Lluís Salas Grau, O.F.S.
Pau i Bé a tothom!!.
El diumenge dia 22 de desembre vam tenir l'acostumada trobada fraterna del quart diumenge, avançada aquest mes al tercer.
El diumenge dia 22 de desembre vam tenir l'acostumada trobada fraterna del quart diumenge, avançada aquest mes al tercer.
La jornada va començar amb l'habitual Santa Missa a l'Església del convent dels Frares Menors Conventuals, celebrada per fra Gonzalo Fernández. Va ser un goig escoltar-lo parlar d'Isaïes, i de la Primera Carta de Pau als Romans, i aprofundir a l'Evangeli de Mateu al voltant de la generació de Crist, ressaltant especialment la gran responsabilitat i amor a Déu i a Maria, amb que va actuar Josep en aquella situació tant complicada per a ell.
Acabada la Missa, vam compartir el dinar, durant el qual vam felicitar els aniversaris, tant de la germana Carmen com de la germana Alexandra, i els 35 anys de matrimoni catòlic de la germana Sílvia.
Després de dinar, vam anar a pregar a la Capella dels màrtirs, amb el lema "EL NADAL ÉS AMOR I FRATERNITAT", dirigides les oracions pel germà Javier i la col·laboració de fra Josep Manel Vallejo.
I finalment vam gaudir del RECÉS D'ADVENT al voltant de les Benaurances, a càrrec del notable místic fra Josep Manel Vallejo, qui no va decebre les nostres expectatives:
- És força clarificador situar l'entorn i el tarannà dels destinataris a qui anaven dirigides, tant les de Mateu (a l'entorn jueu) com les de Lluc (a l'entorn grec).
- Tant un com l'altre les van escriure entre els anys 70 i 80, força anys després de la mort terrenal de Jesús.
- Lluc les dirigia a la comunitat hel·lènica, no jueva i amb molts rics i alguns pobres. Anuncia el consol escatològic pels pobres, pels que tenen fam, pels perseguits, i afegia malaurances contra els rics i els qui s'ho passen bé.
- Mateu les dirigia a un entorn de majoria jueva, molt més pobre, anunciant el goig als que viuen amb pobresa d'esperit, mansuetud, compassió i netedat de cor.
Jesús lloa l'actitud del publicà de la paràbola, que s'humilia i suplica, conscient de la seva feblesa, i critica al fariseu, que llueix constantment el que creu que són els seus mèrits davant de Déu malparlant als que no fan com ell. Aquest, el fariseu, al no caldre-li Déu, és fràgilment cec.
Els pobres a la Bíblia, els anomenats anawim, són els humiliats, els humils, que suporten un pes amb paciència, que sols confien en Déu i s'hi adrecen suplicants perquè saben que no es poden salvar a si mateixos.
I Jesús no parla dins una pobresa teòrica, ni fa un sermó perquè el compleixin els altres, no, Ell ho sap per experiència perquè és pobre, humil, net de cor, misericordiós, compassiu ... Ell és el primer a viure les Benaurances.
Tal com diu Maria: "La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva".
.
Els pobres a la Bíblia, els anomenats anawim, són els humiliats, els humils, que suporten un pes amb paciència, que sols confien en Déu i s'hi adrecen suplicants perquè saben que no es poden salvar a si mateixos.
I Jesús no parla dins una pobresa teòrica, ni fa un sermó perquè el compleixin els altres, no, Ell ho sap per experiència perquè és pobre, humil, net de cor, misericordiós, compassiu ... Ell és el primer a viure les Benaurances.
Tal com diu Maria: "La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva".