Etiquetes

PREGAR EN QUARESMA 2019 · 31 de març de 2019 · Diumenge IV de Quaresma



Lluc 15,1-3.11-32
<< I SE N'ANÀ A TROBAR EL SEU PARE >>

Resultado de imagen de Lluc 15,1-3.11-32




Resultado de imagen de esperanza en diosLa Quaresma ens presenta dos reptes.

El primer és el de la QUALITAT: cert! no ens conformem, ni ens resignem a ser uns desgraciats.

El segon és el de l’ESPERANÇA: creure que al final del camí hi ha un Pare amb els braços oberts, disposat a acollir-nos, i amb un cor ple d’amor vers nosaltres.






Resultado de imagen de alegria en diosSenyor, sé que sols dins teu i amb Tu seré prou capaç de trobar-me amb mi mateix.

Saps prou bé, Déu de l’excés d’amor, com se’m fa de difícil desempallegar-me de tot allò que m’esclavitza, els hàbits poc afortunats que han fet arrels dins el meu cor, el desamor fet rutina...

La teva crida, però, em posa en camí a l’encontre de l’excés d’Amor del Pare. Serà la teva Llum, oh Crist, la que em meni a gaudir la Vida Nova que ens ofereixes, esclat d’alegria, felicitat, festa!



(Moltes gràcies, Sílvia)

PREGAR EN QUARESMA 2019 · 30 de març de 2019 · Dissabte III de Quaresma


Lluc 18, 9-14
<< “DÉU MEU, SIGUES-ME PROPICI, QUE SÓC UN PECADOR.” >>

Resultado de imagen de lc 18 9-14




Massa temps fa que camino sense un nord del tot definit. 

Vaig, del tot dispers, d’un lloc a Quan m’apropo a Déu, amb sinceritat de cor, cauen les màscares i les mentides pel seu propi pes. Àdhuc les meves bones intencions i projectes, prop d’Ell, queden petits...

Resultado de imagen de acercaRSE a dios

La nostra capacitat d’estimar és tan petita al costat de l’Amor de Déu amb el qual ens estima d’una manera particular a cadascú de nosaltres!

Quan m’apropo a Déu, amb cor sincer, sense disfresses..., només puc que reconèixer la meva petitesa i... acceptar el convit que Ell em fa de renovar la meva vida.




Resultado de imagen de gracies déuQuan penso i pondero la fondària com m’estimes, Senyor... el meu cor s’estremeix i sols em ve de gust plorar. No! no pas per desesperació, menys encara per desànim... és perquè el teu amor em torba i em commou... 

Fa que, amb les llàgrimes, rodolin i caiguin també les mentides damunt les quals he edificat la meva vida i, alhora, es crea un nou espai per la Vida Nova  que vols colgar dins meu... Em sé feliç... Em sé estimat... 

G R À C I E S!






(Moltes gràcies, Sílvia)

PREGAR EN QUARESMA 2019 • 29 de març de 2019 • Divendres III de Quaresma

MARC 12, 28B-34

<< ...ELL (DÉU) ÉS L'ÚNIC I QUE NO N'HI HA D'ALTRE FORA D'ELL, ... >>

Resultado de imagen de MC 12, 28B-34








Eiiii, que sembla fàcil i no ho és! 

Reconèixer com a únic Déu veritable el Pare de Jesús és perillós i incòmode. 

Imagen relacionada



Perquè l’opció per Ell em demana de tallar amb tots els altres déus falsos en els quals sovint hi poso la meva esperança, confiança: l’aparença, el plaer, els diners, ... 



Resultado de imagen de o f s

Perquè optar pel Déu de Jesucrist em demana de viure la vida amb responsabilitat, entusiasme i lliurament vers els altres!






Resultado de imagen de dios enseñame a amarte

Tu, només tu, Déu veritable, ets tot el que 

jo desitjo, tot allò que espero, tot allò que

 cerco, tot allò que estimo. I malgrat no

 sempre sigui així... ensenya’m a estimar-te,

cercar-te, confiar en tu, desitjar-te amb tot 

el meu cor, amb tota la meva ànima, amb 

tot el meu pensament...















(Moltes gràcies, Sílvia)

PREGAR EN QUARESMA 2019 • 28 de març de 2019 • Dijous III de Quaresma.


