RESUM DE L’ASSEMBLEA ANUAL DE L’OFS DE CATALUNYA 2019: ARENYS DE MAR.
Benet Coll, ofs
Tingué lloc el diumenge dia 12 de maig de 2019, a la Casa de
les Escolàpies d'Arenys de Mar.
Seguint la programació del dia, a les 10h es
començaren a retrobar els membres de les diverses fraternitats de Catalunya, i
tot prenent un bon cafè tots els germans s'anaven saludant i compartint les
seves vivències actuals o ocorregudes al llarg de l'any. Les fraternitats que
han assistit enguany són: Arenys de Mar, Badalona, Pompeia, L'Ajuda, Lleida,
Santaló, Igualada, Granollers.
A les 10,30h. La celebració de l'Eucaristia fou
presidida pel Provincial dels Caputxins Fra Eduard Rey, amb Fra Francisco
Pesquera, ofmconv que fou qui feu l'homilia i Fra Josep Maria Segarra, ofmcap
Fra Joaquim Recasens, ofm Fra Francesc Linares, ofm.
Després de la missa una
pausa per esmorzar, i seguidament a les 11,45h, la teòloga Adelaide Baracco ha
començat a desglossar el tema: "Francesc d’Assís" (rabiosament
mil·lennial), en una primera part, i el professor Josep Otón en una segona
part.
Sant Francesc un cristià normal d'una cristiandat normal del seu temps,
semblant a una cristiandat normal del nostre temps, però Francesc és un
creient convers, que surt de les inèrcies, de les estructures, i en fa una vivència
espiritual, llegeix bé l'Evangeli i no en fou sord, el seu cor generós no
negava mai res a ningú que li demanés alguna cosa, sobretot si ho feia
"per amor a Déu"; en fa una experiència personal, mil·lenialment
s'emancipa, trenca de la tradició, renunciant totalment a la impietat i les
cobejances mundanes. Un soldat de Crist cal que comenci per la victòria sobre
ell mateix, davant del leprós, que allarga la mà com aquell qui espera rebre
alguna cosa, Francesc li dona no sols una almoina, sinó que també li fa un petó.
La natura fou un trampolí que el portà cap a Déu, Càntic del germà sol, o
Lloances de les Creatures.
Una lepra d'avui és la injustícia social, el món de
les aparences, imatges en les quals ens maquillem...
Descobrir que som pobres, però que som estimats de Déu. Viure
amb autenticitat i rebutjar les paraules buides i tot fariseisme.
A continuació
hi hagué diverses intervencions agraint als ponents les seves ponències i
vivències d'experiència personal que tan bellament han exposat.
A les 14,15h.
Tingué lloc el Dinar de germanor.
A les 16h. Hem fet la visita guiada al
Cementiri de Sinera per l'Historiador d'Art Joan Miquel Llodrà.
A les 18h a la
sortida, a la placeta davant la claror del Mediterrani, ens hem acomiadat tot
cantant L'Hora dels adéus, agraint al Senyor la benedicció d'aquesta jornada
fraternal.
- ARTICLE
ESCRIT PER FRANCISCO BENET COLL, OFS
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ
SEGLAR DE CATALUNYA.
ANY 24 – JUNY 2019 - NÚM. 223.
DESDE MI RINCON.
Francisco Javier
Conejo, ofs
ALGO DE CRISTOLOGÍA.
- En el seguimiento a Jesucristo
como cristianos hay una correlación entre la imagen que el hombre se hace de sí
mismo, de su destino y de su necesidad de salvación y la interpretación que el hombre
hace de la persona y de la obra de Cristo. Y no se trata de hacer un Cristo a
la medida de nuestros deseos y necesidades, se trata de entender y practicar el
seguimiento en la medida de Cristo.
- El seguimiento del cristiano está en el encuentro con Cristo vivo y resucitado. Es el Cristo que se convierte en Cristo y se hace camino, vida y verdad.
