SANTA ISABEL D'HONGRIA 2024.

Jornades del Franciscà Secular.

Lluís Salas Grau, OFS.

Pau i Bé. Santa Isabel d’Hongria és la nostra patrona i també la del Tercer Orde Regular (TOR). Aquest any, per tal de enaltir-la en la seva festivitat, la nostra Fraternitat ha organitzat unes Jornades del Franciscà Secular, repartides en tres dies.

Divendres 15 de novembre, el nostre assistent fra Angel Mariano va celebrar l’eucaristia de dos quarts de vuit del vespre i, tot seguit, la gent ens vam apropar fins el saló parroquial, per a participar en un altre joc interactiu dissenyat per la Teresa Jofre i pel Javi Conejo, aquest cop per tal d’encertar dades de la vida de la nostra patrona. Va ser un joc força entretingut i jocós, al que alguns vam assimilar el que fa un o dos anys de diferència en alguna de les dades.

L’endemà, el dissabte 16 de novembre, acabada l’eucaristia celebrada per fra Bernardino, els germans de la fraternitat presents i varis dels feligresos, ens vam tornar a atansar al saló parroquial per escoltar el testimoni vocacional de l’Alexandra i del seu marit, el Fernando. Les vivències d’ambdós van ser exposades de manera molt emotiva i ens van arribar al cor.

I la “festa gran” la vam deixar pel diumenge 17 de novembre, festa de Santa Isabel d’Hongria, amb una trobada fraterna esmerçada a la nostra patrona:

- Acollida als germans pel nostre ministre Javier, pregària per fra Angel Mariano, i lectura de les dues darreres actes per la germana Manuela, l’eficient secretària de la Fraternitat.

- Conferencia al voltant de la vida d’un sant o beat de l’OFS, a càrrec de la germana Conxi. Ella ens va dissertar de l’heroica vida del beat Ceferino Giménez Malla, “El Pele”. 

- Conduit pel mestre de formació, l’assistent i el ministre, Ritus d’Iniciació a l’OFS, de les germanes Maria Pin, Marielo Micó i Teresa Jofre. Estem molt contents perquè finalment les tres germanes han fet el pas, desprès d’un munt d’anys de compartir el nostre espai franciscà. L’Esperit Sant les ha il·luminat.

 

 

- A càrrec del germà Josep Maria, visualització d’un vídeo amb la Immaculada Mora, doctora d'urgències al segon hospital més petit de tota Espanya, el de l’illa d'El Hierro, un testimoni directe de l'arribada de piragües a l'illa canària. Ella relata les històries de les dones i els nens hospitalitzats i també del treball extenuant de tot el personal de l’hospital. També un missioner al Níger i a Nigèria, parla del motius d’una emigració tant general i desesperada.

 

- A dos quarts d’una, l'Eucaristia celebrada per fra Angel Mariano, amb la col·laboració litúrgica de la nostra Fraternitat.

- Finalment, el dinar compartit de la Fraternitat, al que vam convidar als nostres germans de l’OFM Conventual del convent. Va ser un dinar jovial i joiós, on vam compartir menges i pensaments.

Us donem les gràcies a tots els germans, de la vostra participació. El Senyor ens dóna germans.

Desde el corazón de la Biblia. (2)

 

DESDE EL CORAZÓN DE LA BIBLIA.

PARA LA REFLEXION PERSONAL.
De José Antonio Pagola, de "Grupos de Jesús".

"Venid a mí los que estáis cansados y agobiados". Mateo 11,25-30

Francisco Javier Conejo Salvador, OFS

En aquel momento tomó la palabra Jesús y dijo: «Te doy gracias, Padre, Señor del cielo y de la tierra, porque has escondido estas cosas a los sabios y entendidos, y se las has revelado a los pequeños. Sí, Padre, así te ha parecido bien. Todo me ha sido entregado por mi Padre, y nadie conoce al Hijo más que el Padre, y nadie conoce al Padre sino el Hijo y aquel a quien el Hijo se lo quiera revelar. Venid a mí todos los que estáis cansados y agobiados, y yo os aliviaré. Tomad mi yugo sobre vosotros y aprended de mí, que soy manso y humilde de corazón, y encontraréis descanso para vuestras almas. Porque mi yugo es llevadero y mi carga ligera».

Un día, Jesús desnudó su corazón y descubrió lo que sentía en su interior al ver lo que estaba ocurriendo. Lleno de alegría alabó a Dios delante de todos: “Te doy gracias, Padre, Señor del cielo y de la tierra, porque has escondido estas cosas a los sabios y entendidos, y las has dado a conocer a los sencillos”.