LLUC 11, 14-23<< D'ALTRES, PER POSAR-LO A PROVA, LI DEMANAVEN UN SENYAL DEL CEL >>


jesus-mudo






Resultado de imagen de confianza
Qui més, qui menys, ens agrada de tenir-ho tot sota control. Ens agrada que les coses lliguin i quadrin a la primera. Volem que tot vagi a to amb els nostres esquemes i expectatives. En segons quins temes, no ens agraden gaire les sorpreses de darrera hora...
I... Vés per on! En l’estimar no hi ha manera de controlar res ni de tenir-ne garanties... O confies que l’altre t’estima... o res!





Imagen relacionada
Senyor, augmenta la meva fe. 


Que sàpiga acollir la teva presència en el meu quotidià com un regal d’amor i no pas com una constant ingerència en la meva vida. 

Ensenya’m a confiar en Tu sense intentar controlar-te o manipular-te.







(Moltes gràcies, Sílvia)

PREGAR EN QUARESMA 2019 • 27 de març de 2019 - Dimecres III de Quaresma.


MT 5, 17-19

≪ NO US PENSEU QUE HE VINGUT A ANUL·LAR ELS LLIBRES DE LA LLEI O DELS PROFETES ≫

Resultado de imagen de MT 5, 17-19







Imagen relacionada
Déu no canvia. Cert que Ell s’ha rebel·lat al seu poble, al llarg del segles, de formes i maneres distintes. Que de moltes maneres ha fet arribar el seu missatge. Aquest, però, el missatge, ha estat sempre el mateix... 


D’una forma o altra ens ha parlat del seu amor immens. Un amor que vol fer arribar a tothom sense distincions de cap mena. Jesús és el missatge immutable de Déu fet carn, fet vida, fet home! En Jesús de Natzaret Déu es rebel·la com un Déu d’amor, tot ell excés.


La invariable veritat de Déu, aquest estimar per damunt de tot estimar, ens dóna a conèixer la raó darrera i fonamental del nostre ésser: som convidats a acollir i viure aquesta doll d’amor immens!





Resultado de imagen de jesus ayúdame 



Ajuda’m, Senyor, a acceptar, sens dubtes, el teu amor, i a romandre-hi fidel. 

Que sàpiga i vulgui viure sempre en aquesta aliança de tendresa i d’amor. 

Amb tot el meu cor, el meu enteniment, amb totes les forces de les que sóc capaç.









(Moltes gràcies, Sílvia)

PREGAR EN QUARESMA 2019 • 26 de març de 2019 • Dimarts III de Quaresma.


MT 18, 21-35

 NO ET DIC SET VEGADES, 
SINÓ SETANTA VEGADES SET




Resultado de imagen de Mt 18, 21-35








                                                       

Resultado de imagen de perdonarPerdonar és difícil. S’hi barreja el meu orgull, la sensació de seguretat... De fet, la dificultat de perdonar és..., tan humana, tan lògica... Per poder vèncer aquesta mena de bloqueig, Jesús ens convida a començar a fer i sentir com Déu mateix. Si Déu està disposat a perdonar totes les meves limitacions i febleses..., com puc justificar la duresa del meu cor davant les febleses i les limitacions de qui m’envolta?




Resultado de imagen de Deu ajuda a perdonar¿D’on em vindrà la llibertat i el coratge que em cal per perdonar?.
Per allargar la mà i oferir el meu servei a qui em va fer mal?.
Per poder ser amable i cordial amb aquell que em va insultar?.
¿D’on, si no és de Tu, Senyor, del teu testimoni d’amor incondicional i de la desmesura del teu estimar-me?.



(Moltes gràcies, Sílvia)

LAUDATO SI... PERÒ...


Fra Joaquim Recasens, ofm








L'ecologia és un tema que sempre m'ha interessat. No és qüestió de gustos. Tampoc és qüestió de "hobbies" ni de modes. M'ha interessat i darrerament més, per dos motius per a mi fonamentals. Un és que sóc franciscà; l'altre, molt més important , és perquè és un dels dogmes del "Credo". Sí. Assumim que Déu s'ha fet home de Maria Verge, que fou crucificat, mort i sepultat, i que ressuscità al tercer dia d'entre els morts... Doncs la mateixa consistència té el fet de dir: "Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, Creador del cel i de la terra”. Dogmàticament és igual.

