SANT JOSEP SEBASTIÀ PELCZAR.

Lluís Salas Grau, OFS.

Del Martirologi Romà del dia 28 de març.

Sant Josep Sebastià Pelczar. Bisbe. O.F.S.

 

• Józef Sebastian Pelczar també conegut com Josep Sebastià Pelczar (17 de gener de 1842 - 28 de març de 1924) va ser un bisbe catòlic polonès, 𝒑𝒓𝒐𝒇𝒆́𝒔 𝒅𝒆 𝒍'𝑶𝑭𝑺, i també cofundador de les Serves del Sagrat Cor de Jesús, que havia establert el 1894 amb Ludwika Szczęsna. També va servir en diversos llocs episcopals i es va exercir com a bisbe de Przemyśl. A la quarta visita a Polònia, el papa Sant Joan Pau II va beatificar Pelczar el 1991 i va presidir la seva canonització el 2003.

 

• 𝑴𝒂𝒓𝒕𝒊𝒓𝒐𝒍𝒐𝒈𝒊 𝑹𝒐𝒎𝒂̀: A Przemyśl a Polònia, Sant Josep Sebastian Pelczar, bisbe, fundador de la Congregació de les Serves del Sagrat Cor de Jesús i mestre distingit de la vida espiritual.

 +++++++++++++++++++++

Józef Sebastian Pelczar va néixer a Polònia el 1842, d'Adalbert i Marianna Mięsowicz. De nen va sentir una forta crida a servir Déu i per això una vegada va escriure al seu diari: "Els ideals terrenals s'estan esvaint. Veig l'ideal de la vida al sacrifici i l'ideal del sacrifici al sacerdoci".

 

Pelczar va estudiar a Rzeszow i després, el 1860, va començar els seus estudis pel sacerdoci a Przemyśl. A l'edat de 16 anys es va convertir en membre de la 𝑆𝑜𝑐𝑖𝑒𝑡𝑎𝑡 𝑑𝑒 𝑆𝑎𝑛𝑡 𝑉𝑖𝑐𝑒𝑛𝑐̧ 𝑑𝑒 𝑃𝑎𝑢̈𝑙 i de l'organització coneguda com a 𝐸𝑑𝑢𝑐𝑎𝑐𝑖𝑜́ 𝑃𝑜𝑝𝑢𝑙𝑎𝑟. Un cop finalitzats els seus estudis, va ser ordenat sacerdot el 17 de juliol de 1864. Va ser designat rector a Sambir. Més tard va ser traslladat a Roma el 1866 per continuar els seus estudis i va estudiar a l'Institut de Sant Apol·linar i al “𝐶𝑜𝑙𝑙𝑒𝑔𝑖𝑢𝑚 𝑅𝑜𝑚𝑎𝑛𝑢𝑚”. Va obtenir un doctorat tant en estudis teològics com en dret canònic. També es va exercir com a professor des de 1869 fins a 1877 i va exercir aquest càrrec tant a Przemyśl com a Cracòvia, des del 1882 fins al 1883.

 

Pelczar va establir diverses biblioteques, va fer conferències gratuïtes i va publicar un munt de llibres. Escriuria tant sobre temes històrics com sobre dret canònic. Va començar una escola per als qui eren servents. El 1891 va fundar la 𝐹𝑟𝑎𝑡𝑒𝑟𝑛𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑑𝑒 𝑁𝑜𝑠𝑡𝑟𝑎 𝑆𝑒𝑛𝑦𝑜𝑟𝑎, 𝑅𝑒𝑖𝑛𝑎 𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝐶𝑜𝑟𝑜𝑛𝑎 𝑑𝑒 𝑃𝑜𝑙𝑜̀𝑛𝑖𝑎 amb l'objectiu de cuidar els pobres i orfes, els malalts i els aturats.