Los “sabios y entendidos” creen saberlo todo, pero no entienden nada. Tienen su propia visión docta de Dios y de la religión. No necesitan aprender nada nuevo de Jesús. Su corazón endurecido les impide abrirse con sencillez y confianza a la revelación del Padre a través de su Hijo. Con esta actitud no será difícil hacer un recorrido de conversión. Si ya lo sabemos todo, ¿qué vamos a aprender de Jesús, de su Padre o de su proyecto del reino de Dios?

La actitud de la gente sencilla es diferente. No tienen acceso a grandes conocimientos religiosos, no asisten a las escuelas de los grandes maestros de la ley, tampoco cuentan mucho en la religión del Templo. Su manera de entender y de vivir la vida es más sencilla. Ellos van a lo esencial. Saben lo que es sufrir, sentirse mal y vivir sin seguridad. Por eso se abren con más facilidad y confianza a Dios que les anuncia Jesús. Están dispuestos a dejarse enseñar por él. El Padre les está revelando su amor a través de sus palabras y de su vida entera. Entienden a Jesús como nadie. ¿No es esta la actitud que hemos de despertar en nosotros?

“Venid a mí todos los que estáis cansados y agobiados”. Es la primera llamada. Está dirigida a todos los que viven la religión como un peso, los que se sienten agobiados por doctrinas complicadas que les impide captar la alegría de un Dios Amigo y Salvador.

“Cargar con mi yugo…porque es llevadero y mi carga ligera”. Es la segunda llamada. Hay que cambiar de yugo. Hemos de coger el de Jesús, que hace la vida más llevadera. No porque Jesús exige menos, sino porque propone lo esencial: el amor que libera a las personas y despierta en el corazón humano el deseo de hacer el bien y el gozo de la alegría fraterna.

"Aprender de mí, que soy manso y humilde de corazón”. Es la tercera llamada. Hemos de aprender a cumplir la ley y vivir la religión como lo hacía Jesús, con su mismo espíritu. Jesús hace la vida más clara, más sencilla y más humilde. Libera lo mejor que hay en nosotros y nos enseña a vivir de manera más digna y humana.

- ¿Me resulta un peso la religión y la moral tal como se viven en nosotros?

- ¿Hay algo que me hace sufrir de manera especial? ¿Qué puedo hacer para vivir con más paz?

- Cuando me encuentro agobiado por los problemas, cansado de seguir luchando, ¿suelo ir a Jesús para encontrar respiro, descanso y aliento nuevo? ¿No necesito aprender a relacionarme con él de otra manera?

- ARTICLE ESCRIT PER FRANCISCO JAVIER CONEJO SALVADOR, OFS,
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SECULAR DE CATALUNYA.
ANY 29 – NOVEMBRE 2024 - NÚM. 281

Desde el corazón de la Biblia. (1)

DESDE EL CORAZÓN DE LA BIBLIA.

PARA LA REFLEXION PERSONAL.
De José Antonio Pagola, de "Grupos de Jesús".

"¡Ánimo! Soy yo. No temáis". (Mateo 14, 24-33)

Francisco Javier Conejo Salvador, ofs

La barca se hallaba ya distante de la tierra muchos estadios, zarandeada por las olas, pues el viento era contrario. Y a la cuarta vigilia de la noche vino El hacia ellos, caminando sobre el mar. Los discípulos, viéndole caminar sobre el mar, se turbaron y decían: «Es un fantasma», y de miedo se pusieron a gritar. Pero, al instante les habló Jesús diciendo: « ¡Animo!, que soy yo; no temáis.» Pedro le respondió: «Señor, si eres tú, mándame ir donde ti sobre las aguas.» « ¡Ven!», le dijo. Bajó Pedro de la barca y se puso a caminar sobre las aguas, yendo hacia Jesús. Pero, viendo la violencia del viento, le entró miedo y, como comenzara a hundirse, gritó: « ¡Señor, sálvame!» Al punto Jesús, tendiendo la mano, le agarró y le dice: «Hombre de poca fe, ¿por qué dudaste?» Subieron a la barca y amainó el viento. Y los que estaban en la barca se postraron ante él diciendo: «Verdaderamente eres Hijo de Dios.»

Eran tiempos difíciles para la joven comunidad cristiana en la que Mateo escribía su Evangelio. Se había enfriado el entusiasmo de los primeros tiempos. Los conflictos y tensiones con los judíos eran fuertes. ¿Se hundiría la fe de aquellos creyentes? Lo primero que necesitaban era descubrir la presencia de Jesús en medio de la crisis.

Los cristianos que escuchan este relato lo entienden enseguida. Conocen el lenguaje de los salmos y saben que “las aguas profundas”, “la tempestad”, “las tinieblas de la noche”… son símbolo de inseguridad, angustia e incertidumbre. ¿No es esta la situación de aquellas fraternidades, comunidades, amenazadas desde fuera por el rechazo y la hostilidad, y tentadas desde dentro por el miedo y la poca fe? ¿No es esta nuestra situación?