Per què us dic això? Molt senzill. He treballat i he pensat molt i fins i tot he desenvolupat, cosetes sobre la Creació, l’ecologia, la natura. I és cert. Sóc ecologista, però no per ideologia, ni per modes, ni per motius polítics ni socials. Sóc ecologista perquè m'empasso, amb forquilla i ganivet, cullera si cal, la primera nota del "Credo": Crec en un Déu, Pare totpoderós, Creador del cel i de la terra. A més, sóc franciscà.

Segueixo explicant per què us ho dic. L'Encíclica "Laudato Si" és firmada pel Sant Pare Francesc, el 24 de maig de 2015 i definitivament veu la llum el 18 de juny del mateix any. Aquests quasi quatre anys que han passat em donen un certa perspectiva. M'han encomanat, òbviament, com a franciscà, xerrades, opinions, taules rodones, al respecte. Hi he acudit, lògicament. He donat una perspectiva en la que vosaltres hi estaríeu d'acord per la vessant fraterna i la subscriuríeu amb mi. No obstant he tingut una decepció molt gran. I també molt grossa. Jo pensava, i pensar fa ser de ruc, que les coses eren d'una altra manera. Però no, les coses són com són i no com jo les havia pensat. M'explico.

L'Encíclica ha tingut una acollida formidable, descomunal. Se n'ha parlat a tort i a dret. Sempre positivament. No em sembla malament, molt al contrari... Però resulta que la gran majoria de la cristiandat acaba de descobrir, gràcies al Sant Pare, la grandesa i bellesa de la Creació. I tothom s'hi ha bolcat. I és ací on rau el meu desencís i la meva "depressió". ¿Fins ara ningú no s'havia adonat de la meravellosa i prodigiosa obra de Déu? ¿No ha sigut fins ara que els "cristianos de a pié", la "massa cristiana", ha pres consciència del amor de Déu per tot el que està al nostre abast? ¿Ha hagut d'arribar des d'una Encíclica pontifícia la consciència i la conscienciació de la vàlua de la naturalesa? Això m'ha destrossat.

Resultado de imagen de laudato si

Com a cristià m'ha destrossat el veure que malgrat les lectures del Gènesi de la Vetlla Pasqual, any rere anys, ningú no s'assabenta del que tenim. També m'ha fet mal que després de resar el "Credo" cada diumenge, rere diumenge, ningú no s'hagi adonat que Déu és creador. I ja com a franciscà, bé, com a franciscà ja ni parlo.

No només els franciscans. Tothom. Cristians i no cristians. Gent de missa i gent de no-missa. Tothom s'omple la boca parlant de Francesc d'Assís i de tot el que significa. Del seu amor per la natura, de la seva tendresa amb els animals, del seu afecte al ocells. I fins ara, ara que ha sortit l'Encíclica, és ara quan els "cristianets" que presumeixen de sentir-se tots franciscans s’adonen del valor de la natura i de l'amor de Déu en la Creació? Doncs, fins ara ¿què ha passat? ¿Tot era mer folklorisme? ¿Encara estem venent, i dic venent, un Francesc pueril que amb dos pals simula tocar el violí? En aquest món nostre que tant diu admirar a Sant Francesc, ¿ningú no ha estat capaç d'entrellegir el Càntic de les Criatures? Ha estat una descoberta molt dura.

I això que l'estàtua de Pere Jou al Zoo de Barcelona hi és des de 1956. Espero que el valor de la pau i de la no violència no ens l’haguem de creure perquè ho ha publicat una Encíclica d’un Sant Pare, perquè aleshores ja......................


Resultado de imagen de obras de pere jou en zoo barcelona



- ARTICLE ESCRIT PER FRA JOAQUIM RECASENS, OFM
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.
ANY 24 – MARÇ 2019 - NÚM. 220.



PREGAR EN QUARESMA 2019 • 25 de març de 2019 • Dilluns III de Quaresma.


