motius vàlids de salut, família, treball o distància_ estiguin impedits per
participar activament en la vida comunitària.
𝟰 La Fraternitat recorda amb gratitud als germans difunts i
continua la comunió amb ells, en la pregària i en l'Eucaristia.
𝟱 Els Estatuts nacionals poden preveure formes particulars
d'adhesió a la Fraternitat per als que, sense pertànyer a l'OFS, vulguin
compartir la seva vida i activitats.
Article 54.
𝟭 En el cas què la Fraternitat de qualsevol nivell disposi
d'un patrimoni mobiliari o immobiliari, s'haurà d'adoptar, de conformitat amb
els Estatuts nacionals, les iniciatives necessàries perquè la mateixa
Fraternitat adquireixi la personalitat jurídica civil.
𝟮 Els Estatuts nacionals, d'acord amb la respectiva
legislació civil, han d'establir criteris precisos sobre la finalitat de la
persona jurídica, l'administració dels béns i els convenients controls interns;
també han d'incloure indicacions perquè l'acte constitutiu disposi amb claredat
la devolució del seu patrimoni, en cas d'extinció de la persona jurídica.
𝟯 Els Estatuts nacionals han d'establir també criteris
precisos perquè, en les Fraternitats locals que posseeixen o administren béns
patrimonials, el Consell respectiu, abans de la fi del seu mandat, ordeni fer
la verificació de la situació financera i patrimonial de la Fraternitat per una
persona experta, que no sigui membre del Consell, o pel Col·legi de revisors de
comptes de la Fraternitat.
-Trasllats-
Article 55.
Si un germà,
per qualsevol causa raonable, desitja passar a una altra Fraternitat, prèvia
informació al Consell de la Fraternitat a la qual pertany, presenti una petició
raonada al Ministre de la Fraternitat a la qual desitja ser agregat. El Consell
d'aquesta Fraternitat decideix, després d'haver obtingut per escrit, de la
Fraternitat de procedència, els informes necessaris.
-Procediments
temporals-
Article 56.
𝟭 Els membres que es trobin en dificultat poden demanar,
amb un acte formal, deixar per un temps la Fraternitat. El Consell valorarà la
sol·licitud, amb caritat i prudència, després d'un diàleg fratern del Ministre
i de l'Auxiliar amb l'interessat. Si els motius semblen fundats, després d'un
temps de reflexió concedit al germà que es troba en dificultats, el Consell
aculli la seva sol·licitud.
𝟮 Les repetides i prolongades inobservances de les
obligacions derivades de la vida de Fraternitat, i d’altres comportaments en
greu contradicció amb la Regla, cal que siguin tractats pel Consell en diàleg
amb el germà incomplidor. Només en cas d'obstinació o reiteració, el Consell
pot decidir, per votació secreta, la suspensió, comunicant-ho per escrit a
l'interessat.
𝟯 L'abandonament voluntari o la suspensió seran anotats en
el registre de la Fraternitat. Comporten l'exclusió de les reunions i
activitats de la Fraternitat, inclòs el dret de veu activa i passiva, romanent
ferm la pertinença a l'Ordre.
Article 57.
𝟭 El franciscà secular, en cas d'abandonament voluntari o
de suspensió de la Fraternitat, pot demanar la readmissió dirigint una sol·licitud
adequada, per escrit, al Ministre.
𝟮 El Consell, examinades les raons exposades per
l'interessat, sospesa si poden considerar-se superats els motius que havien
determinat l'abandonament o la suspensió i, en cas afirmatiu, el readmet,
anotant-se les decisions en les actes de la Fraternitat.
-Procediments
definitius-
Article 58.
𝟭 El germà que
tingui intenció de retirar-se definitivament de l'Orde, ho comunica per escrit
al Ministre de la Fraternitat. El ministre i l'Auxiliar de la Fraternitat
local, amb caritat i prudència, dialoguen amb el germà interessat, tenint
informat al Consell. Si el germà confirma per escrit la seva decisió, el
Consell acull la seva determinació i ho comunica per escrit a l'interessat.
L'abandonament definitiu és anotat en els registres de la Fraternitat i
comunicat al Consell de nivell superior.
𝟮 Davant
causes greus, externes, imputables i jurídicament provades, el ministre i
l'Auxiliar de la Fraternitat local, amb caritat i prudència, dialoguen amb el
germà interessat, tenint informat al Consell. Es concedeix al germà un temps
per a la reflexió i el discerniment i, eventualment, se li ofereix una ajuda
externa i competent. Si el temps per a la reflexió transcorre sense èxit, el
Consell de la Fraternitat demana al Consell de nivell superior l'expulsió de l'Orde,
del germà. Aquesta sol·licitud anirà acompanyada de tota la documentació
relativa al cas.
El Consell de
nivell superior emetrà el decret d'expulsió, després d'haver examinat
col·legialment la sol·licitud amb la corresponent documentació i d’haver
verificat l'observança de les normes de Dret i de les Constitucions.
𝟯 El germà que
públicament abandona la fe, perd la comunió eclesial o al què s'imposa o
declara l'excomunió, pel fet en si queda exclòs de l'Orde. Això no eximeix el
Consell de la Fraternitat local de dialogar amb l'interessat i oferir-li ajuda
fraterna. El Consell de nivell superior, a petició del Consell de la
Fraternitat local, recull les proves i comprova oficialment la seva expulsió de
l'Orde.
𝟰 El decret de
dimissió o expulsió de l'Orde, perquè pugui executar-se, cal que sigui
confirmat pel Consell nacional, a qui s'enviarà tota la documentació.
Article 59.
Qualsevol que
es consideri lesionat per una decisió adoptada contra ell, pot recórrer dins
dels tres mesos al Consell de nivell superior al què ha pres la decisió i, en
successives instàncies, als nivells superiors fins a la Presidència
Internacional de l'OFS i, en última instància, a la Santa Seu.
Article 60.
Tot el que es
diu en aquestes Constitucions pel que fa a les Fraternitats locals, val també,
tan bon punt sigui aplicable a elles, per a les Fraternitats personals.
-La
fraternitat regional-
Article 61.