Jesús les parece un “fantasma”, algo no real, una ilusión falsa… Los miedos en la comunidad cristiana son uno de los mayores obstáculos para reconocer a Jesús y seguirlo con fe como “Hijo de Dios” que nos acompaña y nos salva en las crisis.

Jesús les dice las tres palabras que necesitan escuchar: “Ánimo. Soy yo. No tengáis miedo”. “Ánimo”: Jesús viene a infundir ánimo y sembrar esperanza en el mundo. “Soy yo”: no es un fantasma, sino alguien vivo, lleno de fuerza salvadora. “No tengáis miedo”: hemos de confiar y aprender a reconocerlo junto a nosotros en medio de las crisis, peligros y dificultades.

Pedro bajó de la barca y “se pudo a caminar sobre las aguas yendo hacia Jesús”. Esto es esencialmente la fe cristiana. “Caminar hacia Jesús, dar pasos día a día orientando nuestra vida hacia él. “Sobre las aguas”, sin otro apoyo firme que no sea su Palabra. Sostenidos por su presencia misteriosa en nuestra vida. ¿Estamos dispuestos a hacer esta experiencia?

Jesús, que está atento y pendiente de Pedro, no permanece indiferente a este grito. Según el relato, “le tiende su mano”, “lo agarra”, y “le dice”: “Hombre de poca fe, ¿por qué has dudado?”. Tal vez en medio de la crisis y de la noche cuando aprendemos a creer con más verdad en la fuerza salvadora que se encierra en Jesús.

- ¿Está mi fe en crisis, se va apagando o va creciendo?

- ¿Dónde y cómo puedo yo sentir la mano tendida de Jesús que me agarra y me quita los miedos y no deja que me hunda?

- ¿Qué estamos aportando a la sociedad y a la Iglesia los que escuchamos el Evangelio de Jesús? ¿Ánimo o desaliento? ¿Esperanza o pesimismo? ¿Palabras o compromiso?

- ARTICLE ESCRIT PER FRANCISCO JAVIER CONEJO SALVADOR, OFS,
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SECULAR DE CATALUNYA.
ANY 29 – SETEMBRE 2024 - NÚM. 279

Reportatge gràfic de la visita fraterna al CRAM d'El Prat de Llobregat.

 REPORTATGE GRÀFIC DE LA VISITA 

FRATERNA AL "CRAM" D'EL PRAT.

27 de juliol de 2024.

Crèdit de les fotografies als germans Maria Pin, 

Carmen Aravena, Francisco Javier Conejo i Lluís Salas.

 

18 i 19 de maig 2024. Convivència Fraterna a Castell d’Aro. Reportage gràfic.

18 - 19 MAIG 2024 . REPORTATGE GRÀFIC DE LA CONVIVÈNCIA FRATERNA A CASTELL D'ARO.

DISSABTE 18

b

DIUMENGE 19, PENTECOSTA.

 D'ARO.dIUMENGE 19

d

dIUMENGE

MMMMMM

MMM

.

18 i 19 de maig 2024. Convivència Fraterna a Castell d’Aro.

18 i 19 DE MAIG. CONVIVÈNCIA FRATERNA A CASTELL D'ARO.

Lluís Salas Grau, OFS

Aquest ha estat el tercer any seguit que els germans de l’OFS de Granollers organitzem un cap de setmana de convivència fraterna per a la nostra Fraternitat, al “Centre d’espiritualitat Mariàpolis Loreto” de Castell d’ Aro. Una vegada apuntats tots els germans de Granollers que hi volen anar, hem ofert a les fraternitats amb les que estem més relacionats la possibilitat d’afegir-se, tenint sempre pressent la limitació d’aforament del centre. Enguany, a més dels de Granollers, han participat germans de les fraternitats de Pompeia, Lleida, Igualada, Sabadell i Badalona i fra Antonio Royo, el nostre assistent.

• DISSABTE 18 DE MAIG.

Puntualment a les 10 del matí els germans ens hem anat retrobant a la recepció, on ens han acollit el Lluís Sendra i la Marta i ens han ofert un cafè i unes pastes de benvinguda.

Una vegada descarregats els fatos a les nostres cambres i ja tothom a la sala polivalent, ha començat el que han estat les jornades de convivència, amb aquests actes i activitats:

• Salutació als germans, de Javier Conejo i de Josep Serra, ministres de la Fraternitat de Granollers i de la Zona de Catalunya, respectivament.

• Salutació al germans de l'assistent de la nostra fraternitat, fra Antonio Royo, tot adreçant-nos unes breus paraules al voltant dels “Estigmes de Sant Francesc”, les nostres ferides i les ferides dels germans.

