SANTA ÀNGELA MERICI, O.F.S.

Del Martirologi Romà del dia 27 de gener.
Santa Àngela Merici, O.F.S.

• Santa Àngela Merici (Desenzano del Garda, 21 de març de 1474 - Brescia, 27 de gener de 1540) fou una religiosa llombarda, del que ara és l’Orde Franciscà Seglar i fundadora de la Companyia de Santa Úrsula. Fou canonitzada el 1807, per l'Església Catòlica.

• Martirologi Romà: Santa Àngela Merici, que primer va prendre l'hàbit del Tercer Orde de Sant Francesc i va reunir les dones joves per ser educades en obres de caritat; per això, va instituir un Orde femení amb el nom de Santa Úrsula, a qui va confiar la tasca de buscar la perfecció de la vida en el món i d'educar les adolescents en els camins del Senyor. Finalment, a Brescia, va donar la seva ànima a Déu.

++++++++++++++++++++++++

Va néixer a Desenzano, a la vora del llac de Garda (Llombardia), llavors part de la República de Venècia. Va quedar òrfena als deu anys i anà a viure amb un oncle seu a la propera ciutat de Saló. La seva germana petita hi morí sobtadament, sense haver rebut els últims sagraments, la qual cosa va angoixar la jove Àngela, fent que s'aboqués a la pràctica religiosa. Va professar al Tercer Orde de Sant Francesc (actual OFS) i va fer penitència per la pau de l'ànima de la seva germana.

Quan va fer els vint anys, el seu oncle va morir i ella tornà a la casa pairal de Desenzano. Mentrestant, havia arribat a la convicció que la més greu mancança del seu temps era la falta d'instrucció que tenien les noies, tant en primeres lletres com en qüestions religioses; per això va convertir casa seva en una escola on, en dates acordades, reunia les noies del poble i els ensenyava els fonaments de la fe catòlica.

Atès els bons resultats de l'escola de Desenzano, va ser convidada a fundar-ne una de similar a la ciutat veïna de Brescia, on anà el 1516.

En 1525, amb ocasió del jubileu, anà a Roma i el papa Climent VII, que n'havia sentit a parlar com a educadora, la convidà a quedar-se a Roma i obrir-hi escoles. Àngela, però, que no volia fama, va tornar a Brescia. Finalment, el 25 de novembre de 1535, Àngela trià 28 noies i posà els fonaments de l'Orde de les Ursulines a una casa vora l'església de Santa Afra, a Brescia. La Regla de l'Orde va ser aprovada el 8 d'agost de 1536 per Lorenzo Muzio, vicari general del bisbe de la ciutat. L'any següent, Àngela va ser elegida superiora i mare general vitalícia.

En 1539 va dictar els Legati i els Ricordi, que van ser un testament espiritual per a les monges de l'Orde.

Va morir el 27 de gener de 1540, quan la companyia ja tenia unes 150 membres. Va ser sebollida a Santa Afra, a Brescia, església on anava sovint a pregar davant les relíquies dels sants màrtirs que hi havia i on va voler descansar per estar-hi a prop.

Beatificada en 1768 per Climent XIII, va ser canonitzada el 1807 per Pius VII. La seva festivitat va ser inclosa al calendari litúrgic el 1861, el dia 31 de maig, ja que el 27 de gener era el dia de Sant Joan Crisòstom. El 1955 va ser traslladada al dia 1 de juny fins que, el 1969, Sant Pau VI la va posar el 27 de gener, com a festivitat memorial.

Durant la Segona Guerra Mundial, el 2 de març de 1945, un bombardeig va destruir l’església. Va ser reconstruïda i posada sota l’advocació de Santa Àngela Merici, mentre que la parròquia de Santa Afra es va traslladar a la veïna església de Santa Eufémia.

Lluís Salas Grau, OFS

 

BEATA PAULA GAMBARA COSTA, O.F.S.

Del Martirologi Romà del dia 24 de gener.
Beata Paula Gambara Costa, O.F.S.

· Paula Gambara Costa (Verolanuova , 3 de març de 1463 - Binasco, 24 de gener de 1515) va ser una noble llombarda, membre del Tercer Orde de Sant Francesc.

· Martirologi Romà: A Binaco, a prop de Milà, a la Llombardia (avui Itàlia), beata Paula Gambara Costa, vídua, que va pertànyer al Tercer Orde de Sant Francesc i es va distingir per la paciència amb què va suportar el seu violent marit fins a aconseguir la seva conversió, així com per la caritat exquisida que va demostrar vers els pobres.