𝟭 La Fraternitat regional és la unió orgànica de totes les
Fraternitats locals existents en un territori, o que poden integrar-se en una
unitat natural, ja sigui per la proximitat geogràfica, problemes comuns o
realitats pastorals. Assegura la vinculació entre les Fraternitats locals i la
nacional, en el respecte de la unitat de l'OFS i amb la integració col·legiada
dels Ordes religiosos franciscans que eventualment tenen cura de l'assistència
espiritual a l'àrea.
𝟮 La constitució de la Fraternitat regional correspon al
Consell nacional, segons les Constitucions i els Estatuts nacionals; siguin
informats els Superiors religiosos competents als quals caldrà demanar
l'Assistència espiritual.
𝟯 La Fraternitat regional:
- és animada
i guiada per un Consell i un Ministre;
- es regula
pels estatuts nacionals i pels propis;
- té la seva
pròpia seu.
Article 62.
𝟭 El Consell regional es compon segons el que estableixen
els Estatuts nacionals i pels propis. Dins el Consell regional pot
constituir-se una junta executiva, amb les competències que li confereixin els
Estatuts.
𝟮 És competència del Consell regional:
a) preparar
la celebració del Capítol electiu;
2) promoure,
animar i coordinar, en l'àmbit regional, la vida i les activitats de l'OFS i la
seva inserció en l'Església particular;
3) elaborar,
segons les indicacions del Consell nacional i en col·laboració amb aquest, el
programa de treball de l'OFS a la regió i cuidar la seva divulgació entre les
Fraternitats locals;
4) transmetre
a les Fraternitats locals les directrius del Consell nacional i de l'Església
particular;
5) tenir cura
de la formació dels animadors;
6) oferir a
les Fraternitats locals suport per a les seves activitats i per a les seves
exigències formatives i operatives;
7) discutir i
aprovar la relació anual per al Consell nacional;
8) decidir la
visita fraterna a les Fraternitats locals, malgrat que no hagi estat
sol·licitada, quan les circumstàncies ho aconsellin;
9) decidir
sobre la destinació dels fons disponibles i, en general, deliberar sobre les
matèries referents a l'administració financera i als assumptes econòmics de la
Fraternitat regional;
10) abans de
finalitzar el seu mandat, un expert, que no sigui membre del Consell, o pel
Col·legi de revisors de comptes de la Fraternitat, verifiqui la situació
econòmica i patrimonial de la Fraternitat regional;
11) acomplir
els altres deures indicats a les Constitucions o necessaris per assolir els
fins propis.
Article 63.
𝟭 Romanent ferma la corresponsabilitat del Consell en
l'animació i guia de la Fraternitat regional, correspon al Ministre, que és el
seu primer responsable, procurar que es posin en pràctica les orientacions i
les decisions del Consell, a què informarà sobre la seva actuació.
𝟮 Al ministre regional, a més, li és competència:
a) convocar i
presidir les reunions del Consell regional; convocar cada tres anys el capítol
electiu regional, escoltat el Consell pel que fa a les formalitats de la
convocatòria;
2) presidir i
confirmar les eleccions de les Fraternitats locals, personalment o mitjançant
un delegat que formi part del Consell regional, que no sigui l'Assistent
espiritual;
3) efectuar
la Visita Fraterna a les Fraternitats locals, personalment o per mitjà d'un
delegat, membre del Consell.
4) participar
en les trobades convocats pel Consell nacional;
5)
representar a la Fraternitat quan aquesta adquireixi la personalitat jurídica
en l'ordenament civil;
6) preparar
l'informe anual per al Consell nacional;
7) demanar,
amb el consentiment del Consell, pel capbaix un cop al trienni, la visita
pastoral i la visita fraterna.
Article 64.
El capítol
regional és l'òrgan representatiu de totes les Fraternitats existents en
l'àmbit d'una Fraternitat regional, amb potestat electiva i deliberativa.
Els Estatuts
nacionals disposaran les formalitats de convocatòria, composició, periodicitat
i competències.
-La
Fraternitat nacional-
Article 65.
𝟭 La Fraternitat nacional és la unió orgànica de les
Fraternitats locals existents en el territori d'un o més estats, unides i
coordinades entre si a través de les Fraternitats regionals, on n'hi hagi.
𝟮 És deure de la Presidència del CIOFS la constitució de
noves Fraternitats nacionals, a petició i en diàleg amb els Consells de les
Fraternitats interessades. Han de ser informats els competents Superiors
religiosos, als quals es demanarà l'assistència espiritual.
𝟯 La Fraternitat nacional:
- és animada i
guiada per un Consell i un Ministre;
- es regula
pels estatuts propis;
- té la seva
pròpia seu.
Article 66.
𝟭 El Consell nacional es compon segons el que estableixen
els Estatuts nacionals. Dins el Consell nacional es pot constituir una junta
executiva, amb les competències conferides pels Estatuts.
𝟮 És competència del Consell nacional:
a) preparar
la celebració del Capítol nacional electiu, segons els Estatuts propis;
2) donar a
conèixer i promoure en l'àmbit de la Fraternitat nacional l'espiritualitat
franciscana secular;
3) decidir
els programes de les activitats anuals, de caràcter nacional;
4) buscar,
assenyalar, publicar i difondre els instruments necessaris per a la formació
dels franciscans seculars;
5) animar i
coordinar les activitats dels Consells regionals;
6) mantenir
la relació amb la Presidència del Consell Internacional de l'OFS;
7) assegurar
la representació de la Fraternitat nacional en el Consell internacional i
satisfer les despeses que aquesta comporta;
8) discutir i
aprovar l'informe anual per a la Presidència del CIOFS;
9) procurar
la presència de l'OFS en els organismes eclesials a nivell nacional;
10) decidir
la visita fraterna als Consells de les Fraternitats regionals i locals, malgrat
que no hagi estat demanada, quan les circumstàncies ho exigeixin;
11) decidir
sobre la destinació dels fons disponibles i, en general, en els assumptes
econòmics de la Fraternitat;
12) abans de
finalitzar el seu mandat, un expert, que no sigui membre del Consell, o el
Col·legi dels revisors dels comptes de la Fraternitat, verifiqui la situació
econòmica i patrimonial de la Fraternitat nacional;
13) complir
els altres deures indicats a les Constitucions o necessaris per assolir els
propis fins.
Article 67.
