TROBADA FRATERNA AMB ELS GERMANS DE LES FRATERNITATS DE SABADELL, LLEIDA I POMPEIA, A CASTELL D’ARO. 27 i 28 de maig 2023.

Lluís Salas Grau, OFS

Una vegada deixades ben enrere les limitacions de tota mena a les que ens havia obligat la pandèmia de la COVID, per acomiadar el curs ens plaïa molt el fer una trobada fraterna amb germans d’altres fraternitats, que fos a l’hora un recés espiritual al “Centre d’espiritualitat Mariàpolis Loreto”, de grat record.

Així doncs, vam concretar les dates i les condicions amb l’amic Lluís Cendra, del Centre Mariàpolis, per informar a les fraternitats amb les que tenim més relació. No va poder ser amb totes, per la limitació d’habitacions.

• DISSABTE 27 DE MAIG.

A les 10 del matí ens hi vam anar aplegant els germans de les diverses fraternitats. Per Granollers: l’Assistent fra Antonio Royo, Sussi, Manuela, José, Lluís Salas, Fernando, Alexandra, Magdalena, Javi, Marielo i Teresa; per Sabadell: Mª Carmen Aravena, José Luis i Mª Antònia; per Lleida: Josep i Adelaida; per Pompeia: Montserrat Linares i Enric. Una vegada rebuts pel Lluís i la Marta, se’ns va assenyalar la habitació de cadascú, on vam poder descarregar els nostres fatos, i se’ns va servir un cafè i pastes de benvinguda, al tendal del jardí.

Ja tots a la Sala Polivalent, a dos quarts d’onze va començar el que de fet era el recés. Fra Antonio Royo, el nostre assistent, ens fa una completa i plaent explicació del que és la Espiritualitat de la Fraternitat Franciscana, explicant-nos molt bé entre altres punts, com cal que apreciem les qualitats dels altres germans i conreem les nostres, rellevant-nos així entre els uns i els altres les qualitats i enriquint a la Fraternitat.
També ens comenta sobre el capítol 12 de “VOCACIÓ FRANCISCANA”, del Lázaro Iriarte, sobre la gratuïtat evangèlica i com per a Sant Francesc, el primer és ser germans. Fet i fet, als seus escrits parla més de Fraternitat que de vida en comú.
La primera característica, Crist és el centre de la vida en els germans reunits en nom seu. Una altra és la Presència de Crist als germans, als que els uneix l’espiritualitat i, reunits per l’Esperit Sant, la importància de la paraula del germà, l’acceptació recíproca, acceptant a cada germà tal com és. També l’anivellament total entre tots els components del grup, mirant-nos tots com a fills de Déu, i la mútua disponibilitat, atès que a la pobresa la supleix la Caritat. Ens indicà que hi ha més punts a banda d’aquests, est clar, però el principal és l’atenció al germà malalt.

Un costum que a la nostra Fraternitat ja comencem a tenir arrelat és el de que un germà prepari i narri la biografia d’un sant o d’un beat de l’OFS, en preferència, o del altres ordes franciscans. Així, al voltant de les 11, la germana Alexandra ens va narrar molt bé la vida de Sant Maximilià Maria Kolbe.

A dos quarts de dotze hi va haver la primera part de un videofòrum, preparat pels nostres germans Alexandra i Fernando, amb la visió de la pel·lícula “Otra oportunidad”, basada en una historia real: “En una freda nit del 2007, el cotxe d’un abnegat pare de quatre fills és colpejat per un altre, conduit per un conductor ebri de disset anys. En un instant violent i devastador, cadascú s’enfronta a un futur dràsticament diferent. Però mentre Chris Williams s’asseia en un vehicle destrossat, adonant-se que la seva dona, el seu nadó no nascut, la seva filla de nou anys i el seu fill d’onze acabaven de morir, es compromet a fer una cosa extraordinària: perdonar. La història de Chris Williams és el relat cinematogràfic de com algú pot perdonar malgrat el desig de venjança que brolla als racons foscos del cor humà, demostrant al món que l’esperança, l’amor i el perdó ho poden superar tot quan es deixen emportar”.

A dos quarts de dues ens vam dirigir tots plegats a la capella, petita i recollida, per assistir a l’Eucaristia de dissabte, presidida per fra Antonio.

Puntuals a les dues, vam anar al menjador on, beneïda la taula per fra Antonio, vam gaudir d’un exquisit dinar, preparat pel matrimoni del Lluís i la Marta i d’altres col·laboradors. Va esser una estona força distesa i agradable, a la que s’hi va afegir el germà Xavier Lluch, de la Fraternitat d’Igualada, tot i que no s’hi va poder quedar a la tarda.