 

El 18 de abril de 1893 va fer la professió al 𝑻𝒆𝒓𝒄𝒆𝒓 𝑶𝒓𝒅𝒆 𝑭𝒓𝒂𝒏𝒄𝒊𝒔𝒄𝒂̀ a Assís, davant la tomba de Sant Francesc. Tornat a Cracòvia, va conèixer Ludwika Szczęsna i, el 15 d'abril de 1894, tots dos van fundar la 𝐶𝑜𝑛𝑔𝑟𝑒𝑔𝑎𝑐𝑖𝑜́ 𝑑𝑒 𝑙𝑒𝑠 𝑆𝑒𝑟𝑣𝑒𝑠 𝑑𝑒𝑙 𝑆𝑎𝑔𝑟𝑎𝑡 𝐶𝑜𝑟 𝑑𝑒 𝐽𝑒𝑠𝑢́𝑠, amb l'objectiu de treballar amb dones.

 

El papa Lleó XIII, el 17 de desembre de 1900, va nomenar Pelczar com a bisbe de Przemyśl i es va instal·lar el 1901. Va fer freqüents visites a totes les parròquies dins de la diòcesi i va recolzar a tots els ordes religiosos. També va dur a terme tres reunions episcopals per discutir temes diocesans, i va treballar per reformar seminaris per promoure una millor educació i un accés més gran de recursos per a aquests. A més d'això, també va construir i restaurar esglésies, va establir escoles bressol, cuines, refugis per a persones sense llar i escoles. Es va assegurar que la implementació de la doctrina social descrita als escrits de Lleó XIII, com l'encíclica papal 𝑅𝑒𝑟𝑢𝑚 𝑁𝑜𝑣𝑎𝑟𝑢𝑚, fos una prioritat màxima.

 

Pelczar també va ser un dels coconsagradors en la consagració d'Achille Ratti, el futur papa Pius XI, el 28 d'octubre de 1919.

 

Pelczar va morir el 28 de març del 1924 amb una sòlida reputació de santedat i va ser aclamat com un pastor que va prestar molta atenció a les qüestions pastorals. Es diu que va morir en olor de santedat.

El procés de santedat es va introduir formalment el 25 de gener de 1983 malgrat que el procés local s'havia obert i la posició havia estat sotmesa a avaluació. El procés local es va estendre des del 26 de març de 1954 fins a 1957, i va atorgar a Pelczar el títol pòstum de Servent de Déu. La 𝑃𝑜𝑠𝑖𝑡𝑖𝑜 -documentació i biografia- va ser enviada a la Congregació per a les Causes dels Sants en 1982.

 

El papa Sant Joan Pau II va aprovar que Pelczar havia viscut una vida de virtuts heroiques i, el 18 de febrer de 1989, el va declarar Venerable.

 

El miracle requerit per a la beatificació de Pelczar va ser investigat i ratificat el 23 de juny de 1989. El papa Sant Joan Pau II va aprovar el miracle el 10 de juliol de 1990 i el va beatificar el 2 de juny de 1991, a la seva visita a Polònia. 

El mateix papa també va aprovar el segon miracle requerit per a la canonització, i la va presidir el 18 de maig de 2003.

Capítol Electiu i Via Crucis 2025 - Material gràfic.

CAPITOL ELECTIU I VIA CRUCIS. 

24 de març de 2025. 

MATERIAL GRÀFIC.

 

VIA CRUCIS 2025.

 

 EL VIA CRUCIS: 

Un camí de reflexió i espiritualitat.

Lluís Salas Grau, OFS

El Via Crucis, o "Camí de la Creu", és molt més que una simple tradició religiosa. És un camí d’oració que ens convida a endinsar-nos en la Passió de Jesucrist, acompanyant-lo en el seu trajecte cap al Calvari. És un moment per aturar-nos, reflexionar i connectar amb la nostra fe d’una manera profunda i personal.

Un Camí Antic amb un Significat Etern.

Des de fa segles, els cristians han volgut reviure aquesta experiència espiritual. Ja al segle IV, quan l’emperador Constantí va afavorir la difusió del cristianisme, els primers pelegrins que arribaven a Jerusalem recorrien els mateixos passos que Jesús va fer en el seu camí al Gòlgota. Però no tothom podia viatjar a Terra Santa, i per això, amb el temps, es van establir Estacions del Via Crucis en molts santuaris d’Europa, fins a arribar a esglésies i comunitats d’arreu del món.