LLUC 4, 24-30


EN SENTIR AIXÒ (LES PARAULES DE JESÚS), TOTS ELS QUI EREN A LA SINAGOGA ES VAN OMPLIR D’INDIGNACIÓ



Imagen relacionada







Com Jesús, també nosaltres (de vegades) som profetes no acceptats. Som menystinguts pels amics, els companys de feina o d’estudi. Ridiculitzats per les nostres idees i opinions no gens en sintonia amb el pensament de la majoria de la societat.

Hi ha persones que no responen a les nostres trucades telefòniques o els nostres missatges a causa de la nostra fidelitat a l’Evangeli.


Resultado de imagen de menospreciados por cristianos

És dur sentir-se exclòs de la sinagoga i del “nostre poble”, sense ser compresos en la nostres fe i opcions de vida.

Sovint, és en aquestes situacions de saber-nos fora del sistema, on trobem el Crist. Ell hi és al costat nostra, fidel en la nostra fidelitat. Complagut de no quedar-se sol. Complagut de saber que pot comptar amb nosaltres tot acollint la seva Paraula i esforçant-nos per viure-la. Tot i que sigui a contra corrent del món i la societat.






Contra la pressió de les majories...
Imagen relacionada

Malgrat els meus propis dubtes...

Quan fora tant fàcil abandonar, desistir...

Àdhuc quan la fe fereix...

Fes-me, Senyor, fidel al teu Evangeli !







(Moltes gràcies, Sílvia)

PREGAR EN QUARESMA 2019 · 24 de març de 2019 · Diumenge III de Quaresma.


LLUC 13,1-9
<<...A VEURE SI DÓNA FRUIT D'ARA ENDAVANT... >>


Resultado de imagen de lucas 13 - 1-9



Resultado de imagen de esperanza diosA Déu sols li cal una espurna d’esperança en nosaltres per tal de donar-nos una nova oportunitat. 
Ell no ens deixa. Som nosaltres qui ens allunyem. 
De totes a totes, és a les nostres mans la responsabilitat de viure una vida digna, una vida plena de fruits, una vida amb sentit.





Resultado de imagen de alegria diosSóc conscient, Senyor, que sovint la meva vida és buida. Que davant segons quines situacions i persones, les meves paraules són profundament amargues. I que no sempre he estat bon company, fill, germà, pare...


On, Senyor? On, si no en Tu, podré trobar la veritable alegria del viure? On, de qui? Amb qui aprendré a donar fruits  d’alegria?





(Moltes gràcies, Sílvia)

PREGAR EN QUARESMA 2019 · 23 de març de 2019 · Dissabte 2n. de Quaresma



LLUC 15, 1-3.11-32
<< ...AQUEST HOME ACULL ELS PECADORS I MENJA AMB ELLS ! >>  

Resultado de imagen de LC 15, 1-3.11-32



La frase de l’Evangeli els fariseus i els mestres de la Llei la digueren, escandalitzats, com una acusació. Avui nosaltres, tu mateixa, tu mateix, te la pots dir com una benedicció !!!

Jesús ha inaugurat una manera nova i distinta de mirar-te, de mirar-nos! Ell veu en tu, en tots i cadascun de nosaltres, molt més que la meva feblesa, que el meu pecat...




Resultado de imagen de Jesus acogeJesús, oh Crist! Gràcies! Gràcies infinites per acollir-me tal i com sóc! Prou sé que el teu estimar és molt més gran, generós i misericordiós que no pas el judici sobre els meus pecats... 

A casa teva, Senyor, en el teu cor, hi ha espai de sobres per recomençar, per acollir-me, guarir les meves ferides i fer-me un home nou! Dins aquest cor teu, Crist Senyor, dins aquest cor teu obert de bat a bat i acollidor, em descobreixo a mi mateix, reconec qui sóc i com sóc, em trobo a mi tal qual! 

Resultado de imagen de eucaristiaEn el Pa de l’Eucaristia, la teva mateixa VIDA que has volgut compartir amb mi, rau la força que em cal per empeltar-me al teu VIURE, per configurar-me a la teva CREU..., per modelar-me a semblança teu... Saber-me estimat amb aquesta desmesura, amb aquesta bogeria... ho és tot!

Gràcies, GRÀCIES!






