Primer de tot la salutació del germà Javi Conejo agraint-nos la presència i l’acollida de la Faraternitat local.
Seguidament ens fa una definició del què és un Recés: una estona dedicada a un mateix, fer una parada, un temps dedicat a nosaltres.
Comencem cantant, “Germans hem arribat dels quatre punts de l’hoirtzó...” Recitem junts el “Càntic del Germà Sol”. Després d’uns moment de silenci, el germà Javi Conejo, ens comunica el programa del dia, i ens presenta a fra Juan Antonio, conv., que és qui ens introduirà a la reflexió d’avui.
Aquí teniu algunes notes que he pres de l’exposició que a continuació ha fet fra Juan Antonio, on ens presenta un Power Point a la pantalla: “Descobrir Francesc i Clara d’Assís”. Comença a veure’s la Icona del Crist de Sant Damià. Sobre ella ens anirà detallant el sentit de cada una de les figures que hi ha representades.
Primerament ens fa entrar en el context pel qual li ha semblat interessant parlar-ne i ens diu: Per què ara? Perquè acabem de celebrar el 8è centenari, els 800 anys de la conversió de Francesc i el començament del carisma franciscà: 1206-1209. Tres esdeveniments importants al inici de la conversió de Francesc: La pregària davant el Crist de Sant Damià. La trobada amb el leprós i, quan el Grup va a Roma i el Papa els hi aprova verbalment la seva Regla de vida.
¿Els pobres porten Francesc a Déu, o és de Déu que rep Francesc la crida, l’atenció, d’anar cap els pobres? El cert és que Francesc en els pobres troba a Déu?...
Icona de Sant Damià: Teologia, bellesa, contemplació
La importància de la Icona de Sant Damià, és que és l’única relíquia que ens ha quedat en la seva total nuesa; està tal qual. Ha estat custodiada sempre per les monges. Clara i les seves germanes anaren a Sant Damià i mai l’han abandonat.
Contemplar el Crist de Sant Damià, és un tresor universal, poder-lo compartir amb vosaltres després d’haver-se clausurat el 8è centenari de la conversió de Sant Francesc, també és vàlida per a nosaltres avui i pensar: què ens diu a nosaltres avui? Hem de tenir ulls per a veure-hi, orelles per escoltar i un cor obert per entendre.
Aquest Crist ens representa íntegrament el camí de Crist: mort, ressuscitat. el que millor mostra la història del cristianisme.
Figura central de Crist: brota de la seva persona, fascinació, llum, pletòric de bellesa, la seva senzilla nuesa. És una Icona de l’esperança. Ressuscitat, fora del sepulcre, tots els personatges mostren goig i esperança. És el crucifix més reproduït del món cristià, és la seva influència llavors i ara.
Desconeixem els seus orígens, Francesc el va trobar penjat en una esglesiola de Sant Damià. Un dia de primavera captivat sortí i amb els seus ulls li va dir: “Francesc, repara la meva Església que s’està enrunant...”
El 1257, morta Clara, deixaren el Monestir i s’instal·laren dintre de la ciutat d’Assís, a una bella capella. Ara després del terratrèmol s’ha fet una capella expressa i l’ha deixat en la seva nua i despullada nuesa.
Sembla ser que fou pintat entre 1150-1180, per un monjo sirià, és una suposició, ja que els monjos tenien una escola oriental, a la vegada bizantina, amb interferències romanes, un art propi de la Umbria.
L’obra original té 2 m. x 1.20, de 2 cm. de grossor. Pintat en tela i enganxada després a la fusta de noguera. Té tot al voltant 200 conquilles que rodegen tota la Icona com una gran corona. Les conquilles, -ens diu-, són símbol de la resurrecció. Els colors vermell negre i or, donen una gran pau.
El rostre de Crist
El centre de la Icona atrau... noble, sembla que surti, plena de pau, aureolada per la llum; no porta la corona, no hi ha senyals, no hi ha sang... causa admiració la seva bellesa que mostra tanta serenitat.
És la glòria anticipada de la resurrecció, Salm 26. La cabellera segons el cànons bizantins, que li baixen per ambdós costats del cap... té tres rinxols a cada costat, barba ben retallada.
La Icona mostrant només els ulls
Crida l’atenció els ulls molt oberts com si tot el rostre fossin ulls. Refugiar-se en l´ombra acollidora, té els ulls oberts a tot el que pasa al voltant. Ens ve a la memòria la frase de Pere: “Senyor, tu ho saps tot, tu saps que t’estimo”.
La túnica de Jesús
Des de la cintura fins als genolls “el paño de la pureza”, el cobreix amb delicadesa, com si fos una vestidura reial. Té quatre parts; simbolitza com cita Sant Joan “que es repartiren la túnica en quatre parts”. El lligam que la subjecta és un nus amb franges daurades, un nus fort i ben cenyit, ens representa Jesús rodejat d’un nus indissoluble.
Tornem a l’evangeli de Joan del Divendres Sant: “Llavors els guàrdies i els magistrats lligaren a Jesús”. Què significa lligar? Recordem el relat del Gènesi quan Isaac, el primogènit d’Abraham. Abraham va lligar el seu fill Isaac i aquest no va protestar. Jesús entrega la seva vida per obediència lliure i voluntàriament als designis de Déu. Jesús cenyit amb aquest daurat cordill.
