Etiquetes

Desde el corazón de la Bíblia (5)


DESDE EL CORAZÓN DE LA BIBLIA.

PARA LA REFLEXION PERSONAL.
De José Antonio Pagola, de "Grupos de Jesús".

"¡Ábrete!" Marcos 7,31-37.

Jesús sana a un sordomudo.

Francisco Javier Conejo Salvador, OFS


31 Volviendo a salir de la región de Tiro, vino por Sidón al mar de Galilea, pasando por la región de Decápolis. 32 Y le trajeron un sordo y tartamudo, y le rogaron que le pusiera la mano encima. 33 Y tomándole aparte de la gente, metió los dedos en las orejas de él, y escupiendo, tocó su lengua; 34 y levantando los ojos al cielo, gimió, y le dijo: Effatá, es decir: Sé abierto. 35 Al momento fueron abiertos sus oídos, y se desató la ligadura de su lengua, y hablaba bien. 36 Y les mandó que no lo dijesen a nadie; pero cuanto más les mandaba, tanto más y más lo divulgaban. 37 Y en gran manera se maravillaban, diciendo: bien lo ha hecho todo; hace a los sordos oír, y a los mudos hablar.

El evangelista Marcos sitúa el episodio en la orilla oriental del lago de Galilea, en una región habitada mayoritariamente por paganos. Su objetico no es solo recoger los recuerdos que se conservan entre los seguidores de Jesús sobre la curación de un sordomudo. El relato sugiere algo más.

Los profetas de Israel usaban con frecuencia la “ceguera” y la “sordera” como metáforas para hablar de la cerrazón y la resistencia del pueblo a su Dios. A pesar de vivir su religión como una “alianza” estrecha con Dios, Israel es un pueblo que “tiene ojos, pero no ve” lo que Dios quiere hacer con él; “tiene oídos, pero no oye” lo que Dios le está diciendo. Por eso un profeta invita en nombre de Dios a al pueblo con estas palabras: “Sordos, escuchad y oíd. Ciegos, mirad y ved” (Isaías 42,18)

El sordo sale de su aislamiento. Se deja trabajar por Jesús. Y en el momento en que Jesús y el enfermo se funden en una misma fe y se abren a la acción de Dios, amigo de la vida, la curación se hace realidad. Por primera vez, aquel hombre enfermo empieza a conocer lo que es vivir escuchando a los demás y conversando abiertamente con todos. He escuchado la orden de Jesús, se ha abierto y ahora es capaz de vivir escuchando la Buena Noticia y comunicándola a otros. ¿No es esta la experiencia que necesitamos vivir nosotros?

Hemos de dejarnos trabajar por él para ser sus discípulos y seguidores. Si vivimos sordos a su mensaje, si no entendemos bien su proyecto ni captamos su amor a los que sufren, no escucharemos la vida como la escuchaba él ni llegará hasta a nosotros el clamor de los que sufren como llegaba hasta el fondo de su corazón. Si nos mantenemos “sordos” a las palabras de Jesús, seremos como “tartamudos” al anunciar su Buena Noticia.

Al parecer en algunas comunidades cristianas se leía e interpretaba la vida y la actuación de Jesús a la luz de las promesas recogidas en el libro de Isaías. En una de sus páginas podemos leer estas palabras: “Ánimo no temáis; mirad a vuestro Dios… viene en persona a salvaros… los oídos del sordo se abrirán… la lengua del mudo cantará”. (Isaías 35, 4-6) . Esta salvación nos ha llegado en Jesús.

- ¿Tengo la impresión de vivir sin escuchar desde el fondo de mí ser la voz de Jesús? ¿Qué es lo que más impide estar abierto a su Evangelio y a su espíritu?

- ¿Sé confesar mi fe en Jesucristo con mi palabra y con mi estilo de vivir o soy un cristiano mudo? ¿Callo y oculto a veces mi identidad cristiana? ¿Por qué?

- Habla con Jesús acerca de tus resistencias a su llamada.


- ARTICLE ESCRIT PER FRANCISCO JAVIER CONEJO SALVADOR, OFS,
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SECULAR DE CATALUNYA.
ANY 30 – MARÇ 2025 - NÚM. 285 


Santa Coleta de Corbie.

 


SANTA COLETA DE CORBIE.

Lluís Salas Grau, OFS.


