RECÉS DE QUARESMA 2023.

Lluís Salas Grau, OFS

La Quaresma és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua, que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-nos per a la Setmana Santa. Atès que l’objectiu de la Quaresma és establir un període de reflexió i penitència, a fi de què tots els cristians tinguin temps de preparar-nos per la celebració de Pasqua, una de les maneres d’ajudar en aquest objectiu és fer un recés, el Recés de Quaresma.

Aquest any, amb la generosa i càlida col·laboració de la Congregació de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor, l’hem fet a la casa natal de Maria Anna Mogas Fontcuberta, fundadora de la congregació, al carrer de Corró, ben a prop del convent dels nostres germans de l’OFM Conventual.

Hi va haver unes paraules de salutació del nostre Ministre i del nostre Frare Assistent i, tot seguit, la germana Clara Fernández, del Convent de Vilobí d'Onyar de l'O. S. C., ens va dissertar al voltant del PERDÓ, vist des de la perspectiva cristiana, est clar, i específicament de la franciscana.

 

«Aleshores Pere preguntà a Jesús:

--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?

Jesús li respon:

--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set».

(Mateu 18, 21-22)

 

Enllestida la dissertació, els germans de la Fraternitat ens vam dirigir al pati de la casa, per a fer el Viacrucis Franciscà amb les quinze actuals Estacions, dirigit també per sor Clara Fernández.

El “Via Crucis” o “Camí de la Creu”, és un camí d’oració que cerca facilitar-nos la meditació de la Passió de Jesucrist al seu camí al Calvari. És molt probable que el costum de pregar les Estacions de la Creu comencés ja a Jerusalem, d’ençà el segle IV, durant l’època de l’emperador Constantí, quan es convertí en una fita pels peregrins a Terra Santa.

És ben cert que, per un munt de motius,  ben poca gent podia anar a Terra Santa. Així doncs, es van establir aquestes Estacions del Via Crucis a molts santuaris d’Europa i, amb el temps, a determinats indrets de les diòcesis. No hi ha certesa de quan van sorgir les Estacions tal i com les coneixem avui, ni quan es va començar a concedir indulgències, però tot ens porta a pensar en l’Orde Franciscà, atès que a ells se’ls va concedir la custòdia dels indrets més preuats de Terra Santa, l’any 1342.

Ja veient les grans dificultats per a peregrinar-hi, l’any 1686, el papa Inocenci XI va concedir a l’Orde Franciscà el dret d’erigir Estacions a les seves esglésies i va declarar que totes les indulgències que fins a les hores es rebien per visitar els llocs de passió de Jesucrist, les podrien guanyar també els franciscans i els afiliats a l’orde, “fent” les Estacions a les seves pròpies esglésies. I des de les hores fins a dia d’avui, amb la seva natural evolució.

 

«Déu altíssim i gloriós! Il·lumineu les tenebres del meu cor i doneu-me una fe resta, una esperança certa i una caritat perfecta; seny i coneixement, oh Senyor, per tal que jo acompleixi el nostre sant i veritable manament. Que la força abrusadora i mel·líflua del vostre amor, absorbeixi el meu esperit per damunt de tot el que hi ha sota el cel, perquè jo mori per amor del vostre amor, oh Vos, que us vau dignar morir per amor del meu amor».

 

El Recés va continuar amb l’Eucaristia a l’església del convent, i el posterior dinar de fraternitat.

- ARTICLE ESCRIT PER LLUIS SALAS GRAU, OFS,
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SECULAR DE CATALUNYA.
ANY 28 – MAIG 2023 - NÚM. 266.