(Moltes gràcies, Sílvia)

Desde mi rincón: “UNA MIRADA AL MUNDO DE LA GLOBALIZACIÓN”




Francisco Javier Conejo, ofs




Jihad vs. McWorld: cómo el globalismo y el tribalismo están remodelando el mundo es un libro de 1995 del científico político estadounidense Benjamin Barber, en el que expone una teoría que describe la lucha entre "McWorld" (la globalización y el control corporativo del proceso político) y " Jihad " (término árabe para "lucha", aquí modificado para significar tradición y valores tradicionales, en forma de nacionalismo extremo u ortodoxia religiosa y teocracia). Benjamín Barber cuestiona de manera similar el impacto de la globalización económica y sus problemas para la democracia.

La globalización también llega a la cultura. Toda persona nace en un grupo humano que le va haciendo vivir experiencias relativas a la supervivencia, la convivencia y el sentido (ámbitos tecno-económico, sociopolítico y cultural).

B. Barber habla de McWorld y la Jihad como metáforas, respectivamente, de la integración global y de la trivialización del mundo. McWorld, hace referencia al mundo homogeneizado por la cultura de la velocidad y de la inmediatez. La Jihad, como de anti-universalistas.

B. Barber defiende que tanto la Jihad como McWorld van en contra de la democracia.

Es curioso ver cómo la Jihad y McWorld operan con igual fuerza en direcciones opuestas, una coordinada por odios localistas, otra por mercados universales, una recreando antiguas fronteras subnacionales y étnicas desde dentro, otra abriendo desde el exterior las fronteras nacionales.

Podemos decir que las dos tienen algo en común: la anarquía (la ausencia de una voluntad común bajo la guía de una ley, que llamamos democracia. Cada una evita a la sociedad civil y desprecia la ciudadanía democrática, ninguna busca instituciones democráticas alternativas. Su amenaza común es la indiferencia ante la libertad civil.

Resultado de imagen de jihad vs mcworldMcWord es un producto global de la cultura popular conducida por el comercio expansionista. Podemos decir que utiliza la cultura como mercancía y la indumentaria como ideología. Utiliza a las personas, les hace sentir y vivir experiencias falsas, prefabricadas. Quien utiliza sus productos hacen que se identifiquen con celebridades o sientan las vibraciones de los motores de los coches o motos no sólo conducirlos. Podemos decir que es la “estética de lo cotidiano”. Las cosas cotidianas (vestidos, diversiones, coches, tiempo libre…) les conducen a la vida de la calidad, de la aventura: que sean bellos y provoquen sensaciones placenteras.

Existe una sensación de vida fuertemente individualista. La experiencia inmediata, la imagen y la sensación se convierten en su religión civil. No les importa si él u otros tendrán pan o vestidos el día de mañana, lo que les preocupa es el tipo de pan o de vestido o el programa de ordenador o el coche que tiene o desearía tener.

La cultura del bienestar nos lleva a pensar en nosotros mismos, nos hace insensible al grito de los otros, nos hace vivir en pompas de jabón que son bonitas, pero efímeras, son la ilusión de lo provisional, que lleva a la indiferencia. En este mundo de la globalización, hemos caído en la globalización de la indiferencia. La globalización de la indiferencia nos hace innominados, responsables anónimos y sin rostro.

Podemos decir que hay una tarea por hacer. Consiste, desde mi punto de vista en re-iluminar el espacio público para una sociedad civil eclipsada. Se podría buscar una tercera vía entre mercados privados y el estado coercitivo, entre el individualismo anárquico de McWorld y el comunitarismo dogmático de Jihad. O incentivar la educación cívica que se encuentra en la misma base de la democracia. Todo sistema democrático que prescinda de esta necesidad acabará haciendo desvanecerse la racionalidad democrática de sus instituciones. La democracia carece de plenitud sin ciudadanos formados cívicamente. Educación y democracia están indisolublemente unidas. Por eso para Benjamin R. Baber la regeneración de la democracia, con sus contenidos reales de participación política, pasa necesariamente por la educación. Enseñar democracia es servir a la comunidad.


- ARTICLE ESCRIT PER FRANCISCO JAVIER CONEJO, OFS
PUBLICAT AL BUTLLETÍ DE L’ORDE FRANCISCÀ SEGLAR DE CATALUNYA.
ANY 24 – MARÇ 2019 - NÚM. 220.