No es coneix amb exactitud quan es van fixar les Estacions tal com les coneixem avui, però la seva difusió està estretament lligada als franciscans, als quals se’ls va concedir la custòdia dels llocs sagrats de Terra Santa el 1342. Per ajudar els fidels a viure aquesta experiència espiritual, sense necessitat de viatjar, el papa Inocenci XI, l’any 1686, va concedir a l’orde franciscà el dret d’erigir Estacions a les seves esglésies i d’obtenir les mateixes indulgències que es concedien als pelegrins que visitaven els llocs de la Passió de Crist.

Una Experiència Espiritual Compartida.

Aquest any, hem tingut l’oportunitat de caminar el Via Crucis, a l’església de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua, de l’Orde dels Frares Menors Conventuals. Va ser un moment especial, compartit amb germanor, just després d’haver celebrat el nostre Capítol Electiu.

Aquest camí no és només un record del sofriment de Crist, sinó també una invitació a reflexionar sobre els nostres propis camins, els nostres reptes i la manera com vivim la fe en el dia a dia. Cada estació és una oportunitat per connectar amb el missatge de l’amor, el sacrifici i l’esperança.

Recórrer el Via Crucis no és només mirar enrere, sinó mirar endavant, cap a una fe més viva, cap a una relació més profunda amb Déu i cap a una vida més compromesa amb els altres.

Que aquest camí ens ajudi a trobar llum en els moments foscos i força per continuar endavant!

 

CAPÍTOL ELECTIU 2025.

Lluís Salas Grau, OFS.

Renovació del Consell: un nou trienni al servei de la fraternitat.

Fins i tot les tasques més boniques tenen un final, i així ha estat amb el servei del Consell de la nostra fraternitat. Sense gairebé adonar-nos-en, han passat tres anys des del darrer Capítol Electiu i, tal com marquen les nostres Constitucions Generals, ha arribat el moment de renovar el Consell.

A la tarda del diumenge 23 de març, es va constituir el nou Capítol, presidit per la germana Montserrat Linares, ministre del Consell de la Zona de Catalunya; el germà Enric Aroca, tresorer del Consell de Zona i per fra Mariano Recio, assistent espiritual pel Conventuals.

Com acostuma a ser habitual, el Capítol es va desenvolupar de manera amena, amb una participació molt alta.

Vam començar amb mitja hora de pregària, centrada amb el lema “UNA VIDA DE MISSIÓ”, preparada pel nostre mestre de formació, el germà Fernando Llanillo.

Tot seguit, amb una gran emoció, es va fer el ritual d’imposició de la CREU MISIONERA als nostres germans Francisco Javier Conejo i Marielo Micó, els quals acompanyaran durant dues setmanes d’abril als germans Javier Valbuena i la seva esposa, de Fundación Pondera, en la selva de l’Equador.

I aquí va començar pròpiament la celebració del Capítol Electiu. Tot els germans capitulars vam votar tots els oficis i, una vegada fet els recomptes, el nou Consell va quedar constituït així:

Ministre: FRANCISCO JAVIER CONEJO.

Viceministre: ALEXANDRA GÓMEZ.

Mestre de Formació: FERNANDO LLANILLO.

Secretària: MANUELA REDONDO.

Tresorera: ASSUMPCIÓ CURNIELLAS.

Vocal de Comunicació: LLUÍS SALAS.

Vocal de Dinamització Fraterna: JOSEP Mª GARCÍA.

Un cop tots els germans elegits van acceptar els seus oficis, la ministre de la nostra Zona, la germana Montserrat Linares, va confirmar oficialment la nova elecció, seguint el Ritual. Finalment, fra Mariano Recio, en la seva Visita Fraterna, ens va dedicar unes paraules molt maques i plenes d’encoratjament.

