JORNADA FRANCISCANA A CALAFELL.
Lluís Salas Grau, OFS
Pau i Bé a tothom.
A l’article 50.1 de les nostres Constitucions Generals, s’hi diu:
- Adoptar opcions concretes i valentes, adequades a la situació de la Fraternitat, entre les múltiples activitats possibles en el camp apostòlic.
Dins d’aquest marc, al començament de
l’actual curs, el conjunt de la Fraternitat de l’OFS de Granollers vam debatre
i aprovar un conjunt d’iniciatives, presentades pel Consell. Una d’elles fou la
de fer la trobada fraterna del febrer, a Calafell.
Allà hi viu la Carmen Gómez, una de
les germanes, la qual va proposar fer una calçotada a casa seva. Atès que a
tots ens va semblar una bona pensada, el nostre Vocal de Dinamització Fraterna,
en Josep Maria García-Picola, va posar fil a l’agulla.
Així doncs, el dia 26 de febrer vam
sortir de Granollers fins a Calafell, on vam arribar sense entrebancs. Una
vegada aparcats els cotxes, tot passejant, ens vam apropar fins amunt del turó,
a prop del Castell, on rau l’església neoclàssica de la Santa Creu.
Allà vam oir la missa de dos quarts de dotze, oficiada del vicari de la parròquia, mossèn Clemence Buberwa Kagilwa. Aquest mossèn és originari de Tanzània i resideix a Barcelona, des de fa força anys. Val a dir que els seus perfectes català i espanyol van fer molt entenedora la seva magnífica i franciscana homilia; no endebades, dins l’església hi ha una imatge de Sant Francesc d’Assís.
A l’acabar la missa, el vam anar a saludar i es va emocionar al veure el nostre grup amb les TAU. Ens va dir que, a Tanzània, els franciscans hi son molt pressents, i que la presencia de l’OFS és molt habitual, fent tots els germans una gran tasca, tant religiosa com social. Ens va donar les gràcies per tota la nostra labor i nosaltres a ell per la seva, i ens va beneir.
Tot fent temps fins l’hora de dinar,
i també per obrir la gana, vam arribar-nos fins el castell, que està a prop. Allà
estant, vam poder gaudir de la tranquil·litat de l’indret, la dolçor del clima,
i les fenomenals vistes.
Ja a casa de la germana Carmen, vam
fruir d’una calçotada perfectament cuita i de les menges de cadascú havíem portat
de casa, i també d’un pastís d’agraïment. Vam finalitzar la trobada amb la
lectura de la darrera Acta, oracions i càntics d’agraïment.
I així, amb els esperits i els
estomacs sadollats, vam fer el camí de tornada. L’Esperit Sant ens havia tornat
a regalar un diumenge rodó.