Del Martirologi Romà del dia 6 de març.
𝐒𝐚𝐧𝐭𝐚 𝐂𝐨𝐥𝐞𝐭𝐚 𝐝𝐞 𝐂𝐨𝐫𝐛𝐢𝐞. O.F.S. i O.S.C. Col.
 
• Coleta de Corbie, al segle Nicolette Boellet (Corbie, 13 de gener de 1381 – Gant, Flandes, 6 de març de 1447), va ser una religiosa francesa, germana professa del Tercer Orde de Sant Francesc (actual O.F.S.) i reformadora de l'Orde de Santa Clara, que donà origen a l'Orde de les Clarisses Coletines. És venerada com a santa per l'Església Catòlica.
 
𝑴𝒂𝒓𝒕𝒊𝒓𝒐𝒍𝒐𝒈𝒊 𝑹𝒐𝒎𝒂̀: A Gant, a Flandes, Santa Coleta Boellet, que després de tres anys d’una vida molt austera, tancada en una petita ermita al costat de l'església de Corbie, esdevingué professa sota el govern de sant Francesc. Va reconduir molts monestirs de Clarisses al model primitiu de vida, tot restablint d'una manera especial l'esperit de pobresa i penitència.
 
++++++++++++++
 
Va néixer a Calcye, prop de Corbie (Picardia, França), en una família humil: el seu pare era fuster a l'abadia benedictina del lloc. Va voler fer-se benedictina, però no va poder. Llavors, va regalar les seves possessions als pobres i va entrar al 𝑇𝑒𝑟𝑐𝑒𝑟 𝑂𝑟𝑑𝑒 𝐹𝑟𝑎𝑛𝑐𝑖𝑠𝑐𝑎̀. Als 21 anys es va retirar a una petita ermita al costat de l'església de Corbie, on va viure amb gran austeritat en oració i contemplació. Molts anaven a veure-la per rebre'n consell. Va tenir somnis i visions en els quals sant Francesc d'Assís se li apareixia i li demanava que restaurés la primera observança de la Regla de Santa Clara. De fet, les 𝐶𝑙𝑎𝑟𝑖𝑠𝑠𝑒𝑠 𝑈𝑟𝑏𝑎𝑛𝑖𝑠𝑡𝑒𝑠, branca predominant de l'Orde de Santa Clara, s'havien anat allunyant de l'esperit primigeni de l'Orde i havien abandonat la pobresa prescrita per la regla.
 
Animada pel seu director espiritual, Enric de la Beaume, va deixar l'ermita el 1406. Va provar d'explicar la seva missió a dos convents, però no li van fer cas: no hi havia cap autoritat que l'avalés. Va anar descalça i vestida amb un hàbit apedaçat fins a Niça, on hi havia llavors el papa Benet XIII d'Avinyó (El papa Lluna), reconegut pels francesos i la Corona d'Aragó, entre d'altres. Benet XIII la va rebre, impressionat per la seva voluntat, li donà l'autorització per reformar els monestirs de clarisses i ésser-ne superiora de tots els convents menors que reformés o fundés.
 

Amb l'ajut de la comtessa de Ginebra i Henri de la Beaume, va començar la seva tasca a Beaume, sense èxit. Poc després va obrir el primer convent reformat a Besançon, en un antic convent de clarisses urbanistes. Després van seguir les cases d'Auxonne (1410), Poligny, Gant (1412), Heidelberg (1444), Amiens, etc., fins a disset convents, essent l'últim el de Pont-à-Mousson (Lorena). D'acord amb l'esperit reformat, la pobresa als convents era absoluta, les monges anaven descalces i s'hi feia dejuni i abstinència perpetus.
 
També va iniciar una reforma entre els frares franciscans, els Coletins, branca observant dels frares menors diferent, però, a la dels Franciscans Observants, ja que els seus membres romanien sota l'obediència al provincial dels Franciscans Conventuals.
 
Va ajudar Sant Vicenç Ferrer en els seus esforços per acabar amb el Cisma d'Occident. Va fundar un total de disset nous convents i en va reformar molts més, fins i tot algunes cases de frares franciscans. Va morir al seu convent a Gant l'any 1447, als 67 anys.
 
S'hi van atribuir nombrosos miracles. Sebollida a Gant, el seu cos va ser traslladat, arran de la supressió dels monestirs de Flandes, sota el regnat de Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, al monestir de Poligny (Jura), on és actualment.
 
Va ser beatificada el 23 de gener de 1740 per Climent XII i canonitzada el 24 de maig de 1807, per Pius VII.