FR. JOSEP M. SEGARRA.OFMCAP.
Fra
Xavier Borrell, un dels nostres frares malalts que resideix a la infermeria
dels caputxins, al convent de Sarrià, bon coneixedor del món de la informàtica,
i sempre a la recerca de tota informació que pugui fer referència a la família
franciscana, especialment als sants i personatges de l'Orde Franciscà Seglar,
ha compilat ja un interessant material sobre els terciaris que han sobresortit
per la seva espiritualitat i/o per la seva acció social. En el darrer butlletí
de l'Ofs parlàvem de Verònica Antal, beatificada el mes d'octubre proppassat. I
avui centrarem la nostra atenció en el metge Ludovico Necchi, impulsor de
l'esperit franciscà entre els joves estudiants italians de les primeries del segle
passat.
Aquests
germans han estat autèntics referents de fe i vocació laïcal franciscana, que
en la diversitat d'àmbits en què es van moure: rural, urbà, obrer, intel·lectual,
etc., van saber donar el millor d'ells mateixos a la societat i a l' Església.
No podem estimar-los i seguir-ne les petjades sense conèixer-los. He de
confessar que la idea inspiracional em prové d'una de les nostres fraternitats
catalanes que durant temps han dedicat les seves assemblees a estudiar els
nostres “sants”, canonitzats o no.
Ludovico
Necchi neix a Milà el 19 de novembre de 1876. Als cinc anys moria el pare. El
1884, la mare, Cecilia Frisiani, cosina de Manzoni, es torna a casar amb el
conegut escultor Federico Villa. Mare i padrastre, indiferents i fins hostils
al tema religiós, ja de grans, retornaren a la fe i moriren en el si de
l'Església.
L'ambient
d'institut i d'universitat tampoc foren els més favorables en el procés de fe
de Ludovico. Seriós i intel·ligent, inquiet i amb una bondat i delicadesa
naturals exquisides, ens parlarà de la seva conversió en el darrer curs de
medicina com d'un regal de Déu. Aviat esdevingué dirigent de les associacions
d'estudiants catòlics, dedicant tot el seu interès al progrés social dels
obrers i dels camperols. Company d'estudis i de servei militar d'Agostino
Gemelli, influí notablement en la conversió del qui amb el temps esdevindria
-amb la col·laboració d'un grup de laics franciscans- fundador de la cèlebre
universitat del Sagrat Cor de Milà, el conegudíssim pare Gemelli, metge i
franciscanista de renom.
El
1905, Ludovico contragué matrimoni amb Vittoria Della Silva de qui tingué tres
fills: Camilla, Giancarlo i Antonio. Amb el p. Gemelli organitzà el dispensari psicopedagògic
per a infants amb minusvalidesa i es donà a conèixer en aquest àmbit amb la
difusió d'innombrables i importants publicacions i estudis sobre la neurosi.
Ludovico
havia ingressat a l'Orde Franciscà Seglar arran de la seva conversió al
catolicisme. Dirigent del terç Orde de Lombardia i col·laborador del p. Gemelli
en la fundació universitària, moria, sobtadament, als cinquanta quatre anys
d'edat, en finalitzar una de tantes i dures jornades dedicades als malalts més
pobres.
- ARTICLE ESCRIT PER FR. JOSEP M. SEGARRA.OFMCAP.
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.
ANY 24 – JUNY 2019 - NÚM. 223.