Aquesta nova etapa comença amb il·lusió i esperem que, amb l’ajuda de l’Esperit Sant, el nou Consell pugui continuar servint la fraternitat amb entrega i estima.

 

 

Retiro Cuaresma 2025 - Parróquia OFM Conventual. (22.03.2025)

 

RETIRO PARROQUIAL CUARESMAL 2025.

Crédito a fray Ángel Mariano Guzmán, OFM Conventual.

CUARESMA: Dejándonos llevar.

 

1.      Nos dejamos llevar al desierto.   

"El Espíritu lo fue llevando durante días por el desierto, mientras era tentado por el diablo" (Lc 4, 1-2)

Los desiertos no elegidos_: Una enfermedad, achaques de salud, servicios o tareas que ya no se nos piden a nosotros, pérdida de amigos y familiares, soledad, incomprensiones... Estos momentos de nuestra vida nos hacen las preguntas claves: ¿Sigues confiando en mí? ¿Sigues sintiendo que soy un Dios vivo y presente en tu vida? ¿Todavía soy para ti: roca, baluarte, refugio, morada...?

 

2.      Con Jesús en la Montaña.

"Este es mi Hijo, el predilecto, escuchadlo" (Lc 9,35)

Y le pedimos poder discernir sobre nuestra escucha: A qué voces prestamos atención y a cuáles silenciamos o nos pasan desapercibidas. ¿Qué nos bloquea para tener una escucha sana y atenta? ¿Qué defensas o filtros ponemos para que la Palabra no penetre, como espada de doble filo, en el centro del corazón?

 3.      Jesús nos lleva al huerto.

"Señor, déjala todavía este año y mientras tanto yo cavaré alrededor y le echaré estiércol, a ver si da fruto en adelante, si no la puedes cortar" (Lc 13, 8-9)

Contemplando esta escena se nos invita a conjugar dos actitudes: exigencia y paciencia. Somos muy exigentes y lo queremos todo rápido, ya, ahora; o bien, excesivamente pacientes esperando que el tiempo cure, solucione las carencias por su misma inercia.

 

4.      De comida con Jesús.

"En aquel tiempo, solían acercarse a Jesús todos los publicanos y pecadores a escucharlo. Y los fariseos y los escribas murmuraban diciendo: "Ese acoge a los pecadores y come con ellos" (Lc 15, 1-3)

Dejar que os vengan a la memoria rostros y nombres de tantas personas enfermas, solas, vulnerables... , vidas "pródigas", alejadas, aisladas, rotas. Agradece a Dios las veces que habéis sido cauces de ese amor compasivo, de la acogida y hospitalidad del padre de la parábola. Pero también este Evangelio nos lanza una pregunta sobre nuestra propia vida: ¿Tú tienes padre? ¿Sientes tu vida sostenida, abrazada? ¿Te vives realmente como hijo/a y hermano/a?
 

 

5.      Madrugando al templo con Jesús.

"Al amanecer se presentó de nuevo en el Templo y todo el pueblo acudía a él, y sentándose les enseñaba. Los letrados y fariseos le traen una mujer sorprendida en adulterio..." (Jn 8, 1-3)

Deja resonar en lo más profundo del corazón esa palabra de Jesús que, cara a cara, te dice: "Tampoco yo te condeno. Anda, y en adelante no peques más.”

AMANDO HASTA EL EXTREMO - Maite López.

 

BEAT HIPÒLIT GALANTINI.

Lluís Salas Grau, OFS.

· Ippolito Galantini (Florència, Toscana, 14 d’octubre 1565 – 20 de març 1619) va ésser un mercader toscà, profés de l’actual Orde Franciscà Secular, que va fundar la Congregació de la Doctrina Cristiana, associació de laics dedicada a l’ensenyament dels nens sense recursos. És venerat com a beat Hipòlit Galantini, per l’Església Catòlica. 

· 𝐌𝐚𝐫𝐭𝐢𝐫𝐨𝐥𝐨𝐠𝐢 𝐑𝐨𝐦𝐚̀: A Florència, el Beat Hipòlit Galantini, que va fundar la Congregació de la Doctrina Cristiana i va treballar assíduament per l'educació catequètica dels nens i de la gent senzilla.