Sota el braç dret de Jesús
En la Icona se’l veu molt acompanyat, de tots el que hi ha sota els braços de Jesús. Hi ha Maria, no crida, no gemega, es mostra dolorosa, sofrent; es mostra serena, inclinada cap a sant Joan, pensa, medita, i “guarda totes les coses en el seu cor”; amb la mà dreta senyala el Crist. Porta un gran mantell blanc que la cobreix... sota el mantell blanc un mantell vermell i, sota d’aquest un vestit blau violeta. Maria simbolitza l’Arca de l’Aliança, accepta Joan com a fill, estén la seva maternitat cap a nosaltres...
Joan està la costa de Maria, amb la mà esquerra es recull el vestit , passa a ser fill. Tots dos estenen les seves mans directes cap al Crist.
Sota el braç esquerre de Jesús
Maria Magdalena, Maria, mare de Santiago i el Centurió... Reuneix el qui l’han acompanyat amb fidelitat fins el peu de la Creu. Proporció entre les figures i el gran conjunt: el vermell domina, és la intensitat de l’amor: Magdalena, perdonada, seguí Jesús fins a la resurrecció.Les dones no han fugit, són perseverants, veritables deixebles.
El centurió
És un bell personatge, és centurió romà, que fou el primer creient el que va dir al peu de la Creu: “Veritablement, aquest home és el Fill de Déu”. Els seus ulls es dirigeixen directament al Crist.
El Centurió mostra tres dits drets... declaració de la Trinitat., amb la mirada posada en Jesús que mostra la fe trinitària.
Darrera d’ell hi ha un misteriós personatge que també els seus ulls miren a Jesús... no sabem qui és. Darrera el seu cap hi ha altres caps, que representen el poble dels creients.... la multitud que s’allarga fins l’eternitat.
Sobre el cap de Jesús
Sobre el cap de Jesús hi ha una frase en llatí sobre fons vermell que diu: “Jesús de Natzaret”. I sobre fons negre: “Rei dels jueus”.
Jesús és un personatge real, històric, porta un nom familiar que el retorna a la terra. I ell mateix és també el Rei que es manifesta plenament en la Icona.
Jesús el representa viu, viu, i just en el rectangle hi ha una medalló en vermell al mig, en lloc superior a l’escena: Jesús mort i ressuscitat, és acollit per la mà de Pare.
Jesús, tot Ell es troba prompte a sortir del cercle, tots els elements per la incursió de Jesús en el Cel.
El Senyor abraça la Creu com si fos un estendard, -només és el Papa qui eleva la Creu-. com un emperador que entre triomfant.
A la seva dreta l’aclamen els Sants; a la seva esquerra, l’aclamen els àngels.
- Jesús trenca els forrellats de la mort... puja cap a la zona més alta...
- Hi ha un semi cercle ho hi ha la mà dreta del Pare...
- La mà de Déu ha realitzat grans proeses.
- El Salm 117: “La mà de Déu que va recreant el món”.
La mà de Déu acaba la seva més gran creació. Es tanca el cercle amb el més gran esdeveniment de la història: la resurrecció de Crist..
I també aquesta mà ens pot suggerir la presència de l’Esperit Sant. El dit de Déu.
El dit de la mà dreta de Déu: la mà del Pare i de l’Esperit Sant que acullen a Jesús.
Els dos braços de Jesús
Sota cada braç hi ha dos àngels. Tots som salvats per la sang de Jesús. a cada braç la figura de dues dones: les santes dones del dia de la resurrecció.
Les cames de Crist
No apareixen distorsionades, sinó rectes, en una harmonia, com dos columnes en paral·lel. Mostra l’evidència que no estan trencades.
Dels seus peus ragen a borbollons la sang de Crist, que ens allibera, ens purifica...
Els personatges petits
Segur que tenen quelcom a dir-nos, per això són aquí. Sí i molt sempre segons l’evangeli de Joan.
Al costat de la Verge Maria i del Centurió, hi ha representat el soldat que traspassà Jesús amb un llança. Aquest soldat es deia, Longius.
En l’extrem contraposat ens està desafiant mirant a Jesús, només apareix mig rostre, està situat fora de l’escena; la tradició diu que és el principal de la Sinagoga, entre els que es confabulaven en la mort de Jesús.
El gall situat al cama dreta de Jesús
Ens recorda la triple negació de Pere, però també a comunicar-nos que el perdó de Jesús és més fort.
Canta anunciant el nou dia, la nova albada, que ha arribat el gran dia de la Resurrecció.
Cinc siluetes
No se sap qui són. Per l’aureola són Sants: sant Pere i sant Pau; els que falten: San Damià i Sant Rufí que són patrons d’Assís.
Sense ells Francesc no hauria estat Sant Francesc. L’experiència de Sant Damià el va trasbalsar totalment.
Al llarg de molts segles. multitud d’homes i de dones s’han prostrat als seus peus.
Acabem amb la pregària més adient: al Crist de Sant Damià:
“Oh Déu sobirà i gloriós, il·lumineu les tenebres del meu cor i doneu-me una fe recta, una esperança certa i una caritat perfecta, seny i coneixement per tal que acompleixi el vostre sant i verídic manament”.
Mª Remei Garcia, ofs.