Sant Joan XXIII, Papa. O.F.S.
Santa Maria Francesca de les Nafres de Nostre Senyor Jesucrist, O.F.S.
Santa Maria Francesca de les Nafres
de Nostre Senyor Jesucrist, O.F.S.
Del Martirologi Romà del dia 6 d'octubre.
Santa Maria Francesca de les Nafres de Nostre Senyor Jesucrist. O.F.S.
Beat Antoni Chevrier, OFS
BEAT ANTONI CHEVRIER, O.F.S
Del Martirologi Romà del dia 2 d’octubre.
Beat Antoni Chevrier, prevere. O.F.S.
Se l’anomena el «Sant Francesc d’Assís de l'era industrial».
Va néixer a la Pasqua el 16 d'abril de 1825. Va ser l’únic fill dels seus pares, i va rebre el bateig el 18 d'abril següent. Del seu pare va heretar un humil esperit i gentilesa i, de la seva mare, una disposició apassionada i enèrgica. Va rebre la seva Primera Comunió el 1837.
El 1840 -a l'edat de catorze anys- el rector de la parròquia li va preguntar si volia convertir-se en capellà. Chevrier no ho havia pensat mai, però va dir que li agradaria. Només pensar-hi, s’hi va sentir feliç i va decidir convertir-se en sacerdot, començant els seus estudis de sacerdoci a l'edat de disset anys el 1842. Va rebre la sotana a l'octubre de 1846 i va rebre la tonsura el 1847.
Abans de fer-se sacerdot, volia unir-se a les missions estrangeres, però la seva mare s’hi va oposar i li va dir: "Ets un ingrat, senyor, un mal fill. Creus que t’he criat i pujat perquè acabis sent menjat per salvatges?. Et pots aletejar a Lió! Si malgrat tot hi vas, et repudiaré com a fill meu".
Va ser ordenat sacerdot el 25 de maig de 1850, pel cardenal Louis Jacques Maurice de Bonald, i va ser enviat a Saint-André de la Guillotière com a ajudant de sacerdot. Allà es va obsessionar per les condicions miserables dels pobres que trobava. Pel que fa el patiment, va escriure: "Sabeu què és el que fa els homes? Patiment, penúries, mortificacions. L'home que no ha patit no en sap res; és un fideu coix".
En un sermó, al voltant de la qüestió dels pobres va dir: "Sempre que els grans de la terra s'enriqueixin, sempre que la riquesa del món es mantingui tancada a les mans cobdicioses dels pocs que la busquen, augmenten la pobresa, disminueixen les oportunitats laborals i els salaris es mantenen sense pagar. Veiem que els treballadors pobres treballen des de la matinada del dia fins a la nit, gairebé no guanyen prou amb el seu pa i el dels seus fills ".
A mitjanit del 31 de maig de 1856, una gran tempesta va provocar inundacions. Va rescatar diverses víctimes malgrat el perill per a la seva pròpia vida.
La Nit de Nadal el 1856 va meditar davant el pessebre i allà va adonar-se que la seva veritable missió de sacerdot era evangelitzar als pobres, sí, però també ajudar als pobres als carrers, tot formant una congregació religiosa per tots els que eren pobres. Aquesta experiència va ser gairebé com una "conversió" sobtada. A Ars-sur-Formans, el gener de 1857, va consultar amb Sant Joan Baptista Maria Vianney. Va demanar abandonar la seva parròquia per perseguir aquest objectiu i una reunió amb el laic Camille Rambaud el juny de 1857 va afavorir-ho. De vegades, els pares li enviaven els seus fills delinqüents i altres li demanaven que tragués els fills de la presó i els portés a viure amb ell per una vida millor.
El 10 de desembre de 1860 va comprar una sala de ball en desús amb l'objectiu d'establir una capella i un refugi per a nens pobres i els de les perifèries per proporcionar-los una educació cristiana. Durant la seva vida va rebre al voltant de 2400 adolescents masculins. El 1866 va obrir una escola clerical - que va créixer en el seu institut masculí - per als aspirants a clergues.
El primer lot va ser ordenat a Roma el 1876. La branca femenina del seu Orde - les Germanes de Prado - es va obrir no molt després de la seva primera creació. Els disturbis socials van amenaçar Lió i París el 1871, però el conflicte a Lió es va detenir quan Chevrier va celebrar la Festa del Corpus Christi i va desfilar amb l'Eucaristia pels carrers; els manifestants no es van atrevir a interrompre la celebració.
Chevrier també va ser escriptor i va escriure tant el "Deixeble de Jesucrist" com "Déu envia Revolucions". En aquest últim va criticar els sacerdots que perseguien l'avarícia i la seva excessiva afecció als béns materials.
Va caure malalt a la primavera de 1874, començant el seu llarg període de malalties, que no el van deixar ja fins a la seva mort. Es va mig recuperar i va fer una visita de quatre mesos a Roma per estar amb els seus futurs sacerdots. Però un es va fer membre dels trapencs, mentre que els altres –ordenats al maig de 1877– es van resistir a tornar amb Chevrier a la congregació.
El setembre de 1879 sabia que s’acostava la mort, a causa de la seva malaltia. Chevrier va morir el 2 d'octubre de 1879 després de patir una llarga malaltia.
Al voltant de 10000 persones van assistir al seu funeral. El seu Orde va ser aprovat per dret diocesà el 1924, i va ser agregat als Frares Menors Convencionals el 1930. L'Orde va rebre el decret papal d'elogi del papa Sant Joan XXIII el 28 d'octubre de 1959.