++++++++++++++++++++++++++++++

Paula Gambara Costa va néixer a Brescia (Itàlia) l’any 1463, en el si d’una família noble i cristiana, i fou educada en la pietat i les bones obres. Tot i sentir inclinació per la vida religiosa, per obediència als seus pares es va casar molt jove amb el comte Ludovico Antonio Costa, home mundà i poc sensible a la vida espiritual. Durant un temps, Paula es va deixar arrossegar per aquest ambient, però la providència divina la va conduir a una profunda conversió gràcies a la predicació del Beat Àngel de Clavasio.

Sota la seva direcció espiritual, Paula va ingressar al Tercer Orde de Sant Francesc i va reprendre amb gran fervor una vida de pregària, penitència i caritat, dedicant-se especialment als pobres, als malalts i als qui patien. El seu testimoni cristià va anar acompanyat d’un llarg sofriment dins el matrimoni: va suportar amb paciència humiliacions, maltractaments i incomprensions, oferint-ho tot a Déu amb humilitat evangèlica.

 

La seva constància, mansuetud i caritat acabaren tocant el cor del seu marit, que es va convertir i va adoptar un estil de vida més cristià, vivint amb ella uns anys de veritable harmonia espiritual. Després de la mort del comte, Paula es va lliurar encara més intensament a la vida interior i a les obres de misericòrdia, esdevenint un exemple viu de santedat per a tota la comunitat de Binasco.

Va morir santament el 24 de gener de 1515. El seu culte popular, mantingut fidelment al llarg dels segles, fou reconegut oficialment pel papa Gregori XVI, que en confirmà la beatificació l’any 1845. 

La Beata Paula Gambara Costa és venerada com a model de fidelitat conjugal, paciència cristiana i caritat franciscana enmig del món.

 Lluís Salas Grau, OFS

 

SANT VICENÇ PALLOTTI, O.F.S.

Del Martirologi Romà del dia 22 de gener. 
Sant Vicenç Pallotti, prevere. OFS.

• Sant Vicenç Pallotti (1795 – 1850), fou un sacerdot italià, fundador de la Societat de l'Apostolat Catòlic, congregació coneguda com els “Pares Palotins” o directament “Palotins”. Està considerat com el precursor de l'Acció Catòlica Mundial.

• Martirologi Romà: A Roma, Sant Vicenç Pallotti, prevere. Fundador de la Societat de l'Apostolat Catòlic, amb els seus escrits i obres va sol·licitar la vocació de tots els batejats en Crist, per a treballar generosament per l'Església.

+++++++++++++++++++++++++

Va néixer a Roma en una casa del barri de Parione, el tercer de deu fills, de Pietro Paolo i de Maria Maddalena. Va ser batejat l'endemà, a l'església de San Lorenzo in Damaso.

Va estudiar primer a l'escola San Pantaleo i, més tard, al Collegio Romano i a l'Archiginnasio. Des de ben petit, va mostrar amor per la pregària, la disciplina, el dejuni i la dura penitència.

El 1805 va rebre la primera comunió i se li va concedir el privilegi, inusual per a l'època, de repetir-la cada dia. Als dotze anys va ser posat sota la direcció espiritual del sacerdot Bernardino Fazzini.

El 10 de setembre de 1817 esdevingué diaca i el 1818 fou ordenat sacerdot i, tot i que pertanyia al clergat seglar, s'inscriu en tres ordes religiosos, com a Terciari Dominic, Mínim i Terciari Franciscà. Va celebrar la seva primera missa a l'església de 𝐺𝑒𝑠𝑢̀, a Frascati.

Influït per l'exemple dels seus pares en la pràctica de la fe i en la profunda devoció, els primers anys del sacerdoci es van caracteritzar per la pregària i la caritat segons el lema paulí Charitas Christi urget nos.

El 1818 va fundar una “Lliga Antidemoníaca”, amb l'objectiu de destruir objectes considerats per l'Església catòlica "escandalosos i deshonestos"; es va comprometre a difondre la devoció a la Preciosa Sang, divulgada per Gaspare del Bufalo i abraçada per Vicenç des de 1817; sol·licitat pel bisbe Cristaldi, rector de l'Archiginnasio, va animar cercles dogmàtics i l'educació teològica a l'Acadèmia de Teologia per a joves estudiants. Va prestar servei al sagrament de la Confessió, especialment a l'Església de Santa Maria del Suffragio a partir de 1827, com a director espiritual del Seminari Romà, i el 1833 del Pontificio Collegio Urbano di Propaganda Fide.