 +++++++++++++++++++++

Ippolito Galantini era fill d'un teixidor i ell mateix va treballar a l'obrador familiar; de fet, durant la seva vida va continuar ajudant el seu pare en el treball, a banda de dedicar-se a altres activitats. La seva vocació per la catequesi el va portar, ja de jove, a instruir els seus companys en qüestions de fe, creant un grup de fidels al voltant seu. El bisbe de Florència, Alessandro de Mèdici, veient la seva activitat el va nomenar mestre de doctrina cristiana, malgrat la seva joventut i ser seglar, a l'església de 𝑆𝑎𝑛𝑡𝑎 𝐿𝑢𝑐𝑖𝑎 𝑎𝑙 𝑃𝑟𝑎𝑡𝑜.

Als disset anys volgué ingressar a l'Orde dels Caputxins, però no el van acceptar per tenir una salut molt feble; així que va ser terciari franciscà durant la resta de la seva vida. Va ensenyar a la 𝐶𝑜𝑛𝑔𝑟𝑒𝑔𝑎𝑧𝑖𝑜𝑛𝑒 𝑑𝑖 𝑆𝑎𝑛𝑡𝑎 𝐿𝑢𝑐𝑖𝑎 i a la del 𝑆𝑎𝑛𝑡𝑖𝑠𝑠𝑖𝑚𝑜 𝑆𝑎𝑙𝑣𝑎𝑡𝑜𝑟𝑒. Feia una vida molt austera i sacrificada, amb dejunis i pregàries continuades, que aixecaren l'admiració dels que el coneixien.

Els franciscans d'Ognissanti li concediren un terreny que formava part del seu convent i, amb unes donacions de la família dels grans ducs i de l'arquebisbe, hi feu construir un oratori, que començà a edificar-se el 14 d'octubre de 1602. La idea era que s'hi dugués a terme la catequesi, sense dependre d'altres entitats com esglésies o convents. Galantini volia que les capes més modestes de la societat rebessin instrucció i aprenguessin els principis de la fe i a llegir. Un cop obert l'oratori, el 1604, va fundar la 𝐂𝐨𝐧𝐠𝐫𝐞𝐠𝐚𝐜𝐢𝐨́ 𝐝𝐞 𝐒𝐚𝐧𝐭 𝐅𝐫𝐚𝐧𝐜𝐞𝐬𝐜 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐃𝐨𝐜𝐭𝐫𝐢𝐧𝐚 𝐂𝐫𝐢𝐬𝐭𝐢𝐚𝐧𝐚, per ampliar les activitats de catequesi. Va tenir un considerable èxit des del començament, i altres ciutats toscanes van imitar-ne el model. Alguns seguidors de Galantini foren enviats a altres llocs per difondre l'obra.

Galantini va explicar la seva experiència d'apostolat en una obra, 𝐸𝑠𝑒𝑟𝑐𝑖𝑧𝑖 𝑑𝑒𝑙𝑙𝑒 𝑠𝑐𝑢𝑜𝑙𝑒 𝑑𝑖 𝑠𝑝𝑖𝑟𝑖𝑡𝑜. Va sobreviure la pesta i una caiguda a l'Arno. Finalment, morí el 1619 a Florència, amb fama de santedat.

VENERACIÓ:

Ja en vida, va tenir fama de santedat i se li atribuïren guariments; quan morí, el 20 de març de 1619, va començar a ser venerat pel poble, que volia tocar-lo, fins el punt que el bisbe que oficiava la missa va amenaçar amb l’excomunió a qui el toqués. El seu sepulcre va ser un destí de pelegrinatge. El 1756 Benet XIV el proclamà Venerable i el 19 de juny de 1825 Lleó XII el proclamà Beat. Encara avui, a la Toscana, gaudeix d’una gran devoció.

 

BEATA ÀNGELA SALAWA.

Lluís Salas Grau, OFS.

Del Martirologi Romà del dia 12 de març.