𝟭 Romanent ferma la corresponsabilitat del Consell en
l'animació i guia de la Fraternitat nacional, correspon al Ministre, que és el
primer responsable, procurar que es compleixin les orientacions i les decisions
del Consell, al què informarà de la seva actuació.
𝟮 Al Ministre nacional, a més, li és competència:
a) convocar i
presidir les reunions del Consell nacional; convocar cada tres anys el Capítol
nacional electiu, escoltat el Consell sobre les formalitats de la convocatòria,
segons els Estatuts nacionals;
2) dirigir i
coordinar amb els responsables nacionals les activitats operatives a nivell
nacional;
3) informar
sobre la vida i les activitats de l'OFS del propi país, al Consell i al Capítol
nacional;
4)
representar la Fraternitat nacional a les relacions amb les autoritats
eclesiàstiques i civils. Quan la Fraternitat nacional tingui personalitat
jurídica civil, correspon al Ministre la representació legal;
5) presidir i
confirmar les eleccions dels consells regionals, personalment o mitjançant un delegat
que formi part del Consell nacional, que no sigui l'Assistent espiritual;
6) efectuar
la visita fraterna als Consells regionals, personalment o per mitjà d'un
delegat membre del Consell nacional;
7) demanar,
amb el consentiment del Consell, la visita fraterna i la visita pastoral, pel
cap baix un cop cada sis anys.
Article 68.
𝟭 El Capítol nacional és l'òrgan representatiu de les
Fraternitats existents en l'àmbit d'una Fraternitat nacional, amb potestat
legislativa, deliberativa i electiva. Pot prendre decisions legislatives i
emanar normes, de conformitat amb la Regla i les Constitucions, vàlides en
l'àmbit nacional. Els Estatuts nacionals determinen la composició,
periodicitat, competències i manera de convocar el Capítol nacional.
𝟮 Els Estatuts nacionals poden establir altres formes de
reunions i d'assemblees per promoure la vida i l'apostolat a nivell nacional.
-La
Fraternitat Internacional-
Article 69.
𝟭 La Fraternitat Internacional està constituïda per la unió
orgànica de totes les Fraternitats Franciscanes Seculars Catòliques del món.
S'identifica amb la totalitat de l'OFS. Té personalitat jurídica pròpia en
l'Església. S'organitza i actua en conformitat amb les Constitucions i els
Estatuts propis.
𝟮 La Fraternitat Internacional és animada i guiada pel
Consell Internacional de l'OFS (CIOFS), que té la seu a Roma (Itàlia), per la
seva Presidència i pel Ministre General o President Internacional.
Article 70.
𝟭 El Consell Internacional està compost pels següents
membres, elegits segons les normes de les Constitucions i dels Estatuts Internacionals:
- germans
professos de l'OFS;
-
representants de la Joventut Franciscana.
A més, en
formen part del Consell Internacional, els quatre Assistents generals.
𝟮 En el sí del Consell Internacional es constitueix la
Presidència del CIOFS, del què forma part.
𝟯 El Consell Internacional reunit a Capítol general, és
l'òrgan suprem de govern de l'OFS, amb potestat legislativa, deliberativa i
electiva. Pot prendre decisions legislatives i establir normes en conformitat
amb la Regla i les Constitucions.
𝟰 El Consell Internacional es reuneix cada sis anys en Capítol
general electiu, i, pel capbaix, un cop entre dos capítols generals electius,
segons les normes establertes per les Constitucions i pels Estatuts Internacionals.
Article 71.
𝟭 La finalitat i tasques del Consell Internacional són:
a) promoure i
fomentar la vida evangèlica segons l'esperit de Sant Francesc d'Assís, a la
condició secular dels fidels de tot el món;
2) consolidar
el sentit d'unitat de l'OFS en el respecte del pluralisme de les persones i
dels grups, així com reforçar el vincle de comunió, de col·laboració i de
participació entre les Fraternitats nacionals;
3)
harmonitzar, segons el caràcter original de l'OFS, les sanes tradicions amb
l'actualització en el camp teològic, pastoral i legislatiu, de cara a una
específica formació evangèlica franciscana;
4)
contribuir, en línia amb la tradició de l'OFS, a la difusió de les idees i de
les iniciatives que afavoreixen la disponibilitat dels franciscans seculars en
la vida de l'Església i de la societat;
5) determinar
les orientacions i establir les prioritats per a l'actuació de la Presidència;
6) interpretar
les Constitucions d’acord amb el que preveu l'article 5,2.
𝟮 Els Estatuts Internacionals especifiquen la composició del
Consell Internacional i la manera de convocar les seves reunions.
Article 72.
𝟭 La Presidència del CIOFS està composta per:
- el Ministre
General;
- el Viceministre;
- els
Consellers de la Presidència;
- un membre
de la Joventut Franciscana;
- els
Assistents Generals de l'OFS.
𝟮 Els Consellers de la Presidència són elegits segons el que
estableixen els Estatuts Internacionals, que determinen el seu nombre i les
àrees a representar.
Article 73.
Els deures i
les competències de la Presidència del CIOFS són:
a) fer que
s'apliquin les decisions i les orientacions del Capítol General;
2) coordinar,
animar i guiar l'OFS en el pla internacional, per tal de fer operativa la
interdependència i la reciprocitat de l'OFS, als diversos nivells de
Fraternitat;
3) intervenir
amb esperit de servei, segons les circumstàncies, per aportar ajuda fraterna en
l'aclariment i en la resolució de problemes greus i urgents de l'OFS, informant
el Consell Nacional interessat i al Capítol General successiu;
4) reforçar,
a nivell mundial, les relacions recíproques de col·laboració entre l'OFS i els
altres components de la Família Franciscana;
5) organitzar,
a norma de l'Estatut Internacional, reunions o assemblees per a promoure la
vida i l'apostolat de l'OFS a nivell internacional;
6)
col·laborar amb les organitzacions i associacions que defensen els mateixos
valors;
7) acomplir
els altres deures indicats a les Constitucions o que calgui per a assolir els
fins propis.
Article 74.
𝟭 Quedant ferma la corresponsabilitat de la Presidència del
CIOFS, correspon al Ministre General, que és el primer responsable, tenir cura de
que es portin a la pràctica les orientacions i les decisions del Capítol General
i de la Presidència, als quals informarà de la seva actuació .