En la intenció de Vicenç, totes aquestes activitats formaven part d'una obra més gran de restauració cristiana, a realitzar amb el suport dels laics, cadascun segons la seva disponibilitat o capacitat, en l'associació amb la missió sacerdotal del clergat. En aquest sentit va intentar establir una relació profunda amb els joves, perquè tot i que va practicar la mortificació ascètica de l'esperit i la carn, mai no va considerar la mortificació com un fi en si mateix, una pràctica àrida de penitència, sinó que la seva finalitat principal era la pràctica de l'amor a Déu.

Per concretar la seva visió de la restauració i combatre l'expansió de les sectes, que es reunien en els deambulatoris del Coliseu, Vicenç va concebre una «Societat de l'Apostolat Catòlic» ad salvandas animas et ad destruendum peccatum.

Va cridar homes i dones de totes les condicions i estats, des dels membres del patriciat romà fins als comerciants, des dels professionals fins als obrers, ja que estava convençut que tothom podia ser “apòstol”.

Al principi la Congregació es va centrar especialment en les missions com a objectiu, però després Vicenç es va adonar que, a fi de portar els fidels a la tasca de les missions, calia renovar la fe en ells i revifar l'amor de Jesucrist. Per tant, va decidir que l'objectiu principal de la Societat fos la promoció de la creació de col·legis per a la preparació dels missioners.

L'activitat externa de la companyia no es va limitar a una àrea particular de la fe. La seva pròpia fesomia característica va consistir en la catolicitat (universalitat) de les obres i dels membres, capaços d'adaptar-se a les necessitats dels diversos llocs i temps.

En 1846, durant un període de descans a Camaldoli, Vicenç va organitzar la disciplina de la Congregació, basada fins llavors en "pràctiques piadoses", i va elaborar la regla en un compendi de trenta punts, en homenatge al nombre d'anys de Crist i com una advertiment a la seva imitació.

Ràpidament la Societat i la Congregació que la dirigia, es va difondre per tot el món, primer a Londres, i després de la mort de Vicenç, a l'Àfrica, Amèrica, Alemanya, Polònia, Austràlia i l'Índia. Es va afegir, a més, la contribució de la branca de les dones, les Germanes Palotines.

Vicenç va morir a Roma el 22 de gener de 1850, després d'una breu agonia, recitant les paraules del salm In Te Domine speravi; no confundar in aertenum. Alguns diaris de l'època titulaven: «El sant, l'apòstol de Roma, ha mort. El pare dels pobres ha mort». Les seves restes, privades dels cilis i les cadenes, que portava fins i tot al punt de la mort, van ser exposades a San Salvatore, a Onda, on encara descansa sota l'altar major, incorrupte i visible per a tothom. Durant tres dies, es va reunir una munió de fidels, prop del seu taüt.

El 13 de gener de 1887 l'Església Catòlica en va declarar la Virtut Heroica. Posteriorment, el 22 de gener de 1950 va ser beatificat pel papa Pius XII, primera beatificació d'aquell any sant. Finalment fou canonitzat pel papa Sant Joan XXIII, el 20 de gener de 1963.

Lluís Salas Grau, OFS

 

SANTA ISABEL D'HONGRIA 2025.

Jornades del Franciscà Seglar.

Lluís Salas Grau, OFS.

Pau i Bé. Santa Isabel d’Hongria és la nostra patrona i també la del Tercer Orde Regular (TOR). Amb la voluntat d’honorar-la en la seva festivitat, la nostra Fraternitat ha tornat a organitzar les Jornades del Franciscà Secular, celebrades al llarg de tres dies plens de vida fraterna, pregària i formació.

Dimecres 12 de novembre.

Després de l’Eucaristia de dos quarts de vuit del vespre, els germans i germanes ens vam aplegar al saló parroquial, on la nostra germana Terencia ens va commoure profundament amb el testimoni sincer i viu de la seva vocació com a franciscana seglar.

Divendres 14 de novembre.

Un cop finalitzada l’Eucaristia del vespre, a partir de les 20.15 h vam celebrar la Vetlla del Franciscà Seglar, amb la participació també de diversos feligresos de la parròquia. Va ser un temps intens de pregària compartida, viscut amb profund sentit de comunió.

Diumenge 16 de novembre: la “festa gran”.

La celebració central va tenir lloc el diumenge 16 de novembre, amb una trobada fraterna dedicada plenament a Santa Isabel d’Hongria, patrona del nostre Orde.

