Josep Serra i Sales, OFS.
Fa
dies algú em va qüestionar per què entrar a formar part de l’OFS i no d’un grup
d’oració i pregària prenent com a referents, com a Mestres, a Sant Francesc i
Santa Clara. La meva resposta la vaig copiar d’una que em van donar uns germans
de la fraternitat de León (Nicaragua). La resposta d’aquests germans a una
pregunta semblant que jo els vaig fer va consistir a dir "perquè l’OFS és
un Orde i un Orde amb vocació de recerca i compromís amb la fraternitat
universal". I tenien raó, els grups parroquials o d’oració i pregària no
solen superar l’àmbit local i molt sovint tampoc superen el temps d’una
generació.
Soc conscient que estem vivint uns temps convulsos en què tota forma de poder o autoritat és qüestionada, que impera el jo sobre el nosaltres i el nosaltres sobre el vosaltres, que ens molesta tot allò que fa olor a norma, llei o obligació, que no acceptem cap imposició que vingui de fora i rebutgem la idea que pugui haver-hi accions que s’hagin de fer sí o sí. En aquest context la idea d’un Orde amb una Regla i unes Constitucions creen una oposició d’entrada, no se li troba el sentit.
Si a aquest fet se li suma el fet que encara avui en dia la realitat que uns cristians catòlics professin la seva fidelitat a l’Església però també reclamin la seva independència respecte al sacerdot, al frare o a la parròquia sembla un escàndol, com si els franciscans seculars (en el que cas que ens pertoca) fóssim nens petits que necessitem l’autorització del frare en allò que pertoca a la nostra fe com si fóssim menors d’edat que quan hem de fer una acció primer hem de mirar als pares per tal de veure què opinen.
L’OFS té 800 anys, ja som grans i tots n’hauríem de prendre consciència. Som un Orde independent que, evidentment, guarda una estretíssima relació amb l’OFM en qualsevol de les seves tres branques, però tots hauríem de tenir clar, també l’OFM, que l’OFS ha de fer camí, el seu camí, acompanyats, assistits però no guiats, no dirigits, no manats per algú que no sigui el propi OFS.
No deixa de ser curiós que en aquells llocs del planeta on l’OFS creix són aquells llocs on l’OFS funciona com a Orde, com a Orde independent, anar en contra d’aquesta independència és anar en contra del creixement espiritual i personal dels franciscans seculars. Allà on l’intervencionisme és més gran, l’OFS pateix una crisi d’identitat i de creixement. Però no sols això, allà on creix s’observa un fort sentiment de fraternitat universal. Soc dels que crec que els meus germans de fe són tots els cristians, que els meus germans són tots els éssers humans i que els meus germans d’espiritualitat són tots els franciscans, reduir aquesta realitat als germans de la meva fraternitat local és, segons el meu parer, una aberració, una realitat que ens fa molt mal i que és especialment dominant a la Vella Europa que veu com dia a dia la domina més el sentiment egoista i una indiferència religiosa que també abraça el sentiment de pertinença universal.
L’Orde no està per a imposar res sinó per permetre i per fer possible que tots els franciscans seculars fem el camí junts, compartint no sols la fe sinó també els problemes, les dificultats, les vivències i les alegries que, o bé nosaltres o bé els nostres germans pateixen.
És evident que no sempre podem estar d’acord amb la línia que marca l’Orde, però si és possible aquesta vivència de fraternitat universal ho és perquè tenim una Regla i unes Constitucions pròpies que van més enllà de l’opinió del frare o el ministre de torn. També crec que és evident que el fet de ser un Orde religió ens permet agafar perspectiva de qualsevol opinió política i/o patriòtica. Estem per sobre d’això o, almenys, ho hauríem d’estar a nivell religiós. Fora d’aquest àmbit tots podem tenir la nostra opinió política però l’OFS se n’hauria de mantenir al marge, barrejar política i religió no fa cap bé i en canvi ens separa, en divideix i ens allunya de la fraternitat universal.
El proper mes de març hi ha capítol electiu. Espero que el
nou Consell, juntament amb els tres frares assistents, vagi en aquesta
direcció, encara que, evidentment, això dependrà de la voluntat de tots els
germans i germanes que formen part de l’OFS.
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SECULAR DE CATALUNYA.
ANY 25 – NOVEMBRE 2020 - NÚM. 238.