𝟮 Al Ministre General, a més, és competència:
a) convocar i
presidir les reunions de la Presidència, segons el seu Estatut;
2) convocar,
amb el consentiment de la Presidència, les reunions del Capítol General i
presidir-les;
3) ser signe
visible i efectiu de la comunió i de la reciprocitat vital entre l'OFS i els
Ministres Generals del Primer Orde Franciscà i del TOR, davant dels que
representa l'OFS, i cuidar les relacions amb la Conferència dels Assistents Generals;
4)
representar l'OFS a nivell mundial davant les autoritats eclesiàstiques i
civils. Quan la Fraternitat Internacional tingui personalitat jurídica civil,
correspon al Ministre la representació legal;
5) efectuar
la visita fraterna als Consells Nacionals, personalment o mitjançant un
delegat;
6) presidir i
confirmar les eleccions dels Consells Nacionals, personalment o mitjançant un
delegat;
7) demanar,
amb el consentiment de la Presidència, la visita pastoral a la Conferència dels
Ministres Generals del Primer Orde i del TOR;
8) intervenir
en casos urgents, informant a la Presidència;
9) signar els
documents oficials de la Fraternitat Internacional;
10) exercir,
amb el consentiment de la Presidència i juntament amb un altre Conseller de la
Presidència, designat per la mateixa, els drets patrimonials de la Fraternitat
Internacional;
11) abans de
cada Capítol General, fer que un expert, que no estigui implicat en la gestió
econòmica i financera de la Presidència, revisi la situació econòmica i
patrimonial de la Fraternitat Internacional.
Article 75.
Els deures
específics dels Consellers Internacionals els determinen els Estatuts Internacionals.
······················
TÍTOL IV.
ELECCIÓ ALS
OFICIS I CESSAMENT.
-Eleccions-
Article 76.
𝟭 Les eleccions als diversos nivells es realitzaran segons
les normes del Dret de l'Església i de les Constitucions.
La convocatòria
ha de fer-se pel capbaix, amb un mes d'antelació, indicant el lloc, el dia i
l'hora de l'elecció.
𝟮 L'Assemblea Electiva, o Capítol, serà presidida pel
Ministre del Consell de nivell immediatament superior o per un Delegat seu, el
qual confirma l'elecció.
El Ministre o
Delegat no pot presidir les eleccions del seu Fraternitat local, ni les
eleccions de Consell d'un altre nivell, de què sigui membre. Estigui present
l'Auxiliar Espiritual de nivell immediatament superior, o un Delegat seu, com a
testimoni de la comunió amb el Primer Orde i el TOR.
Un
representant de la Conferència dels Ministres Generals del Primer Orde i del TOR,
presideix i confirma les eleccions de la Presidència del CIOFS.
𝟯 El President del Capítol i l'Assistent de nivell
superior, no tenen dret a vot.
𝟰 El President del Capítol designa, entre els membres del
mateix, un secretari i dos escrutadors.
Article 77.
𝟭 A la Fraternitat local tenen veu activa i passiva, és a
dir, poden elegir i ser elegits, els professos perpetus de la mateixa
Fraternitat. Tenen només veu activa els professos temporals.
𝟮 En els altres nivells tenen veu activa: els membres
seculars del Consell sortint, i els representants del nivell immediatament
inferior i de la Joventut Franciscana, si són professos. Correspon als Estatuts
Particulars fixar criteris més concrets en aplicació de la norma precedent,
procurant assegurar la més àmplia base electiva. Tenen veu passiva els
Franciscans Seculars Professos Perpetus de l'àmbit corresponent.
𝟯 Els Estatuts Nacionals i Internacionals, per als seus
respectius àmbits, poden establir requisits objectius per a poder ser elegits
per als diversos oficis.
𝟰 Per a procedir vàlidament a la celebració del Capítol
Electiu, es requereix, pel capbaix, la presència de més de la meitat dels que
tenen dret a vot. Per al nivell local, els Estatuts Nacionals poden establir
altres disposicions.
Article 78.
𝟭 Per a l'elecció del Ministre es requereix la majoria
absoluta dels vots dels presents, manifestada mitjançant votació secreta.
Després de dos escrutinis ineficaços, es procedeix a l'elecció entre els dos
candidats que han obtingut el major nombre de vots o, si són més de dos, entre
els dos candidats més antics de professió; després del tercer escrutini, si
continua la igualtat, es tindrà per elegit el més antic en professió.
𝟮 Per a l'elecció del Viceministre es procedeix de la
mateixa manera.
𝟯 Per a l'elecció dels Consellers, després d'un primer
escrutini sense majoria absoluta, és suficient en un segon escrutini la majoria
relativa dels vots dels presents, manifestats en secret, llevat que els
Estatuts Particulars demanin una majoria més àmplia.
𝟰 El Secretari proclama el resultat de les eleccions; el President,
si tot s'ha desenvolupat regularment i els elegits accepten l'encàrrec,
confirma l'elecció segons el Ritual.
Article 79.
𝟭 El Ministre i el Viceministre poden ser elegits per dos
triennis consecutius. Per a la tercera i última elecció successiva per a
l'ofici de Ministre i de Viceministre caldrà la majoria de 2/3 dels vots dels
presents, que cal obtenir en el primer escrutini.
𝟮 El Ministre sortint no pot ser elegit Viceministre.
𝟯 Els Consellers poden ser elegits per a més triennis
successius. A partir de la tercera elecció successiva, caldrà la majoria de 2/3
dels vots dels presents, que cal obtenir en el primer escrutini.
𝟰 El Ministre General, el Viceministre i els Consellers de
la Presidència, poden ser elegits només per a dos sexennis consecutius.
𝟱 El Consell de nivell superior té el dret i el deure
d'invalidar les Eleccions i de convocar-les novament, en tots els casos
d'inobservança de les esmentades normes.
Article 80.
Els Estatuts
Particulars poden contenir normes addicionals aplicables en matèria d'eleccions,
sempre que no contradiguin a les Constitucions.
-Oficis
vacants-
Article 81.
𝟭 Quan l'ofici de Ministre quedi vacant per defunció
renúncia o un altre impediment de caràcter definitiu, el Viceministre assumeix
l'ofici fins al final del mandat per al qual el Ministre havia estat elegit.
