Etiquetes

ARENYS DE MAR 28 Nov 09

Per fra Josep Manuel Vallejo

Es celebra en el convent de frares caputxins. Hi ha pesents uns quaranta germans de diferents fraternitats. En una sala molt ben ambientada, es comença amb una estona de pregària a l’estil Taizé, amb el cant: “Déu meu i tot...! Seguidamet fra Josep Manuel, llegeix la pregària de Francesc, davant el Crucifix de Sant Damià: Oh Déu Sobirà i gloriós, ... i a l’acabar, repetim, “Déu meu i tot!... Després llegeix el Salm: El Senyor és el meu pastor, no em manca res... del qual en fem ressonàncies.

Com a meditació ens llegeix la carta als romans 12, 1-2: “..Germans, per la misericòrdia que Deu ens té,... I la carta als d’Efes 1,17-18: “... Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist,...

Uns apunts sobre la reflexió que ens ha fet d’aquests textos:
L´únic que pot apaivagar les nostres tenebres és l’amor, que l’amor de Déu vingui al nostre cor, que desitgem posseir l’Esperit Sant, que és amor. Llavors ja no exigim l’amor dels altres.

Veniu Senyor Jesús! Vine Esperit Sant! Veniu a guarir les nostres ferides! A vegades exigim als altres que omplin el forat que tenim que és infinit. I aquest buit infinit, només el pot omplir Déu.

No exigir, ni posseir, ni persones ni aliments... Suplicar que l’amor de Déu vingui al nostre cor... “Il·lumineu les tenebres del meu cor...” Déu és amor, que s’ha donat fins a vessar la sang... Demanar fe, esperança i caritat. Desitjar la presència de la Trinitat en el nostre cor. Suplicar l’esperança que és el fruit de la fe. I el fruit de la fe recta, és la caritat perfecta. La persona oblativa que està pendent dels altres i no de si mateix. Donar sentit, tenir intuïció espiritual, de quina és la seva voluntat.

Un comença a ser cristià quan a posa en pràctica l’Evangeli i que l’acompleixi... Si estic pendent de mi mateix, no és una actitud generosa ni oblativa... Francesc va fer misericòrdia amb els leprosos.... Per això, si voleu veure a Déu, doneu-vos als altres... al “No us emmotlleu al món present...” Perquè ens deixem transformar per l’amor de Déu i per l’Esperit Sant, per fer allò agradable a Déu, que és el que més ens convé.

Ens entrega uns textos de l’evangeli de Joan: (1,31-50). Perquè els reflexionem i ens dóna unes pistes:
- Llegint-lo, podreu experimentar el mateix que van experimentar els deixebles.
- Poseu-vos primer en presència del Jesús vivent, començar a llegir, i posar-vos dins l’escena.
- Recordeu, quan Jesús passava davant el Jordà que Joan Baptista diu: Mireu l’Anyell de Déu! Jesús es girà, i sorprèn la mirada de Jesús... els diu: què voleu? -On és el lloc on us allotgeu? Quin és el lloc de la teva presència? –“Veniu i ho veureu!” Estigueren amb Ell tot el dia... Us imagineu poder estar amb Jesús tot un dia? L’experiència que feren els deixebles és única. Joan i Andreu troben a Simó i li diuen: Hem trobat el Messies! Quan Simó s’hi atansava Jesús se’l mirà... Tu ets Simó, des d’ara et diràs Pere... Pere ha fet també l’experiència de conèixer el Senyor.
Ara anem a fer una hora de silenci, i ens escampem pel bosc o per algun altre lloc.
Després del silenci, tornem a la sala on érem i fra Eduard Rey, guardià del convent, ens ve a saludar, desitjant-nos que ens trobem com a casa.

Tot seguit fra Josep Manuel comença l’Eucaristia, abans però, ens dóna una explicació molt interessant sobre el significat de cada una de les actituds i gestos que es fan durant la Missa. Ens ha agradat molt i ara coneixent-ho hi donarem més importància.

En l’homilia amb la idea de fons: “Atent a tu mateix”, ens diu:
- L’Esperit Sant habita dins nostre i, de tant en tant, atents a si mateix és la garantia d’estar atents a Déu.
- Una estona de silenci personal cada dia ens fa viure a prop de la presència de Déu i ens fa veure què hi ha en nosaltres que no és bo.
- No tenim estructures externes que ens arropin, només podem fiar-nos del que ens diu Déu al fons del cor..
- El qui s’atent a si mateix, podem copsar en els nostres sentiments interiors, el que ens deixa àrids o bé, que n’hi ha d’altres que ens deixen dolcesa i saviesa cristiana.
- Que jo senti, que aprengui a distingir els nostres sentiments... reconeixent el pas de l’Esperit Sant en la nostra vida, que és pau, dolçor i goig...
- Repeteixo: prestar atenció a si mateix.

Les pregàries de la Missa han estat espontànies, reflectint cadascú el text que més ens havia impactat.

Abans d’acomiadar-nos, en Javier Conejo ens ha agraït la nostra participació i per l’acollida que ens ha fet el convent d’Arenys. I l’Anna Villas, ministra de la fraternitat de Sabadell ens ha donat algunes instruccions que com arribar a Sabadell per la pròxima trobada de formació que es farà allà, el dissabte dia 19 de desembre: baixar a l’estació Sud, que és la primera, i anar a la Fraternitat al c/ Santa Cecília, 5.

Acabada la Missa amb molt d’entusiasme i cantant: Donem gràcies al bon Déu... hem donat per finalitzada la nostra trobada. Perquè de veritat hem sentit la necessitat de donar gràcies a bon Déu pel gran do d’aquest Recés; doncs ha estat un dia molt viscut per tots. Ja eren les dues del migdia, i anant-nos acomiadant amb afecte de cada germà o germana, hem retornat cadascú al nostre poble.

Mª Remei Garcia