• Entrega a la germana Sussi Curniellas per part del germà Josep Serra, en representació de la junta regional de Catalunya, d’un diploma de reconeixement per la seva fidelitat i dedicació a l’Orde Franciscà Secular. També se li ha entregat un altre a la nostra germana Terencia Vallejo que, a l’estar absent, el recull el ministre de la fraternitat de Granollers i li serà entregat a la propera trobada fraterna.

• Ponència de la vida d’un sant o beat de l’OFS, a càrrec de la germana Alexandra Gómez (tresorera de la fraternitat de Granollers); la del beat Antoni Chevrier, fundador de les Germanes del Prado i de l'Associació de Sacerdots del Prado.  

• Pregària centrada en l’Esperit Sant i la Pentecosta, preparada pel germans Fernando Llanillo (mestre de formació de la fraternitat de Granollers) i Lluís Salas.

• Visualització del vídeo de la ponència de fra Carlos Gil, de l’OFM Caputxins, al voltant de La Vulnerabilitat.

• Sagrament de la Eucaristia, celebrat per fra Antonio Royo.

• Puntuals a les dues, hem anat al menjador on, beneïda la taula per fra Antonio, hem gaudit d’un exquisit dinar, preparat pel matrimoni del Lluís i la Marta i d’altres col·laboradors. Ha estat una estona força distesa i agradable.

               

• Preparat pel germà Fernando Llanillo (mestre de formació de la fraternitat de Granollers):  Taller format per petits grups heterogenis a fi de presentar l’Orde Franciscà Secular, tot definint el que és a dia d’avui l’OFS, com ens agradaria que ens coneixes la gent, com ens podem donar a conèixer, quins reptes ens demana la societat i que hi podem oferir, el present i futur de les nostres fraternitats, i que hi trobem a faltar a la nostra.

• Posada en comú del taller, on dos representants de cada grup han expressat les conclusions.

• Un joc interactiu, molt atractiu, amè, distret i divertit, dissenyat per la Teresa Jofre i Javier Conejo, al voltant de la cultura franciscana. Ha calgut emprar els nostres mòbils i hem jugat bàsicament en grups de dos germans.

• Pregaria i reflexió a càrrec de les germanes Carmen Aravena i María Antonia.

• Javier Conejo, en representació de la fraternidad de Granollers, fa entrega al germà Josep Maria García-Picola d’un diploma de reconeixement per la seva fidelitat i dedicació a l’Orde, als seus 25 anys de professió (tot i que un any més tard).

• Desprès d’un dia força intens, hem passat al menjador a sopar i, a l’acabar, hem acomiadat uns quants germans que per motius personals no poden romandre més estona.

• Xino-xano fins la sala polivalent, per esbargir-nos amb la màgia franciscana del germà Javi i amb una distesa vetllada. 

• DIUMENGE 19 DE MAIG.

A dos quarts de 9 del matí, ens hem apropat a la sala polivalent per a fer una pregària preparada pels germans de la Fraternitat de Lleida, Josep Serra i Adelaida,

Hi havia gana i hem baixat al menjador per esmorzar un desdejuni d’autoservei, de menjar salat i dolç.

Al voltant de dos quarts de deu, amb els cotxes ens hem apropat fins a Peratallada, on de manera relaxada hem passejat i visitat el poble, tot passant per la plaça de les Voltes, el Castell, varies de les seves Torres: la de l’Homenatge, la de les Hores, la Torre Oest i la Circular, la plaça de l’Oli, el portal de la Verge, el carrer Major i altres indrets.

Sense pressa hem tornat a Castell d’Aro on, abans de dinar, fra Antonio ha celebrat el sagrament de la Eucaristia d'avui Diumenge de Pentecosta.

L’amic Lluís Sendra ha tingut la bona pensada de servir-nos el dinar dins el tendal del jardí, a l’ombra, on de manera molt distesa i amb el caliu dels germans, hem gaudit d’un molt bon dinar.

I l’hora dels adeus, donant gràcies a l’Esperit Sant pel do dels germans. Tant de bo que ho puguem tornar a fer l’any que ve.

 

 

AGRAIMENTS.

Volem agrair a tots els germans i germanes encarregats d’organitzar l’esdeveniment, el seu esforç, la seva tasca, la seva imaginació i el seu temps, per a regalar-ho als germans. Sabem que la preparació de la tasca d’unes germanes ha durat mesos.

També volem agrair la presència i dedicació de fra Antonio, justament un diumenge força complicat pels diversos actes que s’han fet al convent de Granollers.

I finalment donar-vos les gràcies a tots els germans, de la vostra participació. El Senyor ens dóna germans.

Pau i Bé i que Déu us beneeixi.