Després de la sobretaula, vam tenir una estona lliure fins les quatre, quan vam retrobar-nos a la Sala Polivalent. Allà, el psicòleg i terapeuta Joan Contreras, ens va fer una xerrada al voltant de la “ESPIRITUALITAT FRANCISCANA I SOCIETAT ACTUAL”. En una pissarra, ens va fer un esquema, per a poder fer-se més entenedor: Cos, Emocions, Ment, Consciència i Fe.
Dins del context, ens va remarcar la necessitat de suport als joves, atès que són molt sensibles a totes les influències alienes, per la seva marca de formació i vivències. Entre d’altres punts, ens comentà que els creients hem de sembrar llavors, per arribar a la fe. Varis estudis han demostrat que la taxa de suïcidis és força més alta als no creients que als creients. La gent no religiosa té molta més probabilitat de suïcidar-se.

Els creients estem fets per a tenir una línia de fe, que ens dona sentit a tota la nostra existència, i que ens ha de servir per a poder donar control als fills. L’esfera de l’espiritualitat, afecta a poc a poc diferents capes socials. Les persones no creients, estan en un continu conflicte amb elles mateixes. La persona està feta per a tenir una creença religiosa, a fi de poder evolucionar una consciència que la porta a la fe. Si som conscients de la nostra fe, no ens enganyen tan fàcilment. Els adolescents, com a tals, en general rebutgen tot el que necessiten i qualsevol desconegut pot ser un amic per conèixer.

Ja era un quart de set quan, acomiadat l’orador, passem tots els germans a la capella a fer la pregària de l’Exposició del Santíssim Sagrament, fenomenalment preparada per Carmen Aravena i Mª Antònia, germanes de la Fraternitat de Sabadell, amb l’ajut de fra Antonio.

I a les set, la segona part del Videofòrum. Reunits tots al tendal del jardí vam encetar un col·loqui força amè i sincer, fora de qualssevol costumisme. Vam parlar a bastament sobre si ens sentíem identificats amb algun personatge i, molt especialment, si, en anàlogues circumstàncies, faríem el mateix que el protagonista. Val a dir que no va sorprendre la varietat i sinceritat de les respostes.

Desprès d’un dia força intens, a dos quarts de nou vam passar al menjador a sopar, i seguidament, vam tornar al jardí, a esbargir-nos amb la màgia franciscana del germà Javi i amb una distesa vetllada, a les que s’hi va afegir el germà Xavier d’Igualada. Acabada la vetllada, es van acomiadar germans d’algunes fraternitats, mentre que la resta ens vam retirar a les nostres habitacions.

• DIUMENGE 28 DE MAIG.

A les 9 del matí ens retrobarem tots els germans al menjador, per esmorzar en un ambient relaxat i distés. Tot seguit, una estona de temps lliure fins les 10. Aquí se'ns uneixen els germans Josep Mª García, Carmen Gómez i Marta Oriola de la fraternitat de Granollers, que no havien pogut pujar dissabte.

A les 10,00 hores, passem a la Sala Polivalent per a fer la Pregària, preparada pel germans Fernando Llanillo, Mestre de Formació, i Lluis Salas, sobre la Festa de Pentecosta “Vine Esperit Diví”, amb Ambientació, Oració inicial; el Salm “Déu ho sap tot”, que fem a dos cors; un breu silenci; Text Bíblic: Actes dels apòstols 2,1-4; Text Franciscà: 2a Carta de Santa Clara a Santa Agnès; lectura del Capítol II, 4 de la Regla de l’OFS. I com a SIGNE, amb la projecció de les set estampes, es van llegir els Set Dons de l’Esperit Sant: Saviesa, Enteniment, Consell, Fortalesa, Ciència, Pietat i Temor de Déu, finalitzant amb la oració “AMEN” https://www.youtube.com/watch?v=fKLpfFvfTKE cantada. Desprès d’una estona personal, al voltant de les 11 hores projectem un audiovisual preparat i editat per Javi Conejo i Joan Contreras, amb la història de les diferents Fraternitats Locals de Catalunya.

I ja deixada la Sala, vam baixar tots a la capella, on fra Antonio Royo va celebrar la Eucaristia del Diumenge de Pentecosta. Una celebració en petit comitè, íntima, intensa, molt viscuda, on vam rebre tots el cos i la sang de Crist.

Desprès del dinar fratern hi va haver uns avisos del nostre Ministre, el seu reconeixement a tots els germans que havíem compartit el recés i, molt especialment, l’agraïment més sincer a l’Assistent fra Antonio Royo pel gran privilegi que hem tingut, a l’honrar-nos el cap de setmana amb la seva presència, atès que sabem la gran quantitat de tasques que té.

I l’hora dels adeus, donant gràcies a l’Esperit Sant pel do dels germans. Tant de bo que ho puguem tornar a fer l’any que ve.