- En el seguimiento es de suma importancia examinar el desarrollo del pensamiento acerca de la persona de Jesús, esto es la cristología, reflexión sobre Cristo. Inseparable de ella está la reflexión sobre la obra salvadora de Cristo, la soteriología.
- Muy importante en el seguimiento a Cristo es comprender la relación entre Cristo y el Espíritu porque es el Espíritu el que cubre la distancia entre Cristo y los cristianos. La Iglesia es no sólo el cuerpo de Cristo; es la Comunidad de Pentecostés.
- El seguimiento a Cristo expresa la verdad de ese encuentro místico. El conocimiento pleno de Jesucristo comporta un caminar y un seguir. “Jesús es conocido en la medida en que es seguido. Su misterio sólo se desvela a quien van tras él, están con él, sirven al mismo Dios, parten el mismo pan y anuncian el mismo evangelio”. El seguimiento a Cristo implica: conocimiento, amor, confianza, obediencia, fidelidad…
Para mí la escena del NT que
mejor expresa la personalidad histórica de Jesús es la última cena. Cuando
Jesús tomó el pan y lo bendijo, lo partió y, dándoselo a sus discípulos, dijo; "Tomad, comed, este es mi cuerpo".
Para mí representa la entrega total a la misión que ha sido encomendado. Cuando
tomó el pan aquella tarde para partirlo y repartirlo según su costumbre, nos
podemos dar cuenta de que así era Él: un pan partido, repartido, una vida
devorada por todos los que tenían hambre de vivir, de ser amados, escuchados,
comprendidos, amados. Este Jesús histórico que se entrega en su misión es el
que me orienta al servicio de los demás.
- ARTICLE ESCRIT PER FRANCISCO
JAVIER CONEJO, OFS
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE
FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.
ANY 24 – JUNY 2019 - NÚM. 223.
LUDOVICO NECCHI.
FR. JOSEP M. SEGARRA.OFMCAP.
Fra
Xavier Borrell, un dels nostres frares malalts que resideix a la infermeria
dels caputxins, al convent de Sarrià, bon coneixedor del món de la informàtica,
i sempre a la recerca de tota informació que pugui fer referència a la família
franciscana, especialment als sants i personatges de l'Orde Franciscà Seglar,
ha compilat ja un interessant material sobre els terciaris que han sobresortit
per la seva espiritualitat i/o per la seva acció social. En el darrer butlletí
de l'Ofs parlàvem de Verònica Antal, beatificada el mes d'octubre proppassat. I
avui centrarem la nostra atenció en el metge Ludovico Necchi, impulsor de
l'esperit franciscà entre els joves estudiants italians de les primeries del segle
passat.
Aquests
germans han estat autèntics referents de fe i vocació laïcal franciscana, que
en la diversitat d'àmbits en què es van moure: rural, urbà, obrer, intel·lectual,
etc., van saber donar el millor d'ells mateixos a la societat i a l' Església.
No podem estimar-los i seguir-ne les petjades sense conèixer-los. He de
confessar que la idea inspiracional em prové d'una de les nostres fraternitats
catalanes que durant temps han dedicat les seves assemblees a estudiar els
nostres “sants”, canonitzats o no.
Ludovico
Necchi neix a Milà el 19 de novembre de 1876. Als cinc anys moria el pare. El
1884, la mare, Cecilia Frisiani, cosina de Manzoni, es torna a casar amb el
conegut escultor Federico Villa. Mare i padrastre, indiferents i fins hostils
al tema religiós, ja de grans, retornaren a la fe i moriren en el si de
l'Església.
L'ambient
d'institut i d'universitat tampoc foren els més favorables en el procés de fe
de Ludovico. Seriós i intel·ligent, inquiet i amb una bondat i delicadesa
naturals exquisides, ens parlarà de la seva conversió en el darrer curs de
medicina com d'un regal de Déu. Aviat esdevingué dirigent de les associacions
d'estudiants catòlics, dedicant tot el seu interès al progrés social dels
obrers i dels camperols. Company d'estudis i de servei militar d'Agostino
Gemelli, influí notablement en la conversió del qui amb el temps esdevindria
-amb la col·laboració d'un grup de laics franciscans- fundador de la cèlebre
universitat del Sagrat Cor de Milà, el conegudíssim pare Gemelli, metge i
franciscanista de renom.