Acollida fraterna, a càrrec del nostre ministre, el germà Javier, i lectura de l’acta anterior per part de la germana Manuela, la eficient secretària de la Fraternitat.

Conferència formativa, a càrrec de la germana Terencia, que ens va oferir una acurada exposició sobre la vida profundament cristiana i extraordinàriament generosa de Sant Joan Maria Vianney, prevere francès, membre del Tercer Orde de Sant Francesc —l’actual OFS—, canonitzat l’any 1925 i posteriorment proclamat patró de tots els rectors de parròquia del món. És conegut popularment com el rector d’Ars.

La germana Maria Pin ens va presentar Marité Ferrada Escanilla, infermera ambiental i fundadora de MYCELIUM_PW, que tot seguit ens va oferir una conferència molt amena i dinàmica sota el títol: «¿Qué puedo hacer yo para mejorar el medioambiente?»

Ens va parlar de la necessitat de viure de manera sostenible; d’un desenvolupament que satisfaci les necessitats del present sense comprometre les de les generacions futures; de com reduir de manera eficient la producció dels nostres residus quotidians; de la pèrdua de biodiversitat; dels hàbits de consum i de l’impacte real de la fast fashion (moda ràpida). També ens va introduir les conegudes “7 R”: Repensar, Rebutjar, Reduir, Reutilitzar, Reparar, Recuperar i Reciclar. La conferència va concloure amb un interessant torn de preguntes, aportacions i reflexions compartides.

 PRESENTACIÓ AMB POWERPOINT.

A dos quarts d’una, celebració de l’Eucaristia, presidida per fra Àngel Mariano, amb la participació litúrgica de la nostra Fraternitat. Va ser una celebració especialment significativa, en la qual la germana Conxi Escartín va fer la seva professió i la resta de germans professos vam renovar els nostres compromisos.

A la capella dels Màrtirs, conduïts pel mestre de formació, l’assistent i el ministre, vam celebrar el Ritus d’Iniciació de la germana Isabel, seguit d’una estona de pregària amb Exposició del Santíssim Sagrament.

Finalment, vam compartir el dinar fraternal, al qual vam convidar els germans de l’OFM Conventual del convent i algunes persones usuàries del "cafè franciscà". Va ser un àpat senzill, joiós i ple de germanor, on vam compartir tant els aliments com les vivències i els pensaments.

Donem gràcies a tots els germans i germanes per la vostra participació i implicació.

El Senyor ens dona germans.

 

BEATA EUROSIA FABRIS, O.F.S.

Del Martirologi Romà del dia 8 de gener.
Beata Eurosia Fabris, O.F.S.

• Eurosia Fabris Barban (Quinto Vicentino, 27 de setembre de 1866 - Marola, 8 de gener de 1932) va ser una mare de família italiana, proclamada Beata per l'Església Catòlica el 6 de novembre de 2005 a la catedral de Vicenza, sota el pontificat de Benet XVI. També coneguda com a Mamma Rosa, és venerada com a model de santedat en la vida quotidiana d'una família catòlica. El 14 de maig de 2017 va ser proclamada patrona de l’Orde Franciscà Seglar del Vèneto.

• Martirologi Romà: A prop de Vicenza, Itàlia, la Beata Eurosia Fabris, mare de família i membre de l'Orde Franciscà Seglar (1932).

++++++++++++++++++++++++++++++++

El que se sap de la vida d'Eurosia Fabris prové dels testimonis donats per persones conegudes, tal com ha elaborat la comissió d'investigació del seu procés de beatificació.

Eurosia Fabris va néixer el 27 de setembre de 1866 al sí d’una família pagesa, a Quinto Vicentino, una petita zona agrícola prop de la ciutat italiana de Vicenza.

El 1870, a l'edat de quatre anys, ella i la seva família es van traslladar a Marola, un poble proper, on va viure la resta de la seva vida. Només va poder assistir a l'escola durant dos anys, entre 1872 i 1874, perquè calia que ajudés els seus pares amb les feines de la granja i les tasques domèstiques. Tot i això, encara va poder aprendre prou per llegir diversos textos religiosos en la seva joventut, especialment la Bíblia, el Catecisme, la història de l'Església Catòlica Romana, la Filotea de Francesc de Sales i les Massime Eterne d'Alfons de Liguori.