Beata Àngela Salawa. O.F.S.

 

• Àngela Salawa (9 de setembre de 1881 - 12 de març de 1922) va ser una dona polonesa que va treballar en hospitals a la Primera Guerra Mundial. Era l'onzena filla i va viure en una família molt religiosa. Es va fer membre de l'Orde Franciscà Secular i va treballar a diferents hospitals durant la Primera Guerra Mundial. Arran d’això, va acabar contagiant-se i va emmalaltir per treballar al costat dels malalts i va morir el 1922. El Papa Sant Joan Pau II la va beatificar el 1991.

 

• Martirologi Romà: A Cracòvia, Polònia, la Beata Àngela Salawa, de l’Orde Franciscà Secular, que va optar per passar tota la vida treballant com a minyona. Va viure humilment entre els servents i va emigrar al Senyor en la pobresa absoluta.

 

+++++++++++++

 

Àngela Salawa procedia del poble de Siepraw, prop de Cracòvia, Polònia. Va néixer el 1881, filla de Bartłomiej Salawa i Ewa Bochenek. A la seva família hi havia dotze fills, sent Salawa l'onzè. El seu pare, Bartłomiej, era ferrer. Salawa va ser batejada quatre dies després del seu naixement. La família era pobra, i com que era feble i malaltissa, Salawa no podia ajudar a les tasques tant com els seus germans més robustos físicament. Era una nena obedient que s'esforçava per ajudar la família. Des de molt jove va sentir la crida de Jesucrist al seu cor.

 

Als 16 anys, Salawa va deixar casa seva per treballar com a minyona, a Cracòvia. Allí es va dedicar a activitats mundanes i el seu fervor religiós va disminuir. Li va afectar molt la mort de la seva germana Teresa, que havia demanat a Salawa que reconsiderés els seus valors mundans. Mentre ballava en un banquet de noces, Salawa va percebre Crist dret a prop, preguntant-li com podia preferir ballar a seguir-lo. L'experiència va ser un punt d'inflexió a la seva vida. Immediatament es va dirigir a una església per pregar i es va dedicar a adorar Crist al Santíssim Sagrament.

 

Salawa va considerar la possibilitat d'una vocació religiosa, però la seva feble salut física va ser un impediment. Va decidir romandre al món, fent vots privats de puresa i virtut el 1900. Va continuar treballant com a minyona, però va patir per la ruptura entre ella i la seva família i per les falses acusacions del seu ocupador.

 

El 1912, Salawa es va fer membre de l'Orde Franciscà Secular. Sentia afinitat amb Sant Francesc d'Assís, que, com la mateixa Salawa, havia trencat amb la seva família.

 

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial el 1914, Salawa va romandre a Cracòvia, cuidant els soldats. La seva pròpia salut s'estava deteriorant, però ningú no es va adonar del seu patiment. El 1916, el seu ocupador la va acusar de robar i va perdre la feina. Es va quedar sense casa, adolorida i malalta, però va ser donada d'alta de l'hospital perquè semblava que estava bé. Finalment es va quedar sola al món, vivint en una habitació del soterrani, abandonada per la seva família, amics i veïns.

 

Va morir el 12 de març de 1922.

 

El 30 de març de 1981 es va introduir la causa de beatificació que li va atorgar el títol de Servent de Déu. La Positio sobre la seva vida de virtut heroica, va ser remesa a la Congregació per a les Causes dels Sants el 1987, fet que va donar lloc a la declaració de la seva virtut heroica per part del papa Sant Joan Pau II qui, el 23 d'octubre de 1987 li va concedir el títol de Venerable.

 

El 1990, a Nowy Targ, a Polònia, un jove va patir una greu lesió cerebral. Es va demanar la intercessió d'Àngela Salawa per ajudar el nen, que es va recuperar completament. El fet va ser investigat i posteriorment validat el 12 d'abril de 1991. El mateix Sant Joan Pau II va aprovar el miracle el 6 de juliol de 1991 i la va beatificar el 13 d'agost de 1991.