SANTA COLETA DE CORBIE.

Lluís Salas Grau, OFS.

Del Martirologi Romà del dia 6 de març.
𝐒𝐚𝐧𝐭𝐚 𝐂𝐨𝐥𝐞𝐭𝐚 𝐝𝐞 𝐂𝐨𝐫𝐛𝐢𝐞. O.F.S. i O.S.C. Col.
 
• Coleta de Corbie, al segle Nicolette Boellet (Corbie, 13 de gener de 1381 – Gant, Flandes, 6 de març de 1447), va ser una religiosa francesa, germana professa del Tercer Orde de Sant Francesc (actual O.F.S.) i reformadora de l'Orde de Santa Clara, que donà origen a l'Orde de les Clarisses Coletines. És venerada com a santa per l'Església Catòlica.
 
• 𝑴𝒂𝒓𝒕𝒊𝒓𝒐𝒍𝒐𝒈𝒊 𝑹𝒐𝒎𝒂̀: A Gant, a Flandes, Santa Coleta Boellet, que després de tres anys d’una vida molt austera, tancada en una petita ermita al costat de l'església de Corbie, esdevingué professa sota el govern de sant Francesc. Va reconduir molts monestirs de Clarisses al model primitiu de vida, tot restablint d'una manera especial l'esperit de pobresa i penitència.
 
++++++++++++++
 
Va néixer a Calcye, prop de Corbie (Picardia, França), en una família humil: el seu pare era fuster a l'abadia benedictina del lloc. Va voler fer-se benedictina, però no va poder. Llavors, va regalar les seves possessions als pobres i va entrar al 𝑇𝑒𝑟𝑐𝑒𝑟 𝑂𝑟𝑑𝑒 𝐹𝑟𝑎𝑛𝑐𝑖𝑠𝑐𝑎̀. Als 21 anys es va retirar a una petita ermita al costat de l'església de Corbie, on va viure amb gran austeritat en oració i contemplació. Molts anaven a veure-la per rebre'n consell. Va tenir somnis i visions en els quals sant Francesc d'Assís se li apareixia i li demanava que restaurés la primera observança de la Regla de Santa Clara. De fet, les 𝐶𝑙𝑎𝑟𝑖𝑠𝑠𝑒𝑠 𝑈𝑟𝑏𝑎𝑛𝑖𝑠𝑡𝑒𝑠, branca predominant de l'Orde de Santa Clara, s'havien anat allunyant de l'esperit primigeni de l'Orde i havien abandonat la pobresa prescrita per la regla.
 
Animada pel seu director espiritual, Enric de la Beaume, va deixar l'ermita el 1406. Va provar d'explicar la seva missió a dos convents, però no li van fer cas: no hi havia cap autoritat que l'avalés. Va anar descalça i vestida amb un hàbit apedaçat fins a Niça, on hi havia llavors el papa Benet XIII d'Avinyó (El papa Lluna), reconegut pels francesos i la Corona d'Aragó, entre d'altres. Benet XIII la va rebre, impressionat per la seva voluntat, li donà l'autorització per reformar els monestirs de clarisses i ésser-ne superiora de tots els convents menors que reformés o fundés.

 

Amb l'ajut de la comtessa de Ginebra i Henri de la Beaume, va començar la seva tasca a Beaume, sense èxit. Poc després va obrir el primer convent reformat a Besançon, en un antic convent de clarisses urbanistes. Després van seguir les cases d'Auxonne (1410), Poligny, Gant (1412), Heidelberg (1444), Amiens, etc., fins a disset convents, essent l'últim el de Pont-à-Mousson (Lorena). D'acord amb l'esperit reformat, la pobresa als convents era absoluta, les monges anaven descalces i s'hi feia dejuni i abstinència perpetus.
 
També va iniciar una reforma entre els frares franciscans, els Coletins, branca observant dels frares menors diferent, però, a la dels Franciscans Observants, ja que els seus membres romanien sota l'obediència al provincial dels Franciscans Conventuals.
 
Va ajudar Sant Vicenç Ferrer en els seus esforços per acabar amb el Cisma d'Occident. Va fundar un total de disset nous convents i en va reformar molts més, fins i tot algunes cases de frares franciscans. Va morir al seu convent a Gant l'any 1447, als 67 anys.
 
S'hi van atribuir nombrosos miracles. Sebollida a Gant, el seu cos va ser traslladat, arran de la supressió dels monestirs de Flandes, sota el regnat de Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, al monestir de Poligny (Jura), on és actualment.
 
Va ser beatificada el 23 de gener de 1740 per Climent XII i canonitzada el 24 de maig de 1807, per Pius VII.