𝟮 Vacant l'ofici de Viceministre, un dels Consellers és
elegit Viceministre pel Consell de la Fraternitat, amb validesa fins el Capítol
Electiu.
𝟯 Vacant l'ofici de Conseller, el Consell procedirà a la
seva substitució en conformitat amb els seus Estatuts, amb validesa fins el
Capítol Electiu.
-Oficis
incompatibles-
Article 82.
Són
incompatibles:
a) l'ofici de
Ministre en dos nivells diversos;
2) els oficis
de Ministre, Viceministre, Secretari i Tresorer en el mateix nivell.
-Renúncia a
l'ofici-
Article 83.
𝟭 La renúncia, en el Capítol, del Ministre de qualsevol
nivell, és acceptada pel mateix Capítol.
La renúncia
del Ministre, fora del Capítol, és presentada al Consell. L'acceptació de la
renúncia ha de ser confirmada pel Ministre del nivell superior i, per al
Ministre General, per la Conferència dels Ministres Generals del Primer Ordre i
del TOR.
𝟮 La renúncia als altres oficis és presentada al Consell i al
Ministre, als quals competeix l'acceptació de la renúncia.
-Remoció-
Article 84.
𝟭 En cas d'incompliment dels seus deures per part del Ministre,
el Consell interessat li manifesta la seva preocupació en diàleg fratern. Si no
s'arriba a un resultat positiu, el Consell informa el Consell de nivell
superior, a qui correspon examinar el cas i, si s’escau, mitjançant vot secret,
disposar la remoció del Ministre.
𝟮 Per causa greu, pública i comprovada, el Consell de
nivell superior, després d'un diàleg fratern amb l'interessat, pot, mitjançant
vot secret, disposar la remoció d'un Ministre del nivell inferior.
𝟯 La remoció dels altres oficis del Consell, quan hi hagi
causa greu, correspon al Consell a què pertanyen, disposada mitjançant vot
secret, després d'un diàleg fratern amb l'interessat.
𝟰 Contra la remoció es pot interposar recurs suspensiu
davant el Consell del nivell immediatament superior al què ha disposat la
sanció, al terme de trenta dies útils.
𝟱 La remoció del Ministre General és competència de la
Conferència dels Ministres Generals del Primer Ordre i del TOR.
𝟲 Un Consell de nivell superior, en cas de greu incompliment
o irregularitat d'un Ministre o d'un Consell, disposarà la visita fraterna al
Consell interessat i pot sol·licitar la visita pastoral. Valorarà amb caritat i
prudència la situació comprovada i prendrà les mesures més adequades al cas,
inclosa la possible remoció del Consell o dels responsables interessats.
······················
TÍTOL V.
L'ASSISTÈNCIA
ESPIRITUAL I PASTORAL DE L'OFS.
Article 85.
𝟭 Com a part
integrant de la Família Franciscana i cridada a viure el carisma de Francesc en
la seva dimensió secular, l'OFS té relacions particulars i estretes amb el
Primer Orde i amb el TOR.
𝟮 La cura
espiritual i pastoral de l'OFS, confiada per l'Església al Primer Orde
Franciscà i al TOR, és deure sobretot dels seus Ministres Generals i
Provincials. A ells correspon l'𝐴𝑙𝑡𝑖𝑢𝑠 𝑚𝑜𝑑𝑒𝑟𝑎𝑚𝑒𝑛 de què parla
el cànon 303. L'𝐴𝑙𝑡𝑖𝑢𝑠 𝑚𝑜𝑑𝑒𝑟𝑎𝑚𝑒𝑛 té com a
finalitat garantir la fidelitat de l'OFS al carisma franciscà, la comunió amb
l'Església i la unió amb la Família Franciscana, valors que representen per als
franciscans seculars un compromís de vida.
Article 86.
𝟭 Els
ministres Generals i Provincials exerceixen el seu ofici respecte a l'OFS
mitjançant:
- l'erecció
de les fraternitats locals;
- la visita
pastoral;
-
l'assistència espiritual a les Fraternitats als diversos nivells.
Poden exercir
aquest deure personalment o mitjançant un delegat.
𝟮 Aquest
servei dels Ministres Religiosos integra però no substitueix el dels Consells i
el dels Ministres Seculars, als quals correspon la guia, la coordinació i
l'animació de les fraternitats, en els diversos nivells.
Article 87.
𝟭 Per a tot el
que fa al conjunt de l'OFS, l'𝐴𝑙𝑡𝑖𝑢𝑠 𝑚𝑜𝑑𝑒𝑟𝑎𝑚𝑒𝑛 ha d'ésser
exercit pels Ministres Generals col·legialment.
𝟮 Correspon a
la Conferència dels Ministres Generals del Primer Orde i del TOR:
- atendre les
relacions amb la Santa Seu pel que fa a l'aprovació dels documents legislatius
o litúrgics, i l'aprovació dels quals sigui competència de la Santa Seu;
- visitar la
Presidència del CIOFS;
- confirmar l’elecció
de la Presidència del CIOFS.
𝟯 Cada Ministre
General, en l'àmbit del seu Orde, es preocupa per l'interès dels religiosos i
la preparació per al servei a l'OFS, segons les respectives Constitucions i les
Constitucions de l'OFS.
Article 88.
𝟭 Els Ministres
Provincials i els altres Superiors Majors, en l'àmbit de la seva jurisdicció,
asseguren l'assistència espiritual a les Fraternitats Locals confiades a
aquesta jurisdicció. Es preocupen de que els seus religiosos s'interessin per
l'OFS i disposen que es designin persones idònies i preparades pel Ministeri de
l'Assistència Espiritual.
𝟮 Correspon de
manera particular als Superiors Majors, en virtut de la seva jurisdicció:
a) erigir
canònicament noves Fraternitats Locals, assegurant-los l'assistència
espiritual;
2) animar
espiritualment i visitar les Fraternitats Locals assistides per la seva
jurisdicció;
3)
mantenir-se informats sobre l'assistència espiritual prestada a l'OFS;
𝟯 Els
Superiors Majors són responsables de l'assistència espiritual de les Fraternitats
Locals que han erigit.