El
1905, Ludovico contragué matrimoni amb Vittoria Della Silva de qui tingué tres
fills: Camilla, Giancarlo i Antonio. Amb el p. Gemelli organitzà el dispensari psicopedagògic
per a infants amb minusvalidesa i es donà a conèixer en aquest àmbit amb la
difusió d'innombrables i importants publicacions i estudis sobre la neurosi.
Ludovico
havia ingressat a l'Orde Franciscà Seglar arran de la seva conversió al
catolicisme. Dirigent del terç Orde de Lombardia i col·laborador del p. Gemelli
en la fundació universitària, moria, sobtadament, als cinquanta quatre anys
d'edat, en finalitzar una de tantes i dures jornades dedicades als malalts més
pobres.
- ARTICLE ESCRIT PER FR. JOSEP M. SEGARRA.OFMCAP.
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.
ANY 24 – JUNY 2019 - NÚM. 223.
FRANCISCO DE ASÍS. EL SANTO QUE TODO LO HERMANA.
FRA FRANCISCO
PESQUERA, OFMCONV.
Luis E. Larra Lomas Franciscano Conventual, ha
escrito un nuevo libro:” Francisco de Asís. El santo que todo lo hermana” que
sigue a otras obras entre las que destacan: “Un fraile vestido de cardenal”
(2011) y “Por mí y el Evangelio” (2015), género entrevista. Los tres publicados
por San Pablo.
Como nos dice el mismo autor en la presentación
del libro, no fue de él la idea de trabajar en esta biografía, sino que tuvo
una propuesta de Mª Ángeles López Romero, directora de la editorial San Pablo,
a quien Luis E. conoce y de quien es amiga.
El autor destaca el Testamento de San Francisco
como el escrito más autobiográfico del santo pues, según él, ofrece el guion y
la narración cronológica, así como “la descripción vital de su recorrido” (pág.
15).
Aparte de la presentación y el epílogo, nos encontramos
con 24 capítulos que con una literatura sencilla va desgranando la vida de
Francisco desde su infancia hasta su tránsito en las manos del Señor.
Para esta lectura no son, ni mucho menos,
secundarias las notas a pie de página que salpican todo el libro. Todas ellas
aclaratorias tanto en sus explicaciones como en los autores que cita.
Igualmente confirma lo escrito con textos sacados de sus escritos o biografías
de la época. El conjunto que configura toda la obra denota tanto la preparación
intelectual del autor como su vivencia interior.
El libro se presentó el día 9 de mayo en el centro
de pastoral que los Franciscanos Conventuales tienen en la C/ Elisa de
Barcelona. Acompañaron al autor: El jesuita Javier Melloni, el ministro
provincial de los Franciscanos capuchinos, Eduard Rey, y Mª Ángeles López
Romero, directora de la editorial San Pablo.
Según dijo el autor el día de la presentación,
este libro puede ir dirigido a tres destinatarios: aquellos que no conocen la
figura de San Francisco y sienten la curiosidad de adentrase en él. Los que ya
lo conocen, pero quieren volver a recrearlo y, por último, aquellos que al
volverlo a leer sienten la necesidad de pedir a Jesús: “Haz conmigo lo mismo
que hiciste con Francisco”. Esta necesidad última sería la ideal. Con la
lectura de este libro se nos ofrece a cada la oportunidad de alcanzarlo.
En medio de las preocupaciones y quehaceres con
los que cada uno vive cada día, leer esta nueva biografía de San Francisco nos
puede hacer sentir un oasis de paz que propicie una llamada a vivir el
Evangelio con la radicalidad que el santo lo vivió.
- ARTICLE ESCRIT PER FRA FRANCISCO PESQUERA, OFMCONV.,
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE
CATALUNYA.
ANY 24 – JUNY 2019 - NÚM. 223.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)