Etiquetes

𝐒𝐚𝐧𝐭𝐚 𝐙𝐢𝐭𝐚 𝐝𝐞 𝐋𝐮𝐜𝐜𝐚. O.F.S.


SANTA ZITA DE LUCCA, O.F.S.

Lluís Salas Grau, OFS.


Del Martirologi Romà del dia 27 d’abril.
𝐒𝐚𝐧𝐭𝐚 𝐙𝐢𝐭𝐚 𝐝𝐞 𝐋𝐮𝐜𝐜𝐚. O.F.S.
 
• Zita de Lucca (Monsagrati, 1218 - Lucca, 27 d'abril de 1278) va ser una minyona toscana, molt religiosa, i Terciària Franciscana. Fou canonitzada per l'Església Catòlica el 5 de setembre de 1696. El nom Zita és una variant toscana de "cita" o "citta", que significa noia, i per extensió, verge.
 
𝑴𝒂𝒓𝒕𝒊𝒓𝒐𝒍𝒐𝒈𝒊 𝑹𝒐𝒎𝒂̀: A Lucca, a la Toscana, Santa Zita, verge, la qual, nascuda en una llar humil, als dotze anys va entrar a servir la família dels Fatinelli, i va perseverar fins a la mort, amb admirable paciència, en aquest servei domèstic ( † 1278).
 
++++++++++++++
 
Va néixer a Monsagrati, prop de Lucca, a la Toscana, el 1218 i va morir a Lucca el 27 d'abril de 1278. La seva família era pobra i molt devota; la seva germana gran va entrar al convent cistercenc i el seu oncle era ermità, amb fama popular de santedat. No va tenir diners i ni tan sols se sap el seu cognom. Tanmateix, va aconseguir l'únic que cal perquè la vida sigui un veritable èxit: la santedat.
 
A fi de mantenir la seva família, als dotze anys es va fer minyona dels Fatinelli, una família rica de Lucca, i els va servir la resta de la seva vida, per 48 anys.
 
Des de petita va demostrar un gran amor pel proïsme, especialment pels pobres i abandonats. Això no agradava gaire a la família Fatinelli. Però el Senyor va intervenir. Es diu que, una vegada, Zita va anar a donar un cop de mà a un necessitat, deixant una petita estona la seva feina a la cuina. Altres servents ho van dir a la família Fatinelli, però quan aquesta va anar a la cuina a investigar, hi va trobar àngels fent la seva feina. Des d'aquell dia li van permetre més llibertat per a servir els pobres. Tot i això, no van parar els escarnis i els atacs dels altres servents.
 
Quan la gana va flagel·lar la ciutat, Zita tenia el costum de repartir tot el que era seu, fins i tot el seu menjar, amb els pobres. Però la necessitat era molt gran, per la qual cosa també va repartir el rebost de grans de la família. Quan la família va anar a investigar-ho, avisada pels altres criats, va trobar el rebost ple. Van ser molts els incidents miraculosos de la seva vida. La vigília de Nadal, Zita va trobar que a la porta de la Basílica de 𝑆𝑎𝑛 𝐹𝑟𝑒𝑑𝑖𝑎𝑛𝑜, un home que tremolava de fred. Ella va agafar una valuosa capa de la família i li va lliurar, tot advertint-lo que havia de tornar-lo després de la missa, perquè ella pogués tornar-lo al seu amo. Però l'home va desaparèixer. Allò va ser massa pel cap de la família Fatinelli, qui l’endemà treia foc pels queixals contra la Zita. Així estava quan un ancià va venir a la porta i va tornar la capa.
 
Malgrat no haver pogut trobar dades més concretes, se sap que fou Terciària Franciscana, el que avui és l’Orde Franciscà Secular.
 
Va morir als 60 anys i immediatament el seu culte es va propagar especialment a Palerm, Sicília, altres parts de l’actual Itàlia, i Anglaterra.
 
Va ser tant l'estima cap a Zita, que a la seva mort va ser sebollida a la Basílica de 𝑆𝑎𝑛 𝐹𝑟𝑒𝑑𝑖𝑎𝑛𝑜, a la ciutat de Lucca. De les hores ençà, va créixer el seu culte i fou convertida en santa patrona de la ciutat. La importància de Santa Zita, a Lucca, va ser tan gran que, de vegades, la mateixa ciutat va ser referida com a Santa Zita; Dante, a la Divina Comèdia, fent referència a un vell magistrat de Lucca, l’esmenta com a “l'ancià de Santa Zita ”.
 
El seu cos incorrupte roman encara en aquest temple, i és objecte de pelegrinatges. El seu culte va ser aprovat el 5 de Setembre de 1696 pel papa Innocenci XII. Santa Zita va ser proclamada patrona de les treballadores domèstiques per Pius XII, i actualment és també patrona dels forners. La seva festivitat és el 27 d'abril.