𝟰 Els
Superiors Majors amb jurisdicció en un mateix territori acorden la manera més
convenient per tal d’assegurar l'assistència espiritual a les Fraternitats Locals
que, per causa de força major, no en tenen.
𝟱 Els Superiors
Majors amb jurisdicció en un mateix territori acorden la manera més convenient
d'exercir col·legialment els seus deures envers les Fraternitats Regionals i
Nacionals de l'OFS.
Article 89.
𝟭 En virtut de
la reciprocitat vital entre els religiosos i els seculars de la Família
Franciscana i de les responsabilitats dels Superiors Majors, cal garantir a
totes les Fraternitats de l'OFS, en tots els nivells, l'assistència espiritual
com a element fonamental de comunió.
𝟮 L'Assistent
Espiritual és la persona designada pel Superior Major competent, per a donar
aquest servei a una Fraternitat concreta de l'OFS.
𝟯 Per ser
testimoni de l'espiritualitat i de l'afecte fratern dels Franciscans Religiosos
vers els Franciscans Seculars, i vincle de comunió entre el seu Orde i l'OFS,
l'Assistent Espiritual sigui un religiós franciscà, pertanyent al Primer Orde o
al TOR.
𝟰 Quan no és
possible assignar a la Fraternitat aquest Assistent Espiritual, el Superior
Major competent pot confiar el servei de l'Assistència espiritual a:
a) religiosos
o religioses pertanyents a altres Instituts franciscans;
2) clergues
diocesans o altres persones, específicament preparades per a aquest servei,
pertanyents a l'OFS;
3) altres
clergues diocesans, o religiosos no franciscans.
𝟱 L'autorització
prèvia del Superior o de l'Ordinari del lloc, quan cal, no eximeix el Superior
Major Franciscà de la seva responsabilitat respecte a la qualitat del servei
pastoral i de l'assistència espiritual.
Article 90.
𝟭 És tasca
principal de l'Assistent el comunicar l'espiritualitat franciscana i cooperar
en la formació inicial i permanent dels germans.
𝟮 L'Assistent
Espiritual és membre de dret, amb vot, del Consell de la Fraternitat al què
presta la seva assistència i col·labora amb ell en totes les seves activitats.
No exerceix el dret de vot en les qüestions econòmiques.
𝟯 En
particular:
a) Els
Assistents Generals presten el servei a la Presidència del CIOFS, formen una
Conferència i cuiden col·legialment l'assistència espiritual de l'OFS en
conjunt;
2) els
Assistents Nacionals presten el servei al Consell Nacional i tenen cura de
l'assistència espiritual de l'OFS a tot el territori de la Fraternitat Nacional
i la coordinació a nivell nacional dels Assistents Regionals. Si en són més
d'un, formen una Conferència i ofereixen el servei col·legialment;
3) els
Assistents Regionals presten el servei al Consell Regional i tenen cura de
l'assistència espiritual a la Fraternitat Regional. Si en són més d'un, formen
una Conferència i ofereixen el servei col·legialment;
4) els
Assistents Locals presten el seu servei a la Fraternitat Local i al Consell.
Article 91.
𝟭 El Consell
de la Fraternitat, a tots els nivells, demana Assistents idonis i preparats als
competents Superiors del Primer Ordre i del TOR.
𝟮 En
particular:
a) la
Presidència del CIOFS demana l'Assistent General al respectiu Ministre General;
2) el Consell
Nacional demana l'Assistent Nacional al Superior major, designat col·legialment
pels Superiors majors amb jurisdicció al territori de la Fraternitat Nacional;
3) el Consell
Regional demana l'Assistent al Superior major, designat col·legialment pels Superiors
majors amb jurisdicció al territori de la Fraternitat Regional;
4) el Consell
Local demana l'Assistent al Superior major de la jurisdicció, responsable de
l'assistència.
𝟯 El Superior
major competent, escoltat el Consell de la Fraternitat interessada, nomena l'Assistent
segons les presents Constitucions i els Estatuts per a l'assistència espiritual
i pastoral a l'Orde Franciscà Secular.
······················
TÍTOL VI.
LA VISITA
FRATERNA I LA VISITA PASTORAL.
Article 92.
𝟭 La finalitat
de la visita, fraterna o pastoral, és revifar l'esperit evangèlic franciscà,
assegurar la fidelitat al carisma i a la Regla, oferir ajuda a la vida de
fraternitat, consolidar l'enllaç d'unitat de l'Orde i promoure la inserció més
eficaç a la Família Franciscana i a l'Església.
𝟮 Les visites,
fraterna o pastoral, es sol·liciten, amb el consentiment del Consell respectiu:
a) pel
ministre de la Fraternitat Local o Regional, pel capbaix cada tres anys, al
Consell del nivell immediatament superior i a la respectiva Conferència dels
Assistents Espirituals;
2) pel
Ministre Nacional, pel capbaix cada sis anys, a la Presidència del CIOFS i a la
Conferència dels Assistents Generals;
3) pel Ministre
General, pel capbaix cada sis anys, a la Conferència dels Ministres Generals.
𝟯 Per causes
urgents i greus, o bé en cas d'incompliment del Ministre i del Consell en
sol·licitar-la, la visita fraterna i pastoral poden ésser efectuades per
iniciativa del Consell i de la Conferència dels Assistents Espirituals,
respectivament competents.
Article 93.
𝟭 En les
visites a les Fraternitats Locals i als Consells en els diversos nivells, el
visitador verificarà la vitalitat evangèlica i apostòlica, l'observança de la
Regla i de les Constitucions, i la inserció de la Fraternitat a l'Orde i a
l'Església.
𝟮 En les
visites a les Fraternitats Locals i als Consells en els diversos nivells, el
visitador ha de comunicar oportunament al Consell interessat l'objecte i el
programa de la visita. Veurà els Llibres de Registre i d'Actes, compresos els
relatius a l'elecció del Consell i l'administració dels béns, així com els
informes de les visites precedents.
Farà una
relació de la visita efectuada, anotant-la al registre adequat d'actes de la
Fraternitat visitada, i la donarà a conèixer al Consell del nivell que ha
efectuat la visita.
𝟯 A la visita
a la Fraternitat Local, el Visitador es trobarà amb tota la Fraternitat i amb
els grups i seccions en què s'articula. Prestarà particular atenció als germans
en període de formació i als que sol·licitin una trobada personal. Realitzarà,
quan calgui, la correcció fraterna de les faltes que hagi comprovat.
