Etiquetes

Sant Josep Benet Cottolengo, O.F.S.



SANT JOSEP BENET COTTOLENGO, O.F.S.

Lluís Salas Grau, OFS.


Del Martirologi Romà del dia 30 d’abril.
Sant Josep Benet Cottolengo. Prevere i O.F.S.
 
• Giuseppe Benedetto Cottolengo (Bra, província de Cuneo, Piemont, 3 de maig de 1786 - Chieri província de Torí, Piemont, 30 d'abril de 1842) va ser un prevere italià, fundador de la Petita Casa de la Divina Providència, a partir de la qual se'n van fer d'altres que en honor seu porten el nom de Cottolengo. És venerat com a sant per l'Església Catòlica. La seva obra exemplar va fer que fos declarat venerable el 1877, beat el 1917 per Benet XV i finalment canonitzat el 29 d'abril de 1934 per Pius XI.
 
• Martirologi Romà: A Chieri, prop de Torí, al Piemont, Sant Josep Benet Cottolengo, prevere, que, confiant només en l'auxili de la Divina Providència, va obrir una casa per acollir tota mena de pobres, malalts i abandonats (+1842).
 
++++++++++++++++
 
Josep Benet Cottolengo va néixer el 3 de maig de 1786 a Bra, al Piemont (a les hores al Regne de Sardenya), al si d'una família benestant, de sòlida tradició cristiana, primogènit de dotze fills. Educat per la seva mare a les obres de misericòrdia envers els pobres i malalts. Consagrat sacerdot el 8 de juny de 1811 es va dedicar amb zel al ministeri pastoral com a vicerector, a Corneliano d'Alba.
 
Després a Torí va obtenir la 𝐿𝑎𝑢𝑟𝑒𝑎 en teologia, el Grau; nomenat canonge, es va inscriure al Tercer Orde Franciscà. Semblava destinat a tasques ben diferents de les que havia somiat de petit, de dedicar-se als pobres. Un cas imprevist, el d'una pobra dona francesa, a qui no es van voler obrir les portes de cap hospital, va ser el punt de sortida per a la gran obra en la humilitat i la simplicitat franciscana més genuïna.
 
El 17 de gener de 1828, va obrir una casa a Torí, el “Dipòsit dels Pobres Malalts de Corpus Domini” o “Dipòsit de la Volta Rossa”. Li va caldre tancar-lo el setembre de 1831 per ordre governativa, ja que es temia a una epidèmia de còlera, però va tornar a obrir a Borgo Dora, barriada de Torí, amb el nom de 𝑃𝑖𝑐𝑐𝑜𝑙𝑎 𝐶𝑎𝑠𝑎 𝑑𝑒𝑙𝑙𝑎 𝐷𝑖𝑣𝑖𝑛𝑎 𝑃𝑟𝑜𝑣𝑣𝑖𝑑𝑒𝑛𝑧𝑎 (Petita Casa de la Divina Providència) el 27 d'abril de 1832. El seu objectiu era hostatjar-hi tota mena de pobres o necessitats, independentment de la malaltia que tinguessin. La congregació se sostenia només per les donacions i llegats voluntaris dels particulars. Aviat l'establiment es feu popular i els torinesos el van començar a conèixer com el Cottolengo. Aviat també es convertí en el lloc d'acollida d'alguns malalts que altres hospitals refusaven, com malalts mentals, epilèptics greus, sordmuts, etc. També acollia joves i nens en dificultats, als quals s'educava i preparava perquè poguessin trobar un treball.
 
Els locals van créixer, i més i més, sempre sense un cèntim i sempre llest a pagar a tots els creditors, es va construir una ciutat que acull totes les misèries humanes que els altres no volen o no poden guarir. I aviat va tenir al seu costat grups de joves, dones i homes que van venir a formar les congregacions de caritat, de pregària i d'escola que van omplir el Cottolengo.
 
La preferència a les acceptacions era sempre pels més necessitats i exclosos. Les recomanacions feien més mal que profit.
 
Cada dia visitava els malalts. Per als epilèptics volia parets encoixinades, perquè no es fessin mal. Als babaus, els anomenava “els bons fills”. També va fer miracles, com quan va multiplicar les cireres per poder-los donar a tots. Altres vegades amb una benedicció va guarir malalts, va multiplicar la farina, va donar poders medicinals a l'aigua del pou. Va rebutjar ajudes del rei Carlos Alberto afirmant que la seva obra era sostinguda per la Divina Providència i per la nostra Senyora.
 
Als peus de l'estàtua de la nostra Senyora va trobar moltes vegades les sumes necessàries pera  pagar els creditors. Sovint els comptes eren saldats misteriosament per una bellíssima senyora. El dimoni va voler moltes vegades obstaculitzar la seva obra, inclusivament apareixent-li. Cottolengo deia: “No tinguin por, la Mare de Déu és amb nosaltres i ens protegeix i defensa”.
 
El dissabte 30 d'abril del 1842 moria a Chieri, als 56 anys. Havia sortit de la seva Caseta de la Divina Providència per deixar l'espai a la nova guàrdia. Però l'obra del seu amor i de la seva fe extraordinària segueix viva i creix segons les seves directives.
 
Sant Josep Benet Cottolengo va ser canonitzat el 19 de març de 1934 per Pius XI, i definit per ell com “un geni del bé”.