Quan Eurosia tenia dotze anys va fer la seva Primera Comunió, i des d'aleshores va rebre l' Eucaristia tantes vegades com se li permetia, que només era en els dies de festa religiosa, ja que la comunió diària només estava permesa a la majoria dels catòlics després d'un decret del papa Pius X, el 1905.

Eurosia es va unir a l'Associació de les Filles de Maria, a l'església parroquial de Marola, i en va ser un membre devot. Va observar fidelment les pràctiques del grup i, amb el pas del temps, va anar creixent fins a expressar un gran amor a Maria, la mare de Jesús. Les seves devocions preferides eren l'Esperit Sant, l’Infant Jesús, la Creu de Crist, l'Eucaristia i la Mare de Déu, i la pregària per les ànimes al Purgatori. Era coneguda com a agent de bona voluntat a la seva família, entre els seus amics i a la seva parròquia, on feia classes de catecisme i costura, als nens i nenes que venien a casa seva.

Eurosia, de divuit anys, coneguda comunament com "Rosina", va rebre diverses propostes de matrimoni, ja que es va observar que era una dona dedicada, piadosa i treballadora. Tanmateix, Eurosia les va rebutjar, ja que en aquell moment no es considerava cridada al matrimoni. L'any 1885, però, es va produir un tràgic esdeveniment que canviaria la seva vida per sempre. Prop de casa seva, una dona jove casada va morir deixant tres filles petites. Una d'elles va morir poc després de la seva mare. Les altres dues, Chiara Àngela i Itàlia, només tenien 20 mesos i 2 mesos, respectivament. El pare dels fills, Carlo Barban, estava fora cuidant familiars malalts. Eurosia anava cada matí a casa d'aquests nens durant sis mesos, per cuidar-los i mantenir la seva llar.

Després d'aquest acte de caritat, Eurosia va contemplar els fets a través de la pregària i, seguint el consell dels seus familiars i el del rector, va decidir casar-se amb el pare de les nenes. Eurosia Fabris i Carlo Barban es van casar el 5 de maig de 1886. Va considerar el matrimoni en termes dels sacrificis que faria i va acceptar-ho com la voluntat de Déu, a qui ara sentia que la cridava, a través de la seva experiència de cura vers els dos nadons, per abraçar una nova missió. Eurosia era coneguda per l'amor i el respecte que mostrava cap al seu nou marit, que la considerava una confident i consellera.

Eurosia va adoptar les dues noies òrfenes i va tenir nou fills més. També va mantenir la seva casa oberta a d’altres nens, que la coneixien com "Mamma Rosa". Va dedicar la vida a la seva família, ensenyant als seus fills a resar, a obeir, a respectar la "voluntat de Déu" i a practicar les virtuts cristianes, sacrificant les seves pròpies necessitats per a fer-ho. El seu èxit en aquestes tasques és testificat per l'ordenació de tres dels seus fills com a sacerdots, entre ells el franciscà fra Bernardino, que es convertiria en el seu primer biògraf.

Eurosia va viure una vida intensa de pregària. Va emular les dones fortes de la Bíblia fins convertir-se en un tresor per a la seva família. A les seves biografies s'informa que, fins i tot en temps de crisi, va aconseguir equilibrar el pressupost familiar, alhora que exercia una gran caritat amb els pobres, especialment amb els orfes de la Primera Guerra Mundial. Va cuidar els malalts i els va prestar assistència contínua, especialment durant la malaltia terminal i la mort del seu marit Carlo, el 1930.

Eurosia esdevingué Franciscana Seglar, assistint fidelment a totes les seves reunions, però especialment intentant viure les regles franciscanes de "pobresa i treball abnegat en la causa de Crist". Això ho va fer intentant mantenir un esperit de pobresa i alegria a casa seva, enmig del seu treball i pregària diàries. Era coneguda per les seves maneres gentils amb tothom, i lloava Déu com el "Creador i font de tot el bé i el donador de tota esperança".

Eurosia va morir el 8 de gener de 1932 i va ser sebollida a l'església de Marola.

Va ser proclamada Venerable el 7 de juliol de 2003, pel papa Sant Joan Pau II. L'any 2004, l'Església Catòlica va reconèixer oficialment un miracle com a resultat de la seva intervenció; va curar una dona malalta que els metges pensaven que no es podia recuperar. El 7 de febrer de 2005 s'inicià el procés de canonització a la cúria diocesana de Pàdua, després d'algunes dificultats inicials per a promoure la causa. Va ser ascendida el novembre de 2005 a l'estatus de Beata, el següent pas en el camí de la Santedat.

Lluís Salas Grau, OFS.