𝟰 Els dos
Visitadors, secular i religiós, poden, si convé al servei de la Fraternitat,
efectuar simultàniament la visita, concordant prèviament el programa de la
manera més harmònica a la missió de cadascú.
𝟱 La visita
fraterna i pastoral, efectuada pel nivell immediatament superior, no impedeix
que la Fraternitat visitada mantingui el dret a recórrer al Consell o a la
Conferència dels Assistents Espirituals del nivell més alt.
-La Visita Fraterna-
Article 94.
𝟭 La visita
fraterna és un moment de comunió, expressió del servei i de l'interès dels
responsables seculars als diversos nivells, perquè la Fraternitat creixi i
sigui fidel a la seva vocació.
𝟮 Entre les
diverses iniciatives per aconseguir la finalitat de la visita, el Visitador hi
dedicarà una atenció particular:
- a la
validesa de la formació, inicial i permanent;
- a les
relacions mantingudes amb les altres Fraternitats als diversos nivells, amb els
joves franciscans i amb tota la Família Franciscana;
- a
l'observança de les directrius i orientacions del CIOFS i dels altres Consells;
- a la
presència a l'Església particular.
𝟯 El Visitador
examina l'informe i el balanç de la darrera revisió de la gestió econòmica i
patrimonial del Consell, comprova el registre de la caixa i els documents relatius
a la situació patrimonial de la Fraternitat i l'eventual condició de persona
jurídica civil, inclosos els aspectes fiscals. En absència de la deguda revisió
pel que fa a la gestió econòmica i patrimonial del Consell, el Visitador podrà,
a càrrec de la Fraternitat visitada, encarregar aquesta revisió a un expert,
que no sigui membre del Consell interessat. Quan ho cregui oportú, en aquestes
qüestions, el Visitador es pot assessorar d’una persona competent.
𝟰 El Visitador
cal que examini les actes d'elecció del Consell i la qualitat del servei ofert
a la Fraternitat pel Ministre i els altres responsables, i cal que estudii amb
ells la solució dels problemes que hi pugui haver.
Si trobés
que, per qualsevol motiu, el seu servei no s'ha prestat de manera adequada a
les necessitats de la Fraternitat, el Visitador promourà les iniciatives
adients, tenint en compte, si les circumstàncies ho aconsellen, tot el que es
disposa pel que fa a la renúncia o remoció dels oficis.
𝟱 El Visitador
no pot fer la visita a la pròpia Fraternitat Local, ni al Consell d'un altre
nivell del qual en sigui membre.
-La Visita
Pastoral-
Article 95.
𝟭 La visita
pastoral és un moment privilegiat de comunió amb el Primer Orde i el TOR.
Aquesta també s'efectua en nom de l'Església i serveix per a garantir i
promoure l'observança de la Regla i de les Constitucions, i la fidelitat al
carisma franciscà. Es desenvoluparà respectant l’organització i el dret propi
de l’OFS.
𝟮 El Visitador,
comprovada l'erecció canònica de la Fraternitat, s'interessarà per les
relacions entre la Fraternitat i el seu Assistent Espiritual i l'Església particular,
i es reunirà amb els pastors (Bisbe, Rector), quan sigui oportú, per afavorir
la comunió i el servei per a l'edificació de l'Església.
𝟯 Promourà la
col·laboració i el sentit de coresponsabilitat entre els responsables seculars
i els Assistents Espirituals. Comprovarà la qualitat de l'assistència
espiritual que es dóna a la Fraternitat visitada, animant els Assistents pel
que fa al seu servei, i en promourà la formació permanent espiritual i
pastoral.
𝟰 Dedicarà una
atenció particular als programes, mètodes i experiències formatives, a la vida
litúrgica i de pregària i a les activitats apostòliques de la Fraternitat.
······················
TÍTOL VII
LA JOVENTUT
FRANCISCANA
Article 96.
𝟭 L'OFS, en
virtut de la seva pròpia vocació, cal que estigui disposada a compartir la seva
experiència de vida evangèlica amb els joves que es senten atrets per Sant
Francesc d'Assís, i a cercar els mitjans per presentar-la adequadament.
𝟮 La Joventut
Franciscana (JOFRA), com s'entén en aquestes Constitucions i de la qual l'OFS
es sent particularment responsable, està formada pels joves que es senten cridats
per l'Esperit Sant a fer en Fraternitat l'experiència de vida cristiana, al
llum del missatge de Sant Francesc d'Assís, aprofundint-ne la vocació en
l'àmbit de l'Orde Franciscà Secular.
𝟯 Els membres
de la JOFRA consideren la Regla de l'OFS com a document d'inspiració pel
creixement de la seva vocació cristiana i franciscana, individualment o en
grup.
Després d'un
període de formació adequat, pel capbaix d'un any, confirmen aquesta opció amb
un compromís personal davant Déu i en presència dels germans.
𝟰 Els membres
de la JOFRA que vulguin pertànyer a l'OFS, atenguin-se al que està previst a la
Regla, les Constitucions i el Ritual de l'OFS.
𝟱 La JOFRA té
la seva organització específica, mètodes de formació i una pedagogia adaptada a
les necessitats del món juvenil, segons les realitats dels diversos països. Els
Estatuts Nacionals de la JOFRA, cal que siguin aprovats pel respectiu Consell
Nacional de l'OFS o, si no, per la Presidència del CIOFS.
𝟲 La JOFRA, com
a component de la Família Franciscana, demana als Responsables seculars i als
Superiors religiosos competents, animació fraterna i assistència espiritual,
respectivament.
Article 97.
𝟭 Les
Fraternitats de l'OFS, mitjançant iniciatives i dinàmiques apropiades,
promoguin la vocació juvenil franciscana. Cuidin la vitalitat i l'expansió de
les Fraternitats de la JOFRA, i acompanyin els joves en el seu camí de
creixement humà i espiritual, amb propostes d'activitat i continguts temàtics.
𝟮 Les
Fraternitats de l'OFS es comprometen a donar a les Fraternitats de la JOFRA un
Animador Fratern que, juntament amb l'Assistent Espiritual i el Consell de la
JOFRA, assegura la formació franciscana i secular adequada.
𝟯 Per promoure
una estreta comunió amb l'OFS, tots els responsables de la JOFRA a nivell
internacional i, pel capbaix, dos membres del Consell Nacional de la JOFRA,
siguin joves Franciscans Seculars professos.
𝟰 Un
representant de la JOFRA, designat pel Consell, forma part del Consell de l'OFS
del nivell corresponent. Un representant de l'OFS, designat pel Consell, forma
part del Consell de la JOFRA del mateix nivell. El representant de la JOFRA té
vot al Consell de l'OFS només si és Franciscà Secular profés.
𝟱 Els
representants de la JOFRA al Consell Internacional de l'OFS, són elegits segons
els Estatuts internacionals que determinen, també, el nombre, les fraternitats
a representar i les seves competències.
······················
TÍTOL VIII
EN COMUNIÓ
AMB LA FAMÍLIA FRANCISCANA I AMB L'ESGLÉSIA.
Article 98.
𝟭 Els
Franciscans Seculars tractin de viure en “recíproca comunió vital” amb tots els
membres de la Família Franciscana. Estiguin sempre disposats a promoure i a
participar en iniciatives comunes, amb els religiosos i les religioses del
Primer, Segon i Tercer Orde, amb els Instituts Seculars i amb altres grups
eclesials laics, que reconeixen San Francisco com a model i inspirador, a fi de
col·laborar en la difusió del Evangeli, eliminar les causes de la marginació i
servir la causa de la pau.
𝟮 Han de
conrear un particular afecte, que es tradueixi en iniciatives concretes de
comunió fraterna, vers les germanes de vida contemplativa que, com Santa Clara
d'Assís, donen testimoniatge a l'Església i al món, i de la mediació de les
quals s'esperen abundants mercès per a les Fraternitats i per a les obres apostòliques.
Article 99.
𝟭 Com a part
viva del Poble de Déu i inspirant-se en el Seràfic Pare, els Franciscans
Seculars, “units en plena comunió amb el Papa i amb els Bisbes”, tractin de
conèixer i aprofundir la doctrina proposada pel Magisteri de l'Església,
mitjançant els seus documents més significatius, i estiguin amatents a la
presència de l'Esperit Sant, que vivifica la fe i la caritat del Poble de Déu.
Col·laborin en les iniciatives promogudes per la Santa Seu, de manera
particular en aquells camps als què són cridats a treballar en virtut de la
seva vocació Franciscana Secular.
𝟮 L'OFS, com a
associació pública internacional, està unida amb un vincle particular al Romà
Pontífex, del qual ha obtingut l'aprovació de la Regla i la confirmació de la
seva missió a l'Església i al món.
Article 100.
𝟭 La vocació
per a “reconstruir” l'Església cal que impulsi els germans a estimar i viure
sincerament, la comunió amb l'Església particular, en la què desenvolupen la
seva vocació i fan el seu compromís apostòlic, conscients de que a la diòcesi
hi ha l'Església de Crist.
𝟮 Els
Franciscans Seculars compleixin amb cura els seus deures amb l'Església
particular; participin en les activitats apostòliques i socials existents a la
diòcesi. Amb esperit de servei, com Fraternitat OFS, facin-se presents en la
vida de la diòcesi, disposats a col·laborar amb d’altres grups eclesials i a
participar en els Consells Pastorals.
𝟯 La fidelitat
al propi carisma, Franciscà i Secular, i al testimoniatge de sincera i oberta Fraternitat,
són el servei principal a l'Església, que és comunitat d'amor. Siguin
reconeguts en aquesta pel seu “ésser”, del qual emana la seva missió.
Article 101
𝟭 Els
Franciscans Seculars col·laborin amb els Bisbes i segueixin les seves
indicacions, com a moderadors del Ministeri de la Paraula i de la Litúrgia i
coordinadors de les diverses formes d'apostolat a l'Església particular.
𝟮 Les
Fraternitats estan subjectes a la vigilància de l'Ordinari quan exerceixen la
seva acció a les Esglésies particulars.
Article 102
𝟭 Les
Fraternitats erigides en una Església parroquial intentin col·laborar en
l'animació de la comunitat parroquial, en la litúrgia i en les relacions
fraternes; integrin-se en la pastoral de conjunt, preferentment en les
activitats més afins amb la tradició i l'espiritualitat franciscana secular.
𝟮 A les
parròquies confiades als religiosos franciscans, les fraternitats
constitueixen, en l'exercici d'una fecunda reciprocitat vital, la mediació i el
testimoniatge secular del carisma franciscà a la comunitat parroquial. Per tant,
units als religiosos, tinguin cura de la difusió del missatge evangèlic i de
l'estil de vida franciscà.
Article 103
𝟭 Sempre fidels
a la pròpia identitat, les Fraternitats procurin aprofitar totes les ocasions
de pregària, de formació i de col·laboració activa amb altres grups eclesials.
Acullin de bona gana els que, sense pertànyer a l'OFS, vulguin compartir
experiències i activitats.
𝟮 Les
Fraternitats, on sigui possible, promoguin relacions fraternes amb associacions
no catòliques, que s'inspirin en Sant Francesc.
ÍNDEX GENERAL
|
Capítol primer: L’Orde Franciscà Secular.
Capítol segon: Forma de vida i activitat apostòlica.
Títol I: La forma de vida.
Títol II: Presència activa a l'Església i al món.
Capítol tercer: Vida en fraternitat.
Títol I: Orientacions generals.
Títol II: Ingrés a l'Orde i formació.
Títol III: La Fraternitat en els diversos nivells.
Títol IV: Elecció als oficis i cessament.
Títol V: L'Assistència espiritual i pastoral de l'OFS.
Títol VI: La visita fraterna i la visita pastoral.
Títol VII: La Joventut Franciscana.
Títol VIII: En comunió amb la Família Franciscana i amb
l´Església.
|
Articles 1 – 7
Articles 8 – 27
Articles 8
- 16 Articles 17 – 27
Articles 28 – 103
Articles 28
– 36
Articles 37
– 45
Articles 46
– 75
Articles 76
– 84
Articles 85
– 91
Articles 92
– 95
Articles 96
– 97
Articles 98
– 103
|
