LC 16, 19-31
“UN POBRE QUE ES DEIA LLÀTZER S’ESTAVA AJAGUT VORA EL PORTAL
DEL RIC, AMB TOT EL COS NAFRAT... ”
Al costat de la casa d’aquell famós, també dins una parada
del metro a la gran ciutat, a la porta d’una botiga o d’un centre comercial...
Al costat de casa teva, en el mateix bloc de veïns, quan vas a buscar el diari
o fas cua per comprar el pa... Si et decideixes a obrir els ulls amb
honestedat, és tan fàcil que quan els obris vegis algú que sofreix...
No regalis ni un instant al teu cervell per intentar
analitzar i descobrir de qui és la culpa. I, en un primer moment, si m’apures,
ni t’entretinguis en pensar si pots, o no, fer quelcom per ell. N’hi ha prou,
per començar,
que t’esforcis en fer-te sensible al dolor, la misèria
i la
feblesa de l’altre. Ser sensible i acceptar-la!
Senyor, voldria parlar amb Tu, pregar... Tot, però, em
distreu i em sento profundament dispers.
Voldria pensar en Tu sense els crits
dels que pateixen, sense atabalar-me pel dolor mut d’aquells que ni dret tenen
a parlar, sense els gemecs dels que es dolen i no tenen qui els doni consol,
sense l’angoixa continguda de qui s’arrossega a poc a poc, amb els ulls mirant
sempre el terra...
Voldria parlar amb Tu, i tot, tot em fa nosa... I, me’n
adono que Tu, oh Crist, Déu-fet-home, ets en tots i cadascun d’ells.
Senyor... que vulgui escoltar-te!
(Moltes gràcies, Sílvia)