Etiquetes

Sant Iu de Kermartin, o Ivó de Bretanya. Prevere i OFS.

 

Sant Iu de Kermartin o Ivó de Bretanya. Prevere i germà de l'Orde Franciscà Seglar.

Lluís Salas Grau, O.F.S.

Del Martirologi Romà del dia 19 de maig.
Sant Iu de Kermartin, o Ivó de Bretanya.  Prevere i OFS. 

• Yves Hélory de Kermartin o, en bretó, Erwan Helory, més conegut com a Sant Iu o Sant Ivó (mas de Kermartin, Minihy-Tréguier, 17 d'octubre de 1253 - Louannec, 19 de maig de 1303) fou un religiós bretó, sant patró dels advocats i dels nens abandonats. També és el sant patró de la Bretanya. La seva festa se celebra el 19 de maig. 

• Martirologi Romà: En un castell proper a Tréguier, a la Bretanya Menor, Sant Iu, prevere, que per l'amor de Crist va exercir la justícia sense distinció de persones, va afavorir la concòrdia, va defensar les causes dels orfes, vídues i pobres, i va acollir a casa seva els desafavorits. 

++++++++++++++ 

Sant Ivo Hélory, patró dels juristes, va néixer a Kermartin, prop de Tréguier de Bretanya, on el seu pare era senyor feudal. Als catorze anys, Ivó va anar a estudiar a París. Deu anys després, ja havia obtingut títols en filosofia, teologia i dret canònic a les millors escoles. Aleshores es va traslladar a Orleans a estudiar dret civil sota la direcció del cèlebre jurista Pere de la Chapelle. Des dels seus anys d'estudiant, Sant Ivó va començar a practicar la mortificació, i les austeritats van augmentar amb el temps. Vestia una camisa de truges, s'abstenia de la carn i del vi, dejunava a pa i aigua durant la quaresma, l'advent i altres períodes de penitència i, les poques hores que consagrava al descans, les passava recolzat en un matalàs de palla, amb una pedra per coixí. 

Sant Iu havia rebut a Rennes els ordes menors; en 1284, va ser ordenat sacerdot i va ser designat "oficial", (títol donat a un jutge eclesiàstic), de l'arxideganat de Rennes (1280); mentrestant va estudiar les Sagrades Escriptures, i hi ha fortes raons per a creure que algun temps després es va unir al Tercer Orde de Sant Francesc (actual O.F.S,), a Guingamp. 

Al cap de poc temps, el bisbe de Tréguier, Alan de Bruc, va reclamar els serveis del sant, que va tornar a la seva terra natal per tornar a exercir l'ofici de jutge. La seva bondat li va guanyar el títol d'«advocat dels pobres». No content de fer-los justícia al seu propi districte, Ivó es traslladava amb freqüència a d’altres tribunals, a defensar-los, sovint pagava les despeses dels seus clients i els visitava a la presó. 

Malgrat que existia el costum de fer costosos regals als jutges, el sant es va negar sempre a acceptar-los. Feia el possible per reconciliar els enemics i els exhortava a dirimir les seves querelles, sense recórrer a la cort; així va aconseguir evitar que moltes persones haguessin de pagar les despeses tan costoses dels processos. 

Sant Iu va construir un hospital, on assistia personalment els malalts. Sovint es desposseïa de la roba per donar-les als pobres. En una ocasió, va saber que un rodamon havia passat tota la nit arraulit al costat de la porta de casa seva; a la nit següent, Sant Iu va cedir al rodamon el seu llit i se'n va anar a dormir al costat de la porta. Es mostrava tan sol·lícit del benestar temporal dels seus feligresos, com del benestar espiritual i no perdia l'ocasió d'instruir-los. Amb freqüència predicava en altres esglésies, a més de la seva i ho feia en tres llengües: llatí, francès i bretó. 

Immediatament després de la collita, Sant Iu repartia entre els pobres el gra que havia recollit, o una quantitat de diners equivalent al seu valor. Una vegada, algú li va aconsellar que emmagatzemés la collita per obtenir més tard un preu més gran; però el sant va replicar: «Ningú m'assegura que viuré tant de temps». 

A principis de la quaresma del 1303, la salut d'Ivó es va començar a debilitar, però no va deixar de practicar les mortificacions acostumades. La vigília de l'Ascensió, va predicar encara i va celebrar la missa, malgrat que ja estava tan feble, que va caldre que el recolzessin. Després de la missa, el sant es va enllitar i va rebre els últims sagraments. Va morir el 19 de maig de 1303, als cinquanta anys. 

Va ser sebollit a Tréguier, i fou canonitzat el juny de 1347 per Climent VI. La seva festa se celebra el 19 de maig. A la seva tomba va ser inscrit en llatí:

SANCTUS IVO ERAT BRITO / ADVOCATUS ET NON LATRO / RES MIRANDA POPULO

La seva traducció aproximada és: "SANT IU ERA BRETÓ / ADVOCAT I NO LLABRE / COSA ADMIRABLE PEL POBLE". 

L'església de Sant'Ivo alla Sapienza, a Roma, li està dedicada, així com la Porta de Sant Iu, de la catedral de Barcelona. Poèticament se'l coneix